Diferència entre les revisions de "Formage"
m |
m (Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut') |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Hartkaese HardCheeses.jpg|thumb|200px|Formages]] | [[Image:Hartkaese HardCheeses.jpg|thumb|200px|Formages]] | ||
| − | Se definix '''formage''' al producte fresc o madurat, sòlit o semisòlit, | + | Se definix '''formage''' al producte fresc o madurat, sòlit o semisòlit, obtengut a partir de la coagulació de la [[llet]] (a través de l'acció del quall u atres coagulants, en o sense hidròlisis prèvia de la lactosa) i posterior despartiment del suro. |
Les llets que s'utilisen habitualment son les de [[vaca]] (sancera o desnatada) que dona un tast de formage més suau, [[cabra]] u [[ovella]] (en zones mediterrànees). En l'elaboració d'algun formage especialisat com la mozzarella, s'ampra la llet de búfal i en atres casos de [[camell|camella]]. | Les llets que s'utilisen habitualment son les de [[vaca]] (sancera o desnatada) que dona un tast de formage més suau, [[cabra]] u [[ovella]] (en zones mediterrànees). En l'elaboració d'algun formage especialisat com la mozzarella, s'ampra la llet de búfal i en atres casos de [[camell|camella]]. | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
El formage de Cabrales ([[Principat d'Astúries]], [[Espanya]]) utilisa una barreja de llet de vaca, ovella i cabra. | El formage de Cabrales ([[Principat d'Astúries]], [[Espanya]]) utilisa una barreja de llet de vaca, ovella i cabra. | ||
| − | La greixosa de la llet és el nutrient que més influix en el tast del formage. La llet sancera és la més rica en greixoses, pero en certs casos per a poder reduir el | + | La greixosa de la llet és el nutrient que més influix en el tast del formage. La llet sancera és la més rica en greixoses, pero en certs casos per a poder reduir el contengut greixos dels formages s'usa la seua versió desnatada o semi, lo qual també pot disminuir el tast del producte final. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 12:29 22 feb 2018
Se definix formage al producte fresc o madurat, sòlit o semisòlit, obtengut a partir de la coagulació de la llet (a través de l'acció del quall u atres coagulants, en o sense hidròlisis prèvia de la lactosa) i posterior despartiment del suro.
Les llets que s'utilisen habitualment son les de vaca (sancera o desnatada) que dona un tast de formage més suau, cabra u ovella (en zones mediterrànees). En l'elaboració d'algun formage especialisat com la mozzarella, s'ampra la llet de búfal i en atres casos de camella.
El formage de Cabrales (Principat d'Astúries, Espanya) utilisa una barreja de llet de vaca, ovella i cabra.
La greixosa de la llet és el nutrient que més influix en el tast del formage. La llet sancera és la més rica en greixoses, pero en certs casos per a poder reduir el contengut greixos dels formages s'usa la seua versió desnatada o semi, lo qual també pot disminuir el tast del producte final.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Formage.
«Formage». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).