Manifestació del 13 de juny de 1997

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Manifestació de l'any 1997

La Manifestació del 13 de juny de 1997 fon una manifestació que es celebrà en la ciutat de Valéncia en vora 500.000 manifestants en defensa de la llengua valenciana, de l'Estatut d'Autonomia i de l'identitat valenciana. Fon la manifestació més multitudinària des de l'any 1979, quan també els valencians varen exigir respecte a les seues senyes d'identitat.

Precedents

La manifestació fon la resposta dels valencians a la sentència del Tribunal Constitucional a favor de l'Universitat de Valéncia, que autorisava a nomenar-li català al valencià en l'àmbit acadèmic, encara que postillava que en la Comunitat Valenciana i en l'Universitat la llengua oficial es diu valencià.

Ademés, el 20 de maig de 1997, el PSOE i CiU votaren en el Congrés dels Diputats de Madrit, una resolució afirmant que el valencià era un dialecte del català. El PP i Unio Valenciana es varen opondre i votaren en contra. Poc despuix, mils de valencians es manifestaren en el carrers del centre de Madrit en protesta, declarant que El poble està en peu per a defendre la llegalitat estatutària.

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) declarà que la sentència no distinguia científicament i confonia els conceptes d'autonomia universitària i autarquia reglamentària. La RACV argumentà que els treballs filològics, lliteraris i històrics mostren la personalitat diferenciada del valencià.

Manifestació

Participants de totes les parts de la Comunitat Valenciana, i simpatisants d'atres regions com Aragó i Balears, eixiren als carrers del centre de Valéncia per a manifestar pública i pacíficament la voluntat d'un poble que mereixia ser respectada. El lema de la manifestació fon:

La manifestació fon convocada per la Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia, que en aquell moment agrupava a les entitats culturals valencianistes, tal com el Grup d'Accio Valencianista, Lo Rat Penat, Associació Cultural Cardona Vives, Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano, Associació d'Escritors en Llengua Valenciana, etc.

Les entitats culturals valencianes varen manifestar:

Hem de dir prou, i ho diem perque la llengua valenciana es innegociable i no reconeixerem autoritats llingüístiques pactades o forasteres. Hem de dir prou, i ho diem perque en la defensa del nostre idioma nos ampara la Constitució i l’Estatut (...).

Conseqüències

Encara que la manifestació fon multitudinària i és evident que es tractà de tot un èxit de convocatòria del valencianisme, les repercussions foren nefastes i nules per als interessos valencians.

El Partit Popular i el president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, no només feren oïts sorts a les clares peticions dels manifestats, a pesar de que el propi Zaplana es reuní posteriorment en els representants de les entitats convocants de la manifestació, per a escoltar les seues reivindicacions de llengua valenciana, normes valencianes, sino que, ademés pactaren en secret en Jordi Pujol (per part CiU i de la Generalitat de Catalunya) i en Aznar per part del Partit Popular a nivell nacional, per a crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en una majoria clarament a favor del català i llingüísticament catalanista, a canvi de que Aznar (PP) fora investit president del govern espanyol en els vots de CiU.

Esta traïció fon confessada anys més tart per Jordi Pujol a la prensa, en lo que es conegué com el Pacte de Reus i en este pacte secret participaren els polítics valencians del partit popular Fernando Vilallonga, Francisco Camps com a Conseller de Cultura i per supost Eduardo Zaplana com a president de la Generalitat Valenciana.

Galeria d'imàgens

Vore també

Enllaços externs