Òrbita (dinàmica)
En matemàtica, en l'estudi dels sistemes dinàmics, una òrbita és un conjunt de punts relacionats per la funció evolució d'un sistema dinàmic. L'òrbita és un subconjunt del espai de fases i el conjunt de totes les òrbites és una partició de l'espai de fases, és dir, les òrbites mai s'intercepten en l'espai de fases. Un dels objectius de la teoria moderna de sistemes dinàmics és entendre les propietats de les òrbites usant topología dinàmica.
Para sistemes dinàmics discrets, les òrbites són una successió. Para sistemes dinàmics reals, les òrbites són curves mentres que per a sistemes dinàmics holomórficos les òrbites són superfícies de Riemann.
Definició
[editar | editar còdic]
Donat un sistema dinàmic (T, M, Φ) en T un grup, M un conjunt i Φ la funció evolució
- where with
definim
llavors el conjunt
és cridat una òrbita que passa per x. Una òrbita que consistix d'un sol punt és cridada òrbita constant. Una òrbita no-constant és cridada tancada o periòdica si existix en tal que
- .
Sistema dinàmic real
[editar | editar còdic]Donat un sistema dinàmic real (R, M, Φ), I(x) és un interval obert en els reals, o siga . Per a qualsevol x en M
és cridada 'semi-òrbita positiva a través de x i
és cridada semi-òrbita negativa a través de x.
Sistema dinàmic discret
[editar | editar còdic]Per a sistemes dinàmics de temps discret:
òrbita positiva de x és un conjunt :
òrbita negativa de x un atre conjunt :
i la òrbita és l'unió :
a on:
- és una funció evolució que este cas és una funció iterada,
- el conjunt és el espai dinàmic,
- és el número de iteraciones, el qual és natural i
- és un estat inicial del sistema i
Usualment s'utilisa una atra notació:
- s'escriu com
- a on és en la notació anterior.
Sistema dinàmic general
[editar | editar còdic]Per a un sistema dinàmic general, especialment en dinàmica homogénea, quan un té un grup "ben comportat" actuant en un espai de provabilitats d'una manera que conserve la mètrica, una òrbita serà cridada periòdica (o equivalentemente tancada) si un estabilisador és una ret dins de .
La classificació d'òrbites pot dur a preguntes interessants con relación a atres àrees de la matemàtica, per eixemple, la conjectura de Oppenheim (demostrada per Margulis) i la conjectura de Littlewood (demostrada parcialment per Lindenstrauss) tracten en la pregunta de si tota òrbita acotada d'alguna acció natural en l'espai homogéneu és una òrbita periòdica. Esta observació es deu a Raghunathan i en diferent llenguage a Cassels i Swinnerton-Dyer.
Notes
[editar | editar còdic]Usualment la funció evolució pot ser entesa com composta per elements d'un grup, en el cas del qual l'òrbita de l'acció grup és lo mateix que en òrbites dinàmiques.
Eixemples
[editar | editar còdic]
- L'òrbita d'un punt d'equilibri és una òrbita constant
Referències
[editar | editar còdic]- Katok, Anatole (1996). Introduction to the modern theory of dynamical systems, Cambridge. ISBN 0-521-57557-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Órbita (dinámica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.