Diferència entre les revisions de "Rogelio Sanchis Llorens"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 35: Llínea 35:
  
 
En les pàgines 106 i 107 de dita revista, baix el títul ''"El hablar romance de Valencia"'', feu una defensa férrea del valencià, bevent de les fonts dels erudits i catedràtics d'Història com [[Ambrosio Huici]], [[Antonio Ubieto]] i [[Julià San Valero]].
 
En les pàgines 106 i 107 de dita revista, baix el títul ''"El hablar romance de Valencia"'', feu una defensa férrea del valencià, bevent de les fonts dels erudits i catedràtics d'Història com [[Ambrosio Huici]], [[Antonio Ubieto]] i [[Julià San Valero]].
 +
 +
{{Cita|''Ya en la época prejaimina, Valencia experimentó un dualismo lingüístico que no fue óbice para su unidad política y cultural, así como para la conservación de unos rasgos peculiarmente diferenciados.''}}
  
 
{{Cita|''La consideración de la natural persistencia de este romance, que no dio obras literarias, pero que se atisba en la toponimia y en la literatura aràbigo-valenciana, ha dado ocasión al catedrático y gran medievalista don Antonio Ubieto para afirmar que "La lengua hablada en el Reino de Valencia no es un fenómeno medieval coetáneo o posterior a la reconquista de Jaime I, sino anterior"''}}
 
{{Cita|''La consideración de la natural persistencia de este romance, que no dio obras literarias, pero que se atisba en la toponimia y en la literatura aràbigo-valenciana, ha dado ocasión al catedrático y gran medievalista don Antonio Ubieto para afirmar que "La lengua hablada en el Reino de Valencia no es un fenómeno medieval coetáneo o posterior a la reconquista de Jaime I, sino anterior"''}}

Revisió de 12:46 6 feb 2022

Rogelio Sanchis Llorens
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Professor, erudit i escritor.
Naiximent: 1917
Lloc de naiximent: Alcoy, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 6 d'agost de 2007
Lloc de defunció: Alcoy, Regne de Valéncia, Espanya

Rogelio Sanchis Llorens (Alcoy, 1917 - 6 d'agost de 2007) fon un professor, erudit i escritor valencià.

Biografia

Llicenciat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Valéncia, dedicà gran part de la seua trayectòria professional a la docència, compaginant esta tasca en l'estudi històric de la seua ciutat natal.

Eixercix la seua professió per diversos instituts, tals com l'Institut Sorolla de Valéncia, l'Institut Pare Vitòria d'Alcoy i l'Institut Andreu Sempere també d'Alcoy, del que sería el primer director i en el que tancaria la seua trayectòria professional com a professor.

Posteriorment fon nomenat Croniste Oficial de la seua ciutat natal.

Va pertànyer a l'Institut d'Estudis Alacantins i a l'Institut d'Estudis Alcoyans i està enormement valorat en l'historiografia valenciana.

En els últims anys de la seua vida va llegar els seus fondos a l'Archiu Municipal d'Alcoy. Fallí el 6 d'Agost de l'any 2007.

A lo llarc de la seua vida, Rogelio Sanchis va rebre diversos homenages.

Treball d'investigació cultural

Ademés de la seua obra lliterària, Rogelio Sanchis colaborava en la revista anual Alcoy. Fiestas de San Jorge. Moros y Cristianos que edita l'associació de Sant Jordi des de l'any 1940. En dita revista publicà els seus artículs històrics des de 1962 fins a 1989.

A pesar d'escriure casi la totalitat de la seua obra en castellà, defengué en els anys difícils eixa llengua que tan dolçament es parla en els carrers i places d'Alcoy, la llengua valenciana.

En la revista citada, en l'any 1983, Rogelio publicà un artícul a favor de l'independència del valencià front als atacs que este sofria per part del pancatalanisme, en uns anys convulsos a on se qüestionaven tots els símbols propis de la nacionalitat valenciana, quan només feya un any que s'havia aprovat l'Estatut d'Autonomia valencià.

En les pàgines 106 i 107 de dita revista, baix el títul "El hablar romance de Valencia", feu una defensa férrea del valencià, bevent de les fonts dels erudits i catedràtics d'Història com Ambrosio Huici, Antonio Ubieto i Julià San Valero.

Ya en la época prejaimina, Valencia experimentó un dualismo lingüístico que no fue óbice para su unidad política y cultural, así como para la conservación de unos rasgos peculiarmente diferenciados.
La consideración de la natural persistencia de este romance, que no dio obras literarias, pero que se atisba en la toponimia y en la literatura aràbigo-valenciana, ha dado ocasión al catedrático y gran medievalista don Antonio Ubieto para afirmar que "La lengua hablada en el Reino de Valencia no es un fenómeno medieval coetáneo o posterior a la reconquista de Jaime I, sino anterior"
Con todo esto, nos encontramos con tres romances o brotes de un mismo tronco: el valenciano (común a casi todo el reino), el aragonés y el catalán.
Los romances de los nuevos dominadores influyeron sobre el romance general valenciano, sin destruirlo.
El latín, propio de escribanos y eclesiásticos, no era comprendido por la inmensa mayoría de valencianos; en cuanto a los romances de Aragón y Cataluña, tampoco lograban ser captados con la debida claridad por la población autóctona valenciana...

Obra

Entre les diverses obres que escrigué, destaquem la considerada com best-seller de l'història alcoyana, titulada Alcoy, tu pueblo (Alcoy, el teu poble), la qual va gojar de gran difusió i se guanyà el carinyo i admiració dels seus païsans. Sense dubte, la seua gran obra, tant en vendes com en repercussió.

  • Esquema histórico del Alcoy medieval (1245-1516) (1971) ISBN: 978-84-600-0060-0.
  • Tetralogía histórica alcoyana (1973) ISBN: 978-84-500-6112-3.
  • Alcoy, tu pueblo (1976) ISBN: 978-84-500-7294-5.
  • Alcoy y la Guerra de la Independencia (1977) ISBN: 978-84-7054-048-6.
  • Cosas de mi pueblo (1982) ISBN: 978-84-500-7739-1.
  • Memorias sobre antigüedades de Alcoy (1986) ISBN: 978-84-7599-034-7.
  • Aportación de Alcoy al estudio de la esclavitud en el Reino de Valencia (2003) ISBN: 978-84-7784-412-9.

Referències