Milà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Milà (en italià Milano i en llombart Milà) és la principal ciutat de la Itàlia septentrional.

És la capital de la província de Milà i de la regió de Llombardia. Es troba ubicada en la plana padana, una de les regions més desenrollades d'Itàlia.

Història

Antiguetat

Milà fon fundada pels celtes del nort italià al voltant de l'any 600 a. C. i fon després conquistada pels romans al voltant de l'any 222 a. C., els que li van donar el nom de Mediolanum.

En el sigle IV, en temps del bisbe Ambrosio de Milà i l'emperador Teodosi I, la ciutat es va convertir en capital del Imperi Romà d'Occident durant un breu periodo. En 450 la ciutat fon saquejada pels Huns.

Edat Mijana

Després de la caiguda del Imperi Romà d'Occident Milà, igual que la resta d'Itàlia, fon ocupada per Gots i ostrogots. La regió entorn de Milà va tindre una de les principals concentracions d'assentaments ostrogots a Itàlia.[1] En 539, durant les Guerres Gòtiques entre bizantins i ostrogots, el cap ostrogot Uraia va saquejar la ciutat, exterminant i esclavisant la seua població, i arrasant completament les seues muralles.[2] Fon finalment presa pel general bizantí Narsés, qui la va reconstruir sense conseguir tornar-li el seu antic esplendor.[3] En el 569, la ciutat fon conquistada pels llombarts,[4] els que la van mantindre fins a 774, quan va passar a mans de Carlomagno.

A finals de sigle VIII, Milà va conseguir recuperar la seua antiga prosperitat. En estos moments la ciutat era governada per arquebisbes, que més tart van anar perdent el poder en benefici de la noblea. De la mà d'estos la ciutat es va tornar pròspera i important en el sigle XI. En 1162 fon arrasada per Federico I Barba-roja, encara que es va recuperar i va véncer a este en 1176 en la batalla de Legnano, junt en la resta de la Lliga Llombarda. D'esta manera va començar un nou periodo de prosperitat. Entre 1277 i 1447 la ciutat va estar davall poder dels Visconti. Durant la pesta negra del sigle XIV, Milà fon un dels pocs llocs d'Europa que no fon alcançat per l' epidèmia, perqué el bisbe va ordenar que emparedaren les tres primeres cases a les que va afectar. Els morts, els malalts i els sans van quedar atrapats en el seu interior sense distinció. El major auge de la ciutat fon conseguit per Gian Galeazzo Visconti, Duc de la ciutat entre 1351 i 1402.

Renaiximent

Durant el Renaiximent, Milà fon governada pels Ducs de les famílies Visconti (fins a 1447) i Sforza (a partir de 1450), els que mantenien als seus servicis a artistes de la nivell de Leonardo da Vinci i Bramador.

Durant el sigle XV la ciutat és conquistada pel rei francés Francisco I. Després de la derrota francesa en la batalla de Pavia en 1525, Milà passa a ser possessió espanyola davall el comandament de Carlos V. El domini espanyol es va estendre fins a 1713.

Sigle XVIII

En 1713, en virtut del Tractat d'Utrech, se va cedir a Àustria.

Sigle XIX

Després de la Revolució francesa fon ocupada per Napoleó, posteriorment la ciutat es va convertir en un dels principals centres del nacionalisme italià, reclamant la seua independència i la unificació italiana.

En 1859, Àustria va cedir el control al regne de Piamont-Cerdenya, lo que més tart es convertiria en el regne d'Itàlia.

Sigle XX

En el sigle XX, Milà fon el centre de la història d'Itàlia. Fon seu de la Exposició Universal de 1906.

Fon ciutat símbol del socialisme: entre atres, el centre de divulgació principal del Partit Socialiste Italià, el periòdic l'Avanti, establix ací la seua seu. Milà fon també el breçol del moviment fasciste, que fon fundat el 23 de març de 1919 en el nom de Movimento dei Fasci dí Combattimento. Ademés, el primer programa del moviment fasciste fon en la piazza San Sepolcro.

Ciutat emblema de la Resistència (el 25 d'abril, festa italiana de la lliberació, recorda la sublevació general partisà del 25 d'abril de 1945 que va portar a la lliberació de la ciutat), fon en el segon després de guerra, un dels motors de la reconstrucció industrial i cultural del país. En Milà es van realisar algunes de les majors trobades del 68' italià que fon el primer episodi d'allò que s'ha conegut com Estratègia de la tensió (el 12 de decembre de 1969 en la massacre de la Piazza Fontana).

En l'últim quart de sigle la ciutat fon, per a lo bo i lo roïn, centre de la política italiana: en la pujada al govern de la classe dirigent milanesa del PSI-guiada per Bettino Craxi- al govern italià, després en l'escàndal de Tangentopoli, després encara en la pujada de l'empresari milanés Silvio Berlusconi, ha conduït d'una coalició de centre dreta-.

Milà hui

Milà és un important centre comercial i industrial a nivell internacional ademés de ser el districte econòmic i capital financera d'Itàlia pels servicis terciaris, les finances, la moda, editorials i l' indústria. És ademés seu de la Bossa de valors (en piazza Affari) gestionada per Bossa Italiana, un dels més importants centres financers de Europa i és de gran atracció per les seus administratives de decenes de multinacionals. És un dels majors centres universitaris, editorials i televisius de Europa. És seu de la Fira de Milà en la major superfície expositiva de Europa.

La ciutat de Milà esta present en les publicacions del Globalization and Work Cities Study Group de la Universitat de Loughborough, on en el 2004 ha segut classificada com Incipient Global City, junt en Amsterdam, Boston, Chicago, Madrid, Moscou i Toronto.


Referències

  1. ↑ MAIER, Franz Georg (1968): Les transformacions del món mediterràneu: sigles III-VIII. – Sigle XXI, Mèxic, 1999, p. 207. ISBN 968-23-0887-9
  2. ↑ ROUCHE, Michel (1982): «Fragmentació i canvi d'Occident (sigles V-VII)», en FOSSIER, Robert (ed.), L'Edat Mijana: 1. La formació del món medieval, 350-950. – Crítica, Barcelona, 1988, p. 94. ISBN 84-7423-352-6
  3. ↑ ROUCHE, Michel (1982), p. 94.
  4. ↑ MAIER, Franz Georg (1968), p. 245.

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Milà&oldid=12965»