María Zambrano

María Zambrano Alarcón


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Escritora i filòsofa.
Naiximent:	22 d'abril de 1904
Lloc de naiximent:	Vélez-Màlaga, Màlaga, Andalusia, Espanya
Defunció:	6 de febrer de 1991
Lloc de defunció:	Madrit, Espanya

María Zambrano Alarcón (Vélez-Màlaga, Màlaga, 22 d'abril de 1904 - † Madrit, 6 de febrer de 1991) fon una escritora, intelectual, filòsofa i ensagista espanyola. La seua extensa obra, entre el compromís cívic i el pensament poètic, no fon reconeguda en Espanya fins a l'últim quart del sigle XX, despuix d'un llarc exili. Ya vella, va rebre els dos màxims guardons lliteraris concedits en Espanya: el Premi Príncip d'Astúries en l'any 1981 i el Premi Cervantes en 1988.

Obra

Horizonte del liberalismo (1930, Ediciones Morata, reeditat en 1996 per la mateixa editorial en un estudi introductori de Jesús Moreno Sanz)
Hacia un saber del alma (1934)
Filosofía y poesía (1939)
El pensamiento vivo de Séneca (1941)
Hacia un saber sobre el alma (1950)
Delirio y destino (escrit en 1953 i publicat en 1989)
El hombre y lo divino (1.ª edición: 1955. 2.ª, aumentada: 1973)
Persona y Democracia: Una historia sacrificial (1958, reeditat en 1988)
España, sueño y verdad (1965)
Los sueños y el tiempo (reeditat en 1998)
El sueño creador (1965)
Claros del bosque (1977)
La tumba de Antígona, (1967) (Mondadori España, 1989)
De la aurora (1986)
El reposo de la luz (1986)
Los bienaventurados (1979)
Para una historia de la piedad (1989)
Unamuno (escrito en 1940 y publicado en el 2003)
Cartas de la Pièce. Correspondencia con Agustín Andreu (escrit en els anys 70 i publicat en 2002)
La confesión, género literario y método (Luminar: Mèxic, 1943; Mondadori: Madrit 1988 i Siruela: Madrit, 1995).