Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Iglésia de Jesucrist

dels Sants dels Últims Dies

240px
Temple a Salt Lake City (Utah)
Data de fundació: 6 d'abril de 1830
Lloc de fundació: Manchester o Fayette, Nova York, Estats Units
President: Thomas S. Monson
Membres: 13.508.509
Congregacions: 28.109
Seu: Salt Lake City, Utah, (Estats Units)
Països: Presència en 176 països.
Centres educatius: 4
Lloc web: www.lds.org

L'Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, coneguda també com a Iglésia Mormona, o com a Iglésia SUD (LDS, per les seues sigles en anglés, Latter-Day Saints), és la denominació més gran i reconeguda del moviment dels Sants dels Últims Dies.

L'Iglésia fon organisada com a congregació religiosa en Palmyra, estat de Nova York, EEUU, per José Smith el 6 d'abril de 1830, professant seguir les ensenyances de Jesucrist, mes no es consideren part de les tradicions catòliques, ortodoxes, o protestants, sino una restauració del "cristianisme primitiu", després que este apostatara prop de la mort de Sant Pere i els atres apòstols, segons els seus seguidors.

Té com a texts sagrats la Bíblia, el Llibre de Mormó, Doctrina i Convenis i La Perla de Gran Preu.

Missió

La missió de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies és convidar les persones a venir a Crist i perfeccionar-se en Ell. [1] Aquesta missió té tres fases que ajuden als membres i als quals no ho són, a progressar més en la seua vida tant de manera temporal com espiritual[2] i són el fonament de les tradicions i costums de l'Església:

  • Primer: "Proclamar l'Evangeli";[3] des del seu orige l'església ha segut coneguda pels seus programes missionals. Des de chiquets se'ls persuadix als membres de l'iglésia per a que servixquen en una missió entre els 19 i 25 anys. Estos jóvens eixien de les seues ciutats natals per a prestar el seu temps i el seu esforç no remunerat per dos anys predicant l'evangeli, cobrint cada missioner la despesa del seu servici. Esta despesa per als missioners nort-americans ix dels seus fondos personals, mentres que els missioners de molts atres països ampren el fondo de la missió local, el qual retribuïxen al final de les seues missions. [3]
  • Segon: "Perfeccionar als sants", nom que li donen als seus membres; esta missió conta en múltiples programes, com l'orientació familiar, en la qual els membres de l'església es visiten uns a uns atres en l'objectiu de fortificar l'esperit i acostar a l'església als quals s'han separat d'ella. Atre programa és la nit de llar, establerta oficialment en l'església els dilluns a la nit, on els pares en una reunió en la família ensenyen l'evangeli en les seues llars. [4]
  • Tercer: "Redimir als morts", cridada obra vicaria, important des dels inicis de l'Església i exclusiva entre el cristianisme, inclou el batisme pels morts. Esta doctrina dòna importància a proveir ordenances als quals ya van morir sense el coneiximent de Crist. [5]L'esforç a la busca d'ancestrals és primordial dins d'esta Església[6] (per als seus membres), i és el fonament de la contribució genealògica internacional de l'Església. Atres cerimònies en favor dels morts, com el matrimoni etern, ocorren en els temples de l'Església. [7]

La doctrina mormona

Els membres de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies es consideren cristians, pero diuen no pertànyer a cap tradició ortodoxa, catòlica o protestant. Ells creuen que l'església mormona és la restauració de l'església original establida per Jesucrist. Algunes esglésies cristianes no consideren el mormonisme una denominació cristiana, ya que hi ha moltes diferències substancials en les credences sobre la naturalea de Deu i de Jesucrist.

La doctrina mormona establix la revelació continua, és a dir, que el cànon de les Escritures Sagrades està obert, i no només conté la Bíblia, sino el Llibre del Mormó, la Doctrina i els Pactes, la Perla de Gran Preu, i els Articuls de la Fe. Estes escritures conformen les Obres Estàndarts de l'església mormona. No obstant això, qualsevol declaració de les autoritats generals, particularment de la presidència de l'església són escritures sagrades no canonisades. Els membres de l'església mormona han d'acceptar estes declaracions com a escritura sagrada contemporànea.

D'acort a la doctrina mormona, principalment obtinguda del Llibre de Mormó, Jesús va visitar els pobles de Nort-Amèrica per a predicar l'evangeli de la salvació. El llibre declara que hi van haver dos grans civilisacions a Amèrica, una representada pels jaredites que hi van arribar després de la confusió de les llengües a la Torre de Babel, i l'atra va sortir de Jerusalem el 600 a.C., i es va separar en dos nacions, els nefites i els lamanites. Després de mil anys, les civilisacions van ser destruïdes, a excepció dels lamanites, qui van ser els antecessors dels amerindis nort-americans. No hi ha, però, evidència històrica ni arqueològica sobre l'existència d'estes civilisacions a Amèrica.

Teologia de la deïtat

Una diferència principal de la teologia mormona és la doctrina de la deïtat, en oposició a la doctrina tradicional de la trinitat. D'acort als mormons, Deu, Jesucrist i l'Esperit Sant són tres persones separades que conformen la deïtat. Els tres membres de la deïtat són eterns i igualment divins, pero tenen papers diferents. Deu té un cos propi, i Jesucrist també té un cos propi distint al cos de Deu Pare. Els tres, pero, constituïxen una deïtat, "un Deu" en els atres sentits possibles, principalment units en propòsit.

El mormonisme dona els mateixos atributs als membres de la deïtat que la resta de les denominacions cristianes donen a la trinitat: omnipotència, omnisciència, benevolència, eternitat, immutabilitat, immortalitat, immanència en l'univers, pero no tenen transcendència sobre l'univers: Deu és l'organisador de la matèria, pero tota la matèria sempre ha existit i sempre existirà. La immutabilitat de Deu només afecta les seues criatures i el seu status futur, pero no el seu status passat, ya que, d'acort als escrits de Joseph Smith (encara que no es considera part de l'escritura canonisada), Deu Pare és un home que ha estat exaltat al status de Deu. Els mormons també creuen, encara que esta doctrina no és canònica, que Deu està eternament casat en una Mare Celestial, la qual és igual que el Pare en status. La seua identitat, pero, ha estat protegida en anonimat, pel Pare Celestial, i per això, ningú no coneix el seu nom.

Atés que hi ha grans diferències en la doctrina mormona i la resta de les denominacions cristianes, molts protestants i catòlics no consideren el mormonisme una església cristiana, i especialment consideren que la seua doctrina de la deïtat és politeista. Els mormons, per la seua banda, es consideren henoteistes o monolatrístics. Alguns mormons també creuen en l'existència d'atres deus o sers divins que no tenen importància en la salvació de l'home. Pero en l'adoració, els mormons creuen en un Deu, d'acort a la descripció donada pel Llibre de Mormó. A diferència d'esta doctrina, les esglésies protestants, anglicanes, catòliques i ortodoxes creuen que Deu és un ser (ousia) i simultàneament tres persones (hypostases).

Relació en atres religions

Els Sants dels Últims Dies i els musulmans

Artícul principal → Mormonisme i Islam.


L'apreciació de l'Iglésia per al paper de Mahoma en la història es pot llegir en la Declaració de 1978 de la Primera Presidència. Este informe a Mahoma entre els "grans líders religiosos del món" que va rebre "una porció de la llum divina" i diu que "...les veritats morals van ser donades per Deu [els líders] per investigar a nacions sinceres i proporcionar un major nivell de comprensió de cada ser humà".[8]

Segons B. H. Roberts (1857-1933), els anys setanta: "L'Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies és creat per a l'educació dels homes i és una de les maneres que Deu fa servir per donar a conéixer la la veritat, pero no llimitat a esta institució per conseguir este objectiu, no està llimitada en el temps o lloc. Deu alça equí i allà, entre tots els fills dels homes, sabis i profetes[9] que són dels seus pròpia llengua i la seva pròpia nacionalitat i parlar a la gent perqué entenguen. ... Tots els grans mestres són els servents de Déu en tots els països i totes les époques. S'inspiren en els homes, elegits per educar els fills de Deu, en les condicions en que viuen".[10]

En els darrers anys, l'observança de l'herència espiritual de Muhammad i els valors religiosos de la comunitat musulmana ha portat els Últims Dies Sants i els musulmans de tot el món tenen més contactes i més i cooperar més. L'Iglésia respecta les lleis i tradicions musulmanes que prohibixen la conversió de musulmans a atres religions. Per això, ha adoptat una política de no fer proselitisme en els països musulmans a l'Orient Mijà. No obstant això, el diàlec i la cooperació són nombroses, com les visites als líders musulmans a la seu de l'Església a Salt Lake City, utilisa el enllanant de l'Església pels musulmans per produir aliments "halal" (purificada per un ritual) l'assistència humanitària i de primers auxilis per a l'Església en àrees predominantment musulmanes, com Jordània, Kosovo i Turquia, els acords entre la Universitat de Brigham Young i atres institucions acadèmiques i de govern en el món musulmà L'existència de l'Associació d'Estudiants Musulmans de la Universitat Brigham Young, i la col.laboració entre l'Església i les organisacions musulmanes per a la preservació dels valors familiars tradicionals.[11] A més, la publicació de la Islamic Translation Series (colecció de llibres islàmics traduïda a l'anglés) és patrocinat per la Universitat Brigham Young i de l'Església i va donar lloc a múltiples intercanvis entre les autoritats i els líders musulmans de la Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies . Un embaixador musulmà davant l'ONU, va dir que esta colecció d'obres traduïdes "tenen un paper positiu en els esforços d'Occident per conseguir una millor comprensió de l'Islam".[12] A més, la instalació de dos centres d'intercanvi acadèmic i cultural a l'Orient Mijà en 1989 (a Jerusalem i Amman), reflectixen el tradicional respecte pels líders de l'església a l'Islam. Un membre del Consell de Ministres d'Egipte, va dir Howard W. Hunter, del Quòrum dels Dotze Apòstols: "Si arriba un dia per tancar la brecha entre el cristianisme i l'Islam, que necessàriament serà per l'Església Mormona".[13]

Els mormons i el judaisme

Artícul principal → Mormonisme i judaisme.


Els Sants dels Últims Dies reclamen pertany a la casa d'Israel, ya sigues familiars directes o per adopció. Com a tal, el judaisme és la base de la història dels mormons. Els judeus són considerats com un poble del pacte de Deu, celebrada a alta estima i respectada en la fe mormona. L'Iglésia és per tant molt Filó en la seua doctrina. Des de la perspectiva de la comunitat judia, les credences mormons en relació en la seua pertinença a la Casa d'Israel són generalment rebujats, tant teològica i cultural.

El concepte de reivindicació de la pertinença a la Casa d'Israel produïx problemes entre religions diferents. Encara que hi ha conflictes, les relacions han arribat poques vegades, si alguna vegada, a l'antisemitisme i antimormonisme.

Situació dels negres dins del mormonisme

Artícul principal → Situació dels negres dins del mormonisme.


Els negres han estat sempre benvinguts a l'Església i Joseph Smith (1805-1844), va ordenar sacerdots negres[14] i va lluitar contra l'esclavitut com un candidat a president dels Estats Units. Smith va sostindre la credença comuna en el moment en que els negres eren els malaïts descendents de Caín. Després de la seua mort, la doctrina de l'Església ensenya que si els negres podien ser batejats, no podien, per tant, ser ordenat sacerdot i després entrar al temple. Segons Brigham Young, el seu successor, la discriminació era la intenció de Deu.[15] El 1852, va declarar: "ells no reben les bendicions del sacerdoci abans dels atres descendents d'Adam ha rebut les promeses i estem encantats en bendicions del sacerdoci ... si ho féssim, el sacerdot seria remogut de l'Església i el Regne de Deu ... l'església aniria a la seua destrucció".[16] Esta política ha suscitat moltes crítiques durant el segle XX, sobretot moviment de drets civils als Estats Units, sino també dels intelectuals i acadèmics (de vegades els mormons mateixos). L'actitut de l'Iglésia anvers les atres cultures i gent de color, que havia estat compartida per la majoria dels nort-americans blancs, va començar a aparéixer racista i neocolonial. L'Iglésia va ser objecte de fortes reaccions, degut a la seua posició sobre la qüestió dels negres i els indis.

En 1955, l'Iglésia va començar a ordenar als melanesis negres per al sacerdoci. A finals de 1960, l'església va créixer al Brasil, el Carib i Àfrica. En el cas d'Àfrica i el Carib, l'Església encara no havia començat la seua tasca missionera a gran escala en la majoria dels estats. Els grups grans a Ghana i Nigèria han volgut unir-se a l'església i membres de l'església molts eren els brasilers d'ascendència africana. El juny 8, 1978, Spencer W. Kimball, president 12 de l'Iglésia, posar fi a la política de discriminació mitjançant l'emissió d'una declaració. En 1981, l'Església va publicar una nova edició del Llibre del Mormó, que es va reprendre la publicació el 1840 sota la supervisió de Joseph Smith. Llavors va canviar el pas dient que els lamanites (considerat pels mormons com els indis) que "es convertixen en blanc i agradable" després d'acceptar l'Evangeli de Jesucrist. En la nova edició, que es va incorporar el 1840, el terme utilisat és pur en este passage (i no blanc), que definix l'espiritualitat termine en lloc de color de la pell. Hui dia, els membres negres de l'Iglésia són numerosos i moltes congregacions són predominantment negres.

Mormonisme i de les Primeres Nacions d'Amèrica

Durant el periodo que va seguir a la Segona Guerra Mundial, l'Iglésia va començar a centrar la seua expansió en el nom de les cultures natives d'Amèrica i Oceania que molts mormons consideren de la mateixa ètnia. Estes persones van ser nomenades "lamanites" a causa dels seus suposts descendents dels lamanites en el Llibre del Mormó. El 1947 l'Iglésia es va iniciar un programa que oferix l'Índia, on els estudiants indígenes d'Amèrica (a petició dels seus pares) van ser voluntàriament colocats en llars dels mormons els va donar la benvinguda en blanc per a l'any escolar quan van assistir Les Escoles Públiques i va comparar la cultura mormona.

Referencies

  1. ↑ Ezra Taft Benson, “‘Come unto Christ, and Be Perfected in Him’,” Ensign, May 1988, 84. [1]
  2. ↑ Dallin H. Oaks. Family History: “In Wisdom and in Order,” Ensign, June 1989. [2]
  3. ↑ 3,0 3,1 Mormon.org. «La Obra Misional» (en español). Una introducción a La Iglesia de Jesucristo de los Santos de los Últimos Días. Consultat el 13 de abril, 2008. «Más de 60.000 misioneros voluntarios van por todo el mundo compartiendo el gozo que han encontrado gracias al Evangelio. La mayoría son jóvenes solteros que rinden servicio de jornada completa por 18 o 24 meses que sufragan con sus propios gastos»
  4. ↑ Mormon.org. «Reserven una noche de la semana para la familia» (en español). Una introducción a La Iglesia de Jesucristo de los Santos de los Últimos Días. Consultat el 13 de abril, 2008.
  5. ↑ Gordon B. Hinckley. «¿Por qué tener templos?» (en español). El Propósito de los Templos. lds.org. Consultat el 13 de abril, 2008. «Estos edificios, a diferencia de los miles de centros de adoración regulares que posee la Iglesia en todo el mundo, son exclusivos y diferentes en propósito y función de cualquier otro edificio religioso. Lo que los distingue no es su tamaño ni su belleza arquitectónica, sino la obra que se lleva a cabo dentro de ellos.»
  6. ↑ lds.org. «Los templos y la historia familiar» (en español). Consultat el 13 de abril, 2008. «La Iglesia permite el acceso a esos registros en la Biblioteca de Historia Familiar de Salt Lake City y en más de 3.000 centros de historia familiar locales. La Iglesia también ha desarrollado enormes bases de datos de información genealógica.»
  7. ↑ Mormon.org. «Bendiciones para nuestros antepasados» (en español). Una introducción a La Iglesia de Jesucristo de los Santos de los Últimos Días. Consultat el 13 de abril, 2008. «En los santos Templos, los miembros de la Iglesia pueden llevar a cabo esas ordenanzas a favor de sus antepasados ya fallecidos. Esto hace posible que los que no recibieron esas ordenanzas, las acepten, si lo desean, y regresen a vivir algún día con nuestro Padre Celestial.»
  8. ↑ « Questions et réponses », L’Étoile, avril 1988, p. 32.
  9. ↑ Point de vue de l’Église sur Mahomet - James A. Toronto, Liahona juin 2002,p31
  10. ↑ Defense of the Faith and the Saints, 2 volumes (1907), 1:512-513.
  11. ↑ Les activités qui ont trait à la famille sont coordonnées par le World Family Policy Center (Centre mondial pour une politique en faveur de la famille) à l’Université Brigham Young. Ce centre parraine une coalition internationale entre personnes de religions différentes, le World Congress of Families (Congrès mondial de la famille), qui comprend des représentants de nombreux pays musulmans
  12. ↑ Islamic diplomats hosted in New York », Michael R. Leonard, Church News, 3 avril 1999, p. 6.
  13. ↑ ‹All Are Alike unto God› , Howard W. Hunter, Ensign, June 1979, p. 74.
  14. ↑ Elijah Abel
  15. ↑ Brigham Young, Journal of Discourses, vol. 7, pages 290 -291
  16. ↑ Plantilla:Citació
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Iglésia_de_Jesucrist_dels_Sants_dels_Últims_Dies&oldid=32165»