Diferència entre les revisions de "Luis García Berlanga"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Berlanga.jpg|thumb|225px|Luis García Berlanga]] | + | [[Image:Berlanga.jpg|thumb|225px|<center>'''Luis García Berlanga'''</center>]] |
| − | '''Luis García-Berlanga Martí''' ([[Valéncia]], 12 de juny de 1921) es un director i guioniste de cine [[valencià]]. | + | '''Luis García-Berlanga Martí''' ([[Valéncia]], 12 de juny de [[1921]]) es un director i guioniste de cine [[valencià]]. |
| − | De jove, decidí estudiar [[Dret]] i després Filosofia i Lletres, pero mes tart, en 1947, canvià la seua vocació i ingressà en l'Institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques de [[Madrit]]. | + | De jove, decidí estudiar [[Dret]] i després Filosofia i Lletres, pero mes tart, en [[1947]], canvià la seua vocació i ingressà en l'Institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques de [[Madrit]]. |
Durant la seua joventut es va unir en la [[División Azul]] per a evitar repressions polítiques pel càrrec de governador en [[Valéncia]] que son pare havia tingut durant la [[Segona República Espanyola]]. | Durant la seua joventut es va unir en la [[División Azul]] per a evitar repressions polítiques pel càrrec de governador en [[Valéncia]] que son pare havia tingut durant la [[Segona República Espanyola]]. | ||
| − | Debutà com a director en 1951 en la película ''[[Esa pareja feliz]]'', en la que colaborava en [[Juan Antonio Bardem]]. Junt ad este, se li considera u dels renovadors del [[cine espanyol]] de posguerra. Entre les seues películes destaquen títuls célebres de l'historia del [[cine espanyol]], com ''[[El verdugo]]'' o ''[[Bienvenido, Mister Marshall]]''. Treballà en set ocasions en el guioniste [[Rafael Azcona]]. | + | Debutà com a director en [[1951]] en la película ''[[Esa pareja feliz]]'', en la que colaborava en [[Juan Antonio Bardem]]. Junt ad este, se li considera u dels renovadors del [[cine espanyol]] de posguerra. Entre les seues películes destaquen títuls célebres de l'historia del [[cine espanyol]], com ''[[El verdugo]]'' o ''[[Bienvenido, Mister Marshall]]''. Treballà en set ocasions en el guioniste [[Rafael Azcona]]. |
El seu cine se caracterisa per la seua mordaç ironia i les seues acides sàtires sobre diferents situacions socials i polítiques. En l'etapa de la [[dictadura franquista]] despuntà la seua habilitat per a burlar la [[censura]] de l'época en situacions i diàlecs no excessivament explícits pero de inteligent contra-llectura i de portar a la realitat proyectes tan atrevits com ''[[Los jueves, milagro]]''. | El seu cine se caracterisa per la seua mordaç ironia i les seues acides sàtires sobre diferents situacions socials i polítiques. En l'etapa de la [[dictadura franquista]] despuntà la seua habilitat per a burlar la [[censura]] de l'época en situacions i diàlecs no excessivament explícits pero de inteligent contra-llectura i de portar a la realitat proyectes tan atrevits com ''[[Los jueves, milagro]]''. | ||
| − | En 1986 va rebre el [[Premi Príncep d'Astúries de les Arts]] i en 1993 el [[Premi Goya|Goya]] al millor director per ''[[Todos a la cárcel]]''. La seua película ''[[Plácido]]'' fon nominada per als [[Premis Òscar|Òscar a la millor película estrangera]] en 1961. Ha rebut la Medalla d'Or de les Belles Arts en 1981, el Premi Nacional de Cinematografia en 1980 i l'Orde Italiana de Commendatore. | + | En [[1986]] va rebre el [[Premi Príncep d'Astúries de les Arts]] i en [[1993]] el [[Premi Goya|Goya]] al millor director per ''[[Todos a la cárcel]]''. La seua película ''[[Plácido]]'' fon nominada per als [[Premis Òscar|Òscar a la millor película estrangera]] en [[1961]]. Ha rebut la Medalla d'Or de les Belles Arts en 1981, el Premi Nacional de Cinematografia en [[1980]] i l'Orde Italiana de Commendatore. |
| − | Ha obtingut premis i guardons internacionals en els mes importants festivals (com el [[Festival Internacional de Cine de Cannes|Cannes]], [[Festival Internacional de Cine de Venècia|Venècia]], Montreal i el [[Festival Internacional de Cine de Berlin|Berlin]]). En el Festival de Karlovy Vary fon elegit com un dels deu cineastes mes rellevants del mon. A banda, posseïx un incontable número de reconeiximents nacionals. | + | Ha obtingut premis i guardons internacionals en els mes importants festivals (com el [[Festival Internacional de Cine de Cannes|Cannes]], [[Festival Internacional de Cine de Venècia|Venècia]], [[Montreal]] i el [[Festival Internacional de Cine de Berlin|Berlin]]). En el Festival de Karlovy Vary fon elegit com un dels deu cineastes mes rellevants del mon. A banda, posseïx un incontable número de reconeiximents nacionals. |
Es pare de [[Carlos Berlanga]], músic, compositor i important precursor de la corrent musical i cultural coneguda com la [[moguda madrilenya]], a banda de la música pop dels anys 80, mort en [[2002]] a causa d'un [[càncer]]. | Es pare de [[Carlos Berlanga]], músic, compositor i important precursor de la corrent musical i cultural coneguda com la [[moguda madrilenya]], a banda de la música pop dels anys 80, mort en [[2002]] a causa d'un [[càncer]]. | ||
Revisió de 17:49 4 feb 2010
Luis García-Berlanga Martí (Valéncia, 12 de juny de 1921) es un director i guioniste de cine valencià.
De jove, decidí estudiar Dret i després Filosofia i Lletres, pero mes tart, en 1947, canvià la seua vocació i ingressà en l'Institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques de Madrit.
Durant la seua joventut es va unir en la División Azul per a evitar repressions polítiques pel càrrec de governador en Valéncia que son pare havia tingut durant la Segona República Espanyola.
Debutà com a director en 1951 en la película Esa pareja feliz, en la que colaborava en Juan Antonio Bardem. Junt ad este, se li considera u dels renovadors del cine espanyol de posguerra. Entre les seues películes destaquen títuls célebres de l'historia del cine espanyol, com El verdugo o Bienvenido, Mister Marshall. Treballà en set ocasions en el guioniste Rafael Azcona.
El seu cine se caracterisa per la seua mordaç ironia i les seues acides sàtires sobre diferents situacions socials i polítiques. En l'etapa de la dictadura franquista despuntà la seua habilitat per a burlar la censura de l'época en situacions i diàlecs no excessivament explícits pero de inteligent contra-llectura i de portar a la realitat proyectes tan atrevits com Los jueves, milagro.
En 1986 va rebre el Premi Príncep d'Astúries de les Arts i en 1993 el Goya al millor director per Todos a la cárcel. La seua película Plácido fon nominada per als Òscar a la millor película estrangera en 1961. Ha rebut la Medalla d'Or de les Belles Arts en 1981, el Premi Nacional de Cinematografia en 1980 i l'Orde Italiana de Commendatore.
Ha obtingut premis i guardons internacionals en els mes importants festivals (com el Cannes, Venècia, Montreal i el Berlin). En el Festival de Karlovy Vary fon elegit com un dels deu cineastes mes rellevants del mon. A banda, posseïx un incontable número de reconeiximents nacionals.
Es pare de Carlos Berlanga, músic, compositor i important precursor de la corrent musical i cultural coneguda com la moguda madrilenya, a banda de la música pop dels anys 80, mort en 2002 a causa d'un càncer.
Filmografia com a director i guioniste
- Esa pareja feliz (1952). Codirigida en Juan Antonio Bardem.
- Bienvenido, Mister Marshall (1953). En Pepe Isbert i Manolo Morán com a protagonistes.
- Novio a la vista (1954). Menys satírica que la resta de les comedies pero molt satisfactòria. Rodada en Benicàssim.
- Calabuch (1956). Esplèndida fabula coproducida en Itàlia i interpretada per l'entranyable actor secundari nortamericà Edmund Gwenn. Rodada en Peníscola.
- Los jueves, milagro (1957).
- Plácido (1961).
- Las cuatro verdades ("Les quatre vérités", (1963). Interessant adaptació de les fabules de Jean de la Fontaine en una coproducció franco-italo-hispano-alemana d'excelent repartiment. Els tres episodis restants estaven dirigits per René Clair, Hervé Blomberger i Alessandro Blasetti, i el metrage original de la cinta es va emetre en la TV francesa en el títul "Les Fables de la Fontaine" en 1964.
- El verdugo (1963).
- Las pirañas (La boutique, (1967). Coproducida en Argentina, fon un dels fracassos de taquilla del gran realisador, encara que la película es mes que digna.
- ¡Vivan los novios! (1969). Una de les películes mes desconegudes i mes poc valorades del director pero que es una joya surrealista. Els protagonistes son José Luis López Vázquez i Laly Soldevila.
- Tamaño natural ("Grandeur nature", (1974). Fon un dels proyectes mes volguts del seu director, devot amant de l'erotisme. Excelent actuació de Michel Piccoli.
- La escopeta nacional (1977). En un excelent repartiment, fon un triumfo comercial i la seua repercussió possibilità el rodage de dos seqüeles.
- Patrimonio nacional (1981).
- Nacional III (1982).
- La vaquilla (1985). L'últim gran èxit en taquilla del cineaste fon esta comedia sobre la guerra civil d'inqüestionable calitat, pese a que alguns sectors de la crítica la consideren inferior als seus grans guanys dels anys 60.
- Moros y cristianos ([987). Una sàtira esperpèntica a a la valenciana. Una de les seues comedies mes valencianes.
- Todos a la cárcel (1993). Reconeiximent del cine espanyol a Berlanga concedint-li un Goya que, com sol succeir, no premia la seua millor película sino una trayectòria. El film decepcionà a la crítica i no fon un èxit de taquilla.
- Blasco Ibáñez, la novela de su vida (per a televisió, (1997).
- París-Tombuctú (1999). La seua ultima película, rodada en Peníscola.
- El sueño de la maestra (2002).
Referencies
- Franco, Jesús: Bienvenido Mister Cagada, Aguilar, Madrid, 2005. ISBN 84-03-09580-5.
Enllaços externs
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Luis_García_Berlanga de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.