Diferència entre les revisions de "Preposició"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''preposició''' (del llatí praepositiōne), és una classe de paraula invariable que servix de nexe o enllaç entre dos eleme…»)
 
(Text reemplaça - 'pelicula' a 'película')
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
La '''preposició''' (del [[llatí]] praepositiōne), és una [[Categoria gramatical|classe de paraula]] invariable que servix de nexe o enllaç entre dos elements de l'oració, u que va davant i un atre que va darrere de la preposició.  
+
La '''preposició''' (del [[llatí]] "praepositiōne"), és una [[Categoria gramatical|classe de paraula]] invariable que servix de nexe o enllaç entre dos elements de l'oració, u que va davant i un atre que va darrere de la preposició.  
  
 
L'aparició de les preposicions en [[valencià]] i en les atres [[llengües romàniques]] se deu a la desaparició de la declinació llatina, ya que el llatí disponia dels casos de la
 
L'aparició de les preposicions en [[valencià]] i en les atres [[llengües romàniques]] se deu a la desaparició de la declinació llatina, ya que el llatí disponia dels casos de la
Llínea 23: Llínea 23:
 
* Anem '''de''' passeig
 
* Anem '''de''' passeig
 
* Te presente '''a''' Joan
 
* Te presente '''a''' Joan
* '''Cap de''' pelicula m'agrada
+
* '''Cap de''' película m'agrada
 
* S'ha trencat '''per''' la teua culpa
 
* S'ha trencat '''per''' la teua culpa
  
Llínea 48: Llínea 48:
  
 
[[Categoria:Gramàtica]]
 
[[Categoria:Gramàtica]]
 +
[[Categoria:Valencià]]

Última revisió del 16:57 25 nov 2021

La preposició (del llatí "praepositiōne"), és una classe de paraula invariable que servix de nexe o enllaç entre dos elements de l'oració, u que va davant i un atre que va darrere de la preposició.

L'aparició de les preposicions en valencià i en les atres llengües romàniques se deu a la desaparició de la declinació llatina, ya que el llatí disponia dels casos de la declinació per a indicar estes relacions.

Classes de preposicions[editar | editar còdic]

Les preposicions se poden catalogar segons el criteri que es trie. Si tenim en conte la forma, tindrem preposicions simples i compostes; si tenim en conte la possibilitat de dur complement, tindrem preposicions transitives i intransitives; ara be, si tenim en conte criteris fonètics, tindrem preposicions àtones i tòniques que és el criteri més utilisat habitualent per a la classificació de les preposicions.

Preposicions àtones[editar | editar còdic]

Les àtones no tenen accent fonètic i semànticament el seu significat depén del context, ya que per elles a soles no en tenen, més allà d'un sentit general d'orientació.

Les preposicions àtones són: a (ad), en, de, per, com, fins, cap i també són àtones les compostes: per a, des de, fins a, cap a, com a, puix estan formades per dos preposicions àtones.

Eixemples de preposicions àtones[editar | editar còdic]

  • Vingué en nosatros
  • Anem de passeig
  • Te presente a Joan
  • Cap de película m'agrada
  • S'ha trencat per la teua culpa

Preposicions tòniques[editar | editar còdic]

Les preposicions tòniques si que porten accent fònetic i són: baix, barat a, cara a, contra, entre, sense, segons, sobre i vora.

Eixemples de preposicions tòniques[editar | editar còdic]

  • Viu baix de ta casa
  • T'ajudaré ara barat a que tu m’ajudes més tart
  • Vine cara ací
  • Protestàrem contra tot això
  • Entre ta casa i la meua
  • Vinc sense sopar
  • Segons les normes, açò és correcte
  • L'encarregat està tot el dia sobre els treballadors
  • Vixc vora riu

Bibliografia[editar | editar còdic]

http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/21.pdf

Enllaços externs[editar | editar còdic]