Diferència entre les revisions de "Ricart Garcia Moya"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 35: Llínea 35:
 
*Premi Llealtat ([[2005]]) del [[Grup d'Accio Valencianista]] (GAV)
 
*Premi Llealtat ([[2005]]) del [[Grup d'Accio Valencianista]] (GAV)
 
*Premi Fadrí ([[2008]]) de l'Associació [[Cardona Vives]].
 
*Premi Fadrí ([[2008]]) de l'Associació [[Cardona Vives]].
 +
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|''Lo que escuece al fascismo catalanero es que [[Antoni Canals|Canals]] testificara la existencia de frontera idiomática entre las lenguas valenciana y catalana en el lejano [[1395]]; cuando no existía -según la inmersión- secesionismo. La traducción ‘en llengua materna valenciana’ fue encargada por Jaime de Aragón, obispo de Valencia, insatisfecho con la realizada ‘en llengua catalana’. Al trasladar el texto latino, Canals tuvo que buscar recursos lingüísticos de la lengua nacional valenciana, algo que no ofrecía la caótica lengua catalana plagada de provenzalismos léxicos y arcaísmos sintácticos.''|"Curt de Saskatchewan", per Ricart Garcia Moya (''[[Diario de Valencia]]'', 10.6.2001)}}
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 19:54 22 dec 2017

Ricart Garcia Moya, historiador valencià

Ricart Garcia Moya és un historiador i investigador valencià naixcut en la ciutat d'Alacant en 1942.

Biografia

Ricart Garcia Moya és llicenciat en Belles Arts, historiador i Catedràtic d'Institut de Bachillerat en Alacant. Les seues investigacions i treballs sobre l'història valenciana i la llengua valenciana són de sobra conegudes.

Es un articuliste prolífic en la prensa valenciana i espanyola. Ha colaborat en els diaris Información, La Verdad, Valencia Hui, Las Provincias, ABC, Diario 16, Heraldo de Aragón, Diario de Valencia, etc. En els seus artículs mai falta una abundant documentació i el sentit de l'humor.

Va viure molts anys fora de la Comunitat Valenciana. Al tornar a Alacant en els anys 80, entrà en contacte en l'Associacio Defensora dels Interessos Alacantins (ADIA), de la que formaven part Josep Boronat, Antonia Vila i atres destacades personalitats valencianistes del sur de les nostres terres.

L'investigador

Segons ell mateix comenta, en eixa época estava de moda negar les Armes Reals Valencianes. Casi per casualitat, va trobar un dibuix en el Museu del Louvre de París en el que apareixia Alfons el Magnànim en les barres, la Corona i el Rat Penat. Era un dibuix que encara no es coneixia i, a partir d'ahí és quan Ricart Garcia Moya escomençà a investigar sobre temàtiques valencianes en archius, biblioteques, etc. Trobà un camp de treball grandíssim que no ha abandonat fins a l'actualitat.

Lo ben cert és que Ricart Garcia Moya a lo llarc d'estes décades ha descobert documentació sobre l'història o la llengua valenciana que abans no es coneixia o es trobava perduda, o inclús, que estava manipulada per atres fonts interessades.

Es autor dels llibres d'investigació: Tratado de la Real Senyera (1993), editat per l'Ajuntament de Valéncia i que tracta sobre l'història i l'heràldica valenciana. Els atres dos llibres posteriors Historias del Idioma Valenciano (2003) aixina com el Diccionari historic del Idioma Valencià Modern (DHIVAM) (2008), estan dedicats a les investigacions sobre la llengua valenciana.

Les investigacions i publicacions de Ricart Garcia Moya solen incidir, entre atres aspectes, en la manipulació llingüística i històric-documental que el catalanisme o el castellanisme ve realisant des de fa décades a la llengua valenciana, a l'història valenciana o a atres senyes d'identitat propies del poble valencià.

Portada del llibre "Diccionari historic del Idioma Valencià Modern, DHIVAM", (2008) de Ricart Garcia Moya

Publicacions

Premis

Cites

Lo que escuece al fascismo catalanero es que Canals testificara la existencia de frontera idiomática entre las lenguas valenciana y catalana en el lejano 1395; cuando no existía -según la inmersión- secesionismo. La traducción ‘en llengua materna valenciana’ fue encargada por Jaime de Aragón, obispo de Valencia, insatisfecho con la realizada ‘en llengua catalana’. Al trasladar el texto latino, Canals tuvo que buscar recursos lingüísticos de la lengua nacional valenciana, algo que no ofrecía la caótica lengua catalana plagada de provenzalismos léxicos y arcaísmos sintácticos.
"Curt de Saskatchewan", per Ricart Garcia Moya (Diario de Valencia, 10.6.2001)

Enllaços externs