Pipreola jucunda
El fruter pechinaranja[1] (en Equador) (Pipreola jucunda), també denominat fruter pechirrojo (en Colòmbia), fruter de pit taronja (en Colòmbia) o granicera de pit anaranjado,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Cotingidae pertanyent al gènero Pipreola. És natiu dels Vages del noroest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx per la pendent occidental dels Vages occidentals de Colòmbia (al sur des del sur de Va chocar) i Equador (al sur fins a l'est de Guayas).[3]
Esta espècie és considerada poc comuna en la seua hàbitat natural, l'estrat mig i baix del bosc humit de montanyes baixes i de estribaciones dels Vages, principalment en el bosc núvol, entre els 600 i 1900 m d'altitut.[4][5]
Descripció
[editar | editar còdic]Medix en promig 18 cm de llongitut. El pico és roig i les pates verda grisáceo. El macho presenta cap i gola negres lluentes; esquena i ales verda pastura; pit anaranjado, vorejat de negre, en color taronja que s'estén en una llínea prima fins als oïts ; pancha groga i flancs verts. La femella té color vert pastura en el cap i la gola, ademés de l'esquena; els seus les parts inferiors presenten rayado verda i groc.[5]
Vocalisació
[editar | editar còdic]La vora és fina i de timbre alt, per eixemple un «psiiiiiiít» prolongat i ascendent.[4]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie P. jucunda va ser descrita per primera volta pel zoólogo britànic Philip Lutley Sclater en 1860 baix el mateix nom científic; la localitat tipo és «Cachillacta, Pichincha, Equador».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Pipreola» és un diminutivo del gènero Pipra, demostrant alguna afinitat entre els mateixos; i el nom de l'espècie «jucunda», prové del llatí «iucundus» que significa ‘deliciós’.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]És parent pròxima en Pipreola lubomirskii, P. aureopectus i P. pulchra; totes tractades algunes voltes com conespecíficas, pero diferixen prou en el plomall i no hi ha indicacions de intergradación entre elles. Se sobrepon en P. aureopectus en el suroest de Colòmbia (Nariño), sense intergradación. És monotípica.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 24 de febrer de 2016. P. 491.
- ↑ 2,0 2,1 Fruter Pechinaranja Pipreola jucunda Sclater,PL, 1860 en Avibase. Consultat el 24 de febrer de 2016.
- ↑ 3,0 3,1 Pipreola jucunda en Birds of the World.
- ↑ 4,0 4,1 (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Pipreola jucunda, p. 505»
- ↑ 5,0 5,1 Hilty, S.L. & Brown, W.L. (1986) A guide to the Birds of Colòmbia: 443, pl.34. Princeton University Press.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Pipreola , p. 308; jucunda, p. 212»
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Videos, fotos i sons de Pipreola jucunda en eBird.
- Sons i mapa de distribució de Pipreola jucunda en xeno-vora.