El àcit barbitúric (àcit de Bàrbara) és un compost orgànic basat en l'estructura de la pirimidina. Va ser descobert pel químic alemà Adolf von Baeyer en 1864 per combinació de l'urea (carbamida) i l'àcit malónico en una reacció de condensació, usant oxiclorur de fòsfor a 100 °C.

Àcit barbitúric
Àcit barbitúric
Àcit barbitúric
Nom IUPAC 2,4,6-1H,3H,5H-pirimidintriona
Atres noms 2,4,6-trihidroxipirimidina,

malonilurea, 6-hidroxiuracilo

Fòrmula empírica C4H4N2O3
Massa molecular 128,09 g/mol
Estat físic/Color Sòlit/Blanquecino
Número CAS 67-52-7
Propietats
Densitat -
Punt de fusió 250-252°C (523-525 K) (Descompon)
Punt d'ebullició -
Solubilidad en aigua 142 g/l a 20 °C
pKa en aigua 4,01 a 25 °C
Informació de Seguritat
Xi: Irritante
Frases R: R36/38

Frases S: S24/25

Exencions i Referències[1][2][3][4]
Reacció de l'àcit malónico en la urea per a donar àcit barbitúric

Posteriorment l'àcit malónico ha segut reemplaçat pel malonato d'etil.[5]

Еl àcit barbitúric és el cap de série d'una numerosa classe de composts coneguts com barbitúrics que tenen propietats depresoras del sistema nerviós central. Encara que l'àcit barbitúric en sí mateixa no té activitat farmacològica.


L'àcit barbitúric es forma biològicament per l'oxidació de l'uracilo per acció de l'enzima uracilo deshidrogenasa (EC 1.17.99.4)[6]

Ionisació de l'àcit barbitúric segons el seu pKa

La capacitat de l'àcit barbitúric per a ionizar depén directament del pH i del seu constant de dissociació àcida (pKa ≈ 4.1) a 25 °C.[7]Esta propietat és fonamental per a entendre el seu comportament en distintes fases de l'organisme, com l'absorció, distribució i eliminació, aixina com identificació.


Referències

  1. ↑ Fiches de senyes de seguritat (FDS)
  2. ↑ Dissociation Constants Of Organic Acids And Bases
  3. ↑ «Material Safety Data Sheets (MSDS)». Archivat des de l'original, el 9 de març de 2016. Consultat el 20 de decembre de 2010.
  4. ↑ «Material Safety Data Sheets (MSDS)». Archivat des de l'original, el 18 de juny de 2009. Consultat el 30 de setembre de 2009.
  5. ↑ Organic Syntheses, Coll. Vol. 2, p.60 (1943); Vol. 18, p.8 (1938). Artícul en anglés
  6. ↑ (2009) «Uracil/thymine dehydrogenase», Springer handbook of enzymes (vol. Class 1 · Oxidoreductases) (en anglés), Berlin: Springer, pp. 771–773. ISBN 978-3-540-85187-5. Consultat el 27 de novembre de 2022.
  7. ↑ «Barbituric acid | 67-52-7» (en en). ChemicalBook. Consultat el 2025-05-22.