Diferència entre les revisions de "Llengües eslaves"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 34: Llínea 34:
  
 
== História ==
 
== História ==
Les llengües eslaves són [[llengües indoeuropees]], i deriven de la rama protoeslava, un idioma que parlaven tots els eslaus originariament en el Ur-heimat, o lloc d'orige, des de el qual se'n anaren extenint per tota Europa central i oriental (des d'el [[Mar mediterràneu|mediterràneu]] al [[Ocean àrtic|artic]]) i el nort d'Asia. Molts discutixen la existencua d'una hipotetica llengua proto-balgo-eslava, que més tart s'hauria subdividit en dos rames: baltica i eslava. Encara que se poden trobar moltes similituts en el [[Idioma letó|leto]] i el [[Idioma lituà|litua]] d'un costat i les llengües eslaves d'atre, la existencia de certes isogloses compartides no implica necessariament que siga reconstructible sense arbitrarietat un proto-balgo-eslau comu. De fet les semblances lexiques se poden explicar per influencia superestratica, no tant les similituts gramaticals. Els eslavistes d'orige eslau, sobre tot els russos, defenen la existencia d'un proto-balto-eslau, mentres que letons i lituans el prenen com a simple politica llingüistica de la [[Unió Soviètica|Unio Sovietica]]. Mentres tant els eslavistes del rest del [[Terra|mon]] se mantenen dividits.
+
Les llengües eslaves són [[llengües indoeuropees]], i deriven de la rama protoeslava, un idioma que parlaven tots els eslaus originariament en el Ur-heimat, o lloc d'orige, des de el qual se'n anaren extenint per tota Europa central i oriental (des d'el [[Mar mediterràneu|mediterràneu]] al [[Ocean àrtic|artic]]) i el nort d'Asia. Molts discutixen la existència d'una hipotètica llengua proto-balgo-eslava, que més tart s'hauria subdividit en dos rames: bàltica i eslava. Encara que se poden trobar moltes similituts en el [[Idioma letó|letó]] i el [[Idioma lituà|litua]] d'un costat i les llengües eslaves d'atre, la existència de certes isogloses compartides no implica necessariament que siga reconstructible sense arbitrarietat un proto-balgo-eslau comu. De fet les semblances lèxiques se poden explicar per influencia superestràtica, no tant les similituts gramaticals. Els eslavistes d'orige eslau, sobre tot els russos, defenen la existència d'un proto-balto-eslau, mentres que letons i lituans el prenen com a simple política llingüistica de la [[Unió Soviètica|Unio Sovietica]]. Mentres tant els eslavistes del rest del [[Terra|mon]] se mantenen dividits.
  
 
{{Llengües eslaves}}
 
{{Llengües eslaves}}

Revisió de 12:57 31 dec 2013

Les llengües eslaves són un conjunt de llengües pertanyents a la rama eslava de la família llingüistica indoeuropea. Són parlades en gran part d'Europa Central, els Balcans, Europa Oriental i el nort d'Asia. El numero total de parlants ronda els 400 millons de persones.

En l'escritura se gasten els alfabets cirílic i llatí. Antigament, ademés se gastaven els alfabets glagolitic i l'àrap.

Llengües eslaves

Les llengües oficialment reconegudes són:

Grups Eslaus Septentrionals:

Grups eslaus meridionals

História

Les llengües eslaves són llengües indoeuropees, i deriven de la rama protoeslava, un idioma que parlaven tots els eslaus originariament en el Ur-heimat, o lloc d'orige, des de el qual se'n anaren extenint per tota Europa central i oriental (des d'el mediterràneu al artic) i el nort d'Asia. Molts discutixen la existència d'una hipotètica llengua proto-balgo-eslava, que més tart s'hauria subdividit en dos rames: bàltica i eslava. Encara que se poden trobar moltes similituts en el letó i el litua d'un costat i les llengües eslaves d'atre, la existència de certes isogloses compartides no implica necessariament que siga reconstructible sense arbitrarietat un proto-balgo-eslau comu. De fet les semblances lèxiques se poden explicar per influencia superestràtica, no tant les similituts gramaticals. Els eslavistes d'orige eslau, sobre tot els russos, defenen la existència d'un proto-balto-eslau, mentres que letons i lituans el prenen com a simple política llingüistica de la Unio Sovietica. Mentres tant els eslavistes del rest del mon se mantenen dividits.

Llengües eslaves
Rus · Ucranià · Bielorrús · Chec · Eslovac · Serbocroata · Croata · Serbi · Bosni · Eslové · Búlgar · Macedoni · Antic eslau · Montenegrí · Polac · Sòrap · Casubi