Diferència entre les revisions de "Sellent"
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
|} | |} | ||
</center> | </center> | ||
| + | |||
| + | == Economia == | ||
| + | La seua economia descansa en l'agricultura, principalment en la de regadiu, sent el [[taronger]] el cultiu primordial. La producció i exportació de la [[taronja]] és pràcticament l'única activitat mercantil i la principal aportació a l'economia local. En el cultiu de secà tenim l'[[olivera]] i la [[garrofera]]. | ||
| + | |||
| + | La ganaderia ya no conta en caps de [[Ovella|lanar]], [[Cabra|cabrío]] i [[Vaca|vacú]] que posseïa en temps passats. Carix d'indústria. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 19:06 22 gin 2024
Sellent és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta.
Geografia
Situació
Està situat a uns 55 quilómetros de Valéncia, a l'extrem Sur de la comarca de la Ribera Alta i enclavat entre montanyes, llevat en la seua part Noroest per a on s'eixampla la vall del riu Sellent que ha donat nom al poble, i que ha format en els seus arrastres una conca sedimentaria relativament plana.
El barranc de l'Horteta dividix el caixco antic del nou. El primer ocupa un montícul o tossal a uns 80 metros sobre el nivell de la mar
Des de Valéncia s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-564 i despuix en la CV-555. El clima és típicament mediterràneu.
Localitats limítrofes
El terme municipal de Sellent llimita en les següents localitats: Càrcer i Cotes al nort; Llanera de Ranes i Roglà i Corbera al sur; Xàtiva i Llosa de Ranes a l'est; Anna, Chella i Estubeny a l'oest; totes elles de la província de Valéncia.
Terme Municipal
L'extensió del terme municipal és de 13,91 km², equivalents a 1.391 hectàrees. La superfície cultivada representa el 52 %, (35 % regadiu i 17 % secà), mentres que el restant correspon a montanyes (41 %) i a improductiva (7 % camins, carreteres, barrancs, riu...).
Està dividit en Partides, de les que destaquem: el Pla, la Serretella, els Horts, i la Foia. Igualment dispon d'una extensa ret de camins rurals.
Hidrografia
El riu Sellent, afluent del Xúquer per la seua marge dreta, té un recorregut de 14 quilómetros. Naix en la part Sur de la comarca de la Canal de Navarrés.
A lo llarc de la seua conca de 274 km², li afluyen una série de barrancs, rambles, fonts, gorgos i les aigües del llac o albufera d'Anna, aixina com també la rambla d'Enguera, entre atres aportacions.
Podríem dir que és ací quan definitivament es forma el riu i rep el nom de riu Sellent. Desemboca en el Xúquer, en el terme de Cotes, en un parage denominat la goleta.
Té fortes riuades en autumne com a conseqüència de pluges torrencials. En la conca hidrogràfica, el Sellent és un dels rius que més cabal punta aporta al Xúquer durant les avingudes i riada, i això en una gran rapidea, en lo que este riu, per sí mateixa, és capaç de provocar una inundació de la comarca de la Ribera.
Demografia
Segons el cens del INE de l'any 2023, conta en una població de 381 habitants.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1950 | 1960 | 1900 | 1994 | 196 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2019 | 2021 | 2023 | |||||
| 583 | 603 | 510 | 483 | 496 | 479 | 471 | 455 | 468 | 442 | 437 | 425 | 389 | 377 | 381 | |||||
Economia
La seua economia descansa en l'agricultura, principalment en la de regadiu, sent el taronger el cultiu primordial. La producció i exportació de la taronja és pràcticament l'única activitat mercantil i la principal aportació a l'economia local. En el cultiu de secà tenim l'olivera i la garrofera.
La ganaderia ya no conta en caps de lanar, cabrío i vacú que posseïa en temps passats. Carix d'indústria.
Vore també
Referències
- Ajuntament de Sellent
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Sellent
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sellent.
| Municipis de La Ribera Alta | |
|---|---|
| Alberich • Alcàntera • L'Alcúdia de Carlet • Alfarp • Algemesí • Alginet • Alzira • Antella • Beneixida • Benifayó • Benimodo • Benimuslem • Carcaixent • Càrcer • Carlet • Catadau • Cotes • Énova • Gavarda • Guadassuar • Llombay • Manuel • Massalavés • Montroy • Monserrat • La Pobla Llarga • Rafelguaraf • Real • Sant Joan d'Énova • Sellent • Senyera • Sumacàrcer • Torís • Tous • Vilanova de Castelló | |