Òptica activa
La òptica activa és una tecnologia utilisat en els telescopis reflectores desenrollats en els anys 1980, el qual activament forma els espills per a impedir la deformació d'estos per influències externes com el vent, la temperatura, la tensió mecànica.[1] Sense òptica activa, la construcció de telescopi de classe de 8 metros no és possible, ni telescopis en espills segmentats podrien ser factibles.
Este método està utilisat per, entre uns atres, el Telescopi Òptic Nòrdic, el Telescopi de Nova Tecnologia, el Telescopi Nazionale Galileo i el telescopi Keck , aixina com tot dels telescopis més grans construïts en l'última década.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
L'òptica activa no es deu confondre en la òptica adaptativa, el qual opera en una escala de temps més curta i corrig distorsió atmosfèriques.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Active optics: A new technology for the control of light».
- 110.Consultat el 3 de juliol de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Óptica activa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.