Diferència entre les revisions de "La tomba de Jaume I"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | Els restos del rei [[Jaume I]], han passat diferents vicissituts durant el temps. | |
| − | Fon desig del rei Jaume I el ser soterrat en el Monasteri de Poblet. Jaume I, des de la seua mort, el 27 de juliol de 1276, en [[Valéncia]], estigueren | + | Fon desig del rei Jaume I el ser soterrat en el [[Monasteri de Poblet]]. Jaume I, des de la seua mort, el [[27 de juliol]] de [[1276]], en [[Valéncia]], estigueren els seus restos soterrats, en caixa de [[fusta]] d'anouer, en el presbiteri de la [[Catedral de Valéncia]], fins a l'any [[1278]] (maig), quan foren traslladades per mar a [[Tarragona]], fon soterrat en una tomba de [[pedra]], fins que es construïren les tombes reals ([[1378]] a [[1479]]), en el presbiteri del [[Monasteri de Poblet]], per a la ceremonia, aplegaren els reis d'[[Aragó]], la reina de Castella, Na [[Violant]], filla del difunt, i prelats del regne i gran comitiva d'hòmens rics. [[Pere el Ceremoniós]], també va elegir en [[1340]] el Monasteri de Poblet per al repós dels seus restos mortals, manifestant el seu desig a l'[[Abat de Poblet]], Ponç de Copons. Les tombes reals es concluiren en [[1377]] i en un íntim acte religiós, solemne i emotiu, presidit per l'Abat de Poblet, Guillem d'Agulló i en representació de la Casa Real i l'assistència de tota la comunitat cistercenc es procederia a la colocació dels ferétres. |
Durant la I Guerra [[Carlista]], el Monasteri de Poblet fon saquejat, incendiat i destruït, mantenint-se les tombes. Pero despuix de la desgracia vingué atra pijor, la [[Llei de Desamortisació dels Bens Religiosos]] (1835) per obra del ministre Juan Álvarez Mendizábal de tràgiques conseqüències: eixida dels llibres i documents de la biblioteca, quadros de pintura i demés obres d'art i objectes de valor. | Durant la I Guerra [[Carlista]], el Monasteri de Poblet fon saquejat, incendiat i destruït, mantenint-se les tombes. Pero despuix de la desgracia vingué atra pijor, la [[Llei de Desamortisació dels Bens Religiosos]] (1835) per obra del ministre Juan Álvarez Mendizábal de tràgiques conseqüències: eixida dels llibres i documents de la biblioteca, quadros de pintura i demés obres d'art i objectes de valor. | ||
| − | En 1836 les tombes foren profanades i saquejades en l'afany de trobar tesors, trencades i obertes els sarcòfecs. Tirades per terra | + | En [[1836]] les tombes foren profanades i saquejades en l'afany de trobar tesors, trencades i obertes els sarcòfecs. Tirades per terra els restos de Jaume I, [[Pere III]] i [[Joan I]]. En l'any [[1837]], el capellà de l'Iglesia de L'Espluga de Francolí, mossén Antoni Serrer i Ribé, al vore el seu estat d'abandó demanà permís al Comandant Militar de Tarragona per a arreplegar i traslladar els restos reals a l'Iglésia de L'Espluga, depositant-los en una recambra, baix l'escala del cor, i tabicant-la per a protegir-los. En [[1841]] va fer lo mateix en els restos dels reis [[Ferràn I d'Antequera]] i d'[[Alfons I el Cast]]. |
| − | + | En l'any [[1843]] el Governador Civil de Tarragona, Ciril Franquet, concedí permís per al trasllat dels restos des de l'Iglésia de l'Espluga a Tarragona. Tots els ossos es colocaren en una estora i un mege i un cirugià s'encarregaren de relacionar els ossos, només identificables els de Jaume I pel seu gran tamany (era un pam i mig més alt que el restant de persones), despuix foren entregats oficialment al Capítul de la Catedral de Tarragona per a la seua custodia, permaneixent en la Capella del Corpus Christi de la Catedral de Tarragona, fins que acabaren les obres del Monasteri de Poblet. | |
| − | Per Decret del 11 de maig de l'any 1942 es dispongué els trasllat | + | Per Decret del 11 de maig de l'any [[1942]] es dispongué els trasllat dels restos dels reis de l'antiga [[Corona d'Arago]] de la Catedral de Tarragona al Monasteri de Poblet, despuix de huit anys de meticulosos treballs de restauració. Pero fon en l'any [[1952]] despuix d'atre decret quan realment es portà a terme el seu trasllat: Autoritats nacionals i provincials, les corporacions, les diputacions provincials de [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Saragossa]], [[Girona]], [[Balears]], [[Alacant]], [[Hosca]], [[Castelló de la Plana]], [[Lleida]] i [[Terol]] i una comissio de la Foral de [[Navarra]], aixina com representants de corporacions locals de capitals de província dels regnes de l'antiga Corona d'Aragó, nobles, bisbes... Els ferétres foren trasportats en tres camions militars al Monasteri de Poblet. El [[4 de juny]] de [[1952]] es traslladaren els ferétres a Poblet i cap a les onze hores del matí el Cap de l'Estat en uniforme de Capità General, [[Francisco Franco Bahamonde]], acompanyat de la seua dona i seguit de varios ministres del Govern i els Caps Civil i Militar i atres autoritats militars junt a l'Abat General de l'[[Orde del Císter]], vingut expressament de [[Roma]] per a la solemne i històrica ceremonia. Dia històric que tornà a Poblet com a monument artístic, seu de la Comunitat del Císter, i Panteó dels [[Reis d'Aragó]]. |
== Font == | == Font == | ||
Revisió de 11:53 18 jun 2017
Els restos del rei Jaume I, han passat diferents vicissituts durant el temps.
Fon desig del rei Jaume I el ser soterrat en el Monasteri de Poblet. Jaume I, des de la seua mort, el 27 de juliol de 1276, en Valéncia, estigueren els seus restos soterrats, en caixa de fusta d'anouer, en el presbiteri de la Catedral de Valéncia, fins a l'any 1278 (maig), quan foren traslladades per mar a Tarragona, fon soterrat en una tomba de pedra, fins que es construïren les tombes reals (1378 a 1479), en el presbiteri del Monasteri de Poblet, per a la ceremonia, aplegaren els reis d'Aragó, la reina de Castella, Na Violant, filla del difunt, i prelats del regne i gran comitiva d'hòmens rics. Pere el Ceremoniós, també va elegir en 1340 el Monasteri de Poblet per al repós dels seus restos mortals, manifestant el seu desig a l'Abat de Poblet, Ponç de Copons. Les tombes reals es concluiren en 1377 i en un íntim acte religiós, solemne i emotiu, presidit per l'Abat de Poblet, Guillem d'Agulló i en representació de la Casa Real i l'assistència de tota la comunitat cistercenc es procederia a la colocació dels ferétres.
Durant la I Guerra Carlista, el Monasteri de Poblet fon saquejat, incendiat i destruït, mantenint-se les tombes. Pero despuix de la desgracia vingué atra pijor, la Llei de Desamortisació dels Bens Religiosos (1835) per obra del ministre Juan Álvarez Mendizábal de tràgiques conseqüències: eixida dels llibres i documents de la biblioteca, quadros de pintura i demés obres d'art i objectes de valor.
En 1836 les tombes foren profanades i saquejades en l'afany de trobar tesors, trencades i obertes els sarcòfecs. Tirades per terra els restos de Jaume I, Pere III i Joan I. En l'any 1837, el capellà de l'Iglesia de L'Espluga de Francolí, mossén Antoni Serrer i Ribé, al vore el seu estat d'abandó demanà permís al Comandant Militar de Tarragona per a arreplegar i traslladar els restos reals a l'Iglésia de L'Espluga, depositant-los en una recambra, baix l'escala del cor, i tabicant-la per a protegir-los. En 1841 va fer lo mateix en els restos dels reis Ferràn I d'Antequera i d'Alfons I el Cast.
En l'any 1843 el Governador Civil de Tarragona, Ciril Franquet, concedí permís per al trasllat dels restos des de l'Iglésia de l'Espluga a Tarragona. Tots els ossos es colocaren en una estora i un mege i un cirugià s'encarregaren de relacionar els ossos, només identificables els de Jaume I pel seu gran tamany (era un pam i mig més alt que el restant de persones), despuix foren entregats oficialment al Capítul de la Catedral de Tarragona per a la seua custodia, permaneixent en la Capella del Corpus Christi de la Catedral de Tarragona, fins que acabaren les obres del Monasteri de Poblet.
Per Decret del 11 de maig de l'any 1942 es dispongué els trasllat dels restos dels reis de l'antiga Corona d'Arago de la Catedral de Tarragona al Monasteri de Poblet, despuix de huit anys de meticulosos treballs de restauració. Pero fon en l'any 1952 despuix d'atre decret quan realment es portà a terme el seu trasllat: Autoritats nacionals i provincials, les corporacions, les diputacions provincials de Barcelona, Valéncia, Saragossa, Girona, Balears, Alacant, Hosca, Castelló de la Plana, Lleida i Terol i una comissio de la Foral de Navarra, aixina com representants de corporacions locals de capitals de província dels regnes de l'antiga Corona d'Aragó, nobles, bisbes... Els ferétres foren trasportats en tres camions militars al Monasteri de Poblet. El 4 de juny de 1952 es traslladaren els ferétres a Poblet i cap a les onze hores del matí el Cap de l'Estat en uniforme de Capità General, Francisco Franco Bahamonde, acompanyat de la seua dona i seguit de varios ministres del Govern i els Caps Civil i Militar i atres autoritats militars junt a l'Abat General de l'Orde del Císter, vingut expressament de Roma per a la solemne i històrica ceremonia. Dia històric que tornà a Poblet com a monument artístic, seu de la Comunitat del Císter, i Panteó dels Reis d'Aragó.
Font
- CERVERA NOTARI, Manuel. Los enterramientos de Jaime I (revista Castelló Festa Plena).