Ábaton

El '___protected_title_0___' (Plantilla:Lang-grc, ‘lloc a on no es deu caminar’, ‘sant’, ‘sagrat’, ‘inviolable,’ sustantiu neutre de l'adjectiu ἄϐατος/ábatos, ‘inaccessible’, ‘intransitable’) o a voltes '___protected_title_1___' (τὸ ἄδυτον (tò áduton), també sustantiu neutre de l'adjectiu del mateix significat, ἄδυτος, ádutos) és, en l'Arquitectura de l'Antiga Grècia, una part d'un temple o lloc consagrat a la que estava prohibit l'accés als profans. Els abatones es troben tant en l'Antic Egipte com en el cristianisme ortodox.

Antiga Grècia

Estela exvoto, Epidauro, IV El text que l'acompanya diu: «Andrómaca d'Epiro [va acodir al santuari] en l'esperança de tindre un fill. Va dormir en el ábaton, a on va tindre un somi. Li semblava que un aposte jove li alçava el vestit, despuix de la qual cosa el deu li tocava la pancha en la mà. Despuix del seu somi, Andrómaca va tindre un fill del seu marit Aribas».

El ábaton és un edifici l'accés del qual està reservat únicament a els qui servixen al cult. No obstant, este tipo d'espai també s'utilisava en temples com el Santuari de Asclepio en Epidauro. El seu ábaton s'utilisava per al rito de curació conegut com incubació. Com explica René Ginouvès, ___protected_title_3___.

S'han trobat abatones en l'Asclepeion de Corinto i en l'Anfiareo de Oropo. Estos edificis s'associen a sovint en la pràctica dela iatromancia (que combina medicina i adivinaació) i en la proximitat de manantiales, ya que l'aigua que sorgix de la terra es considerava la manifestació dels poders ctónicos.

En Rodas es va erigir una tomba monumental d'Artemisia II per a commemorar el seu èxit en fer-se senyora de l'illa. Despuix de recuperar la seua llibertat, els rodios la varen fer inaccessible, d'ahí el nom posterior de ἄβατον.

Antic Egipte

En l'Antic Egipte, hi havia un santuari situat en l'illa de Bigeh junt a la primera catarata del Nilo, prop de l'illa de File. Va ser en este santuari a on es varen conservar els restants d'Osiris. Es diu que la tomba estava amagada baix un montícul plantat d'arbres. Els altars de l'arboleda sagrada circumdant eren atesos en cada una de les festes del deu pels seus sacerdots. L'accés a l'illa estava restringit als sacerdots encarregats del rito. Tenien que purificar-se per al cult: s'afaitaven el cap i el cos, es llavaven i rebien purificació rituals.

Bibliografia

• Bailly (2019 [1901]). Abrégé du dictionnaire grec français (en fr), Hachette, p. 1b.

• (2006).Guérisons du corps et de l’âme : approches pluridisciplinaires.Publications de l’Université de Provence.

123-134.