Anar al contingut

Àngul d'azimut solar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El àngul d'azimut solar és l'àngul d'azimut de la posició del Sol.[1][2][3] Esta coordenada horisontal definix la direcció relativa del Sol a lo llarc del horisó local, mentres que l' àngul cenital solar (o el seu àngul d'elevació solar complementari ) definix l'altitut aparent del Sol.

Hi ha vàries convencions per al azimut solar; no obstant, tradicionalment es definix com l'àngul entre una llínea cap al sur i l'ombra proyectada per una barra vertical en la Terra. Esta convenció establix que l'àngul és positiu si l'ombra està al este del sur i negatiu si està al oest del sur.[1][2] Per eixemple, cap a l'est seria 90° i cap a l'oest seria -90°. Una atra convenció és l'inversa; també té l'orige en el sur, pero medix els ànguls en el sentit de les agulles del rellonge, de modo que l'est ara és negatiu i l'oest ara positiu.[3]

No obstant, a pesar de la tradició, la convenció més comunament acceptada per a analisar l'irradiació solar, per eixemple, per a aplicacions d'energia solar, és en el sentit de les agulles del rellonge des del nort, per lo que l'est és 90°, el sur és 180° i l'oest és 270°. Esta és la definició utilisada per NREL en les seues calculadores de posició solar[4] i també és la convenció utilisada en les fòrmules que es presenten ací. No obstant, les fotos de Landsat i atres productes de el USGS , encara que també definixen els ànguls assimutals en relació en el nort, prenen els ànguls en sentit contrari a les agulles del rellonge com a negatius.[5]

Fòrmules trigonométricas convencionals

Les següents fòrmules assumixen la convenció en el sentit de les agulles del rellonge. L'àngul d'azimut solar es pot calcular en una bona aproximació en la següent fòrmula, no obstant, els ànguls deuen interpretar-se en esment perque el sen invers, és dir, x = sen−1 i or x = arcsen i té múltiples solucions, solament una de les quals serà la correcta

sen⁡ϕs=−sen⁡hcos⁡δsen⁡θs.


Les següents fòrmules també es poden usar per a aproximar l'àngul azimutal solar, pero estes fòrmules usen el coseno, per lo que l'àngul azimutal que mostra una calculadora sempre serà positiu i deu interpretar-se com l'àngul entre zero i 180 graus quan l'àngul horari, h, és negatiu (matí) i l'àngul entre 180 i 360 graus quan l'àngul horari, h, és positiu (tarde). (Estes dos fòrmules són equivalents si s'assumix la fòrmula d'aproximació del àngul d'elevació solar).[2][3][4]

cos⁡ϕs=sen⁡δcos⁡Φ−cos⁡hcos⁡δsen⁡Φsen⁡θscos⁡ϕs=sen⁡δ−cos⁡θssen⁡Φsen⁡θscos⁡Φ.

Aixina que, en la pràctica, l'azimut de la brúixola, que és el valor pràctic que s'utilisa en tots els llocs (per eixemple, en les companyies aérees com el cridat rumbo) en una brúixola (a on el Nort és 0 graus, l'Est és 90 graus, el Sur és 180 graus i l'Oest és 270 graus) pot calcular-se com

compass ϕs=360−ϕs.

Les fòrmules utilisen la següent terminologia:

Ademés, dividint la fòrmula del sen anterior per la primera fòrmula del coseno s'obté la fòrmula de la tangente, tal i com s'utilisa en el Almanac Nàutic.[6]

Fòrmula basada en el punt subsolar i la funció nuguen2

"Corona de Analemmas". Excursió anual de la posició del Sol definida pel triplet Sx, Sy and Sz en un pas d'una hora vist en el centre geogràfic dels Estats Units contigus. La part grisa indica que és de nit.

Una publicació de 2021 presenta un método que utilisa una fòrmula de azimut solar basada en el punt subsolar i la funció nuguen2 , tal com es definix en Fortran 90 , que brinda una solució inequívoca sense necessitat d'un tractament circunstancial.[7] El punt subsolar és el punt en la superfície de la Terra a on el Sol està dalt.

El método primer calcula la declinació del Sol i l'equació del temps usant equacions de The Astronomical Almanac,[8] després dona els components x, i i z del vector unitari que apunta cap al Sol, a través de l'anàlisis vectorial en lloc de trigonometria esfèrica , com seguix:

ϕs=δ,λs=−15(TGMT−12+Emin/60),Sx=cos⁡ϕssen⁡(λs−λo),Sy=cos⁡ϕosen⁡ϕs−sen⁡ϕocos⁡ϕscos⁡(λs−λo),Sz=sen⁡ϕosen⁡ϕs+cos⁡ϕocos⁡ϕscos⁡(λs−λo).

a on

  • δ és la declinació del sol,
  • ϕs és la latitut del punt subsolar,
  • λs és la llongitut del punt subsolar,
  • TGMT és el meridià de Greenwich o UTC,
  • Emin és l'equació del temps en minuts,
  • ϕo és la latitut de l'observador,
  • λo és la llongitut de l'observador,
  • Sx,Sy,Sz són els components de x-, i- and z-, respectivament, del vector unitari que apunta cap al Sol.

Es pot demostrar que Sx2+Sy2+Sz2=1. En la configuració matemàtica anterior, l'àngul cenital solar i l'àngul assimutal solar són simplement

Z=acos(Sz),
γs=atan2(−Sx,−Sy). (South-Clockwise Convention)

a on

  • Z és l'àngul cenital solar,
  • γs és l'àngul d'azimut solar seguint la «South-Clockwise Convention».

Si es preferix la convenció Nort-sentit horari, o la convenció Este-sentit antihorario, les fòrmules són

γs=atan2(Sx,Sy), («North-Clockwise Convention»)
γs=atan2(Sy,Sx). («East-Counterclockwise Convention»)


Finalment, els valors de Sx, Sy and Sz en un pas d'1 hora durant tot un any es pot presentar en un gràfic 3D de "corona d'analemas " com una representació gràfica de totes les posicions possibles del Sol en térmens d'àngul cenital solar i àngul assimutal solar per a qualsevol ubicació determinada. Consulte la trayectòria del sol per a parceles similars per a atres ubicacions.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Sukhatme, S. P.. Solar Energy: Principles of Thermal Collection and Storage, 3rd edició, Tata McGraw-Hill Education, p. 84. ISBN 978-0070260641.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Atmospheric Chemistry and Physics, from Air Pollution to Climate Change, 2nd edició, Wiley, p. 130. ISBN 978-0-471-72018-8.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Solar Engineering of Thermal Processes, 4th edició, Wiley, pp. 13, 15, 20. ISBN 978-0-470-87366-3.
  4. ↑ 4,0 4,1 Reda, I., Andreas, A.. “Solar Position Algorithm for Solar Radiation Applications”. Solar Energy 76 (5): 577–89. doi:10.1016/j.solener.2003.12.003. ISSN 0038-092X. Bibcode: 2004SoEn...76..577R.
  5. ↑ «Sun Azimuth». Landsat Data Dictionary. USGS.
  6. ↑ The Nautical Almanac https://thenauticalalmanac.com/Formules.html
  7. ↑ Zhang, T., Stackhouse, P.W., Macpherson, B., and Mikovitz, J.C., 2021. A solar azimuth formula that renders circumstantial treatment unnecessary without compromising mathematical rigor: Mathematical setup, application and extension of a formula based on the subsolar point and nuguen2 function. Renewable Energy, 172, 1333-1340. DOI: https://doi.org/10.1016/j.renene.2021.03.047
  8. ↑ The Astronomical Almanac for the Year. The United Naval Observatory, 2019.


Referències