Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (Llei Orgànica 5/1982, de 1 de juliol), d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, oficialment Comunitat Valenciana, històricament Regne de Valéncia, és la norma autonòmica bàsica de la Comunitat Valenciana (Espanya). L'Estatut d'Autonomia regula els òrguens d'autogovern d'esta nacionalitat històrica, nomenats de forma genèrica com a Generalitat Valenciana.
Orde de 14 de juliol de 1982 per la qual es dispon la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) del text de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. Havent segut publicat en el Bolletí Oficial de l'Estat (BOE), número 164, del dia 10 de juliol, el text de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, refrendat per sa Magestat el Rei el dia 1 de juliol de 1982, es dispon la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. (Valéncia, 14 de juliol de 1982. El President, Enric Monsonis Domingo).
La Comunitat Valenciana estigué regida per l'Estatut d'Autonomia de l'any 1982 fins a l'any 2006, en que es va posar fi a la reforma de l'Estatut; des del 11 d'abril de 2006, la norma bàsica autonòmica actual és l'Estatut de l'any 2006.
Senyes d'identitat valencianesEditar
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982 reconeixia les següents senyes d'identitat valencianes:
Artícul primer
1. El Poble Valencià, històricament organisat com a Regne de Valéncia, es constituïx en Comunitat Autònoma, dins de l'unitat de la nació espanyola, com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica i en l'eixercici del dret d'autogovern que la Constitució espanyola reconeix a tota nacionalitat, en la denominació de Comunitat Valenciana.
Artícul quart
1. La bandera de la Comunitat Valenciana és la tradicional Senyera composta per quatre barres roges sobre fondo groc, coronades sobre franja blava vora el pal.
Artícul sext
1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
2. L'idioma valencià és l'oficial en la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l'idioma oficial de l'Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyança del, i en, idioma valencià.
Normes d'El PuigEditar
La versió en valencià del primer Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982 fon publicat en les Normes d'El Puig de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Lluís FullanaEditar
L'any 1918, Fullana llegia una conferència en la Diputació Provincial de Valéncia que titulava “La cooficialitat de la Llengua Valenciana”. Raonant sobre les quatre opinions dominants respecte a la llengua que deu mantindre's com a oficial en el Regne de Valéncia: la castellana; la catalana; la valenciana; i la valenciana i la castellana per igual, conclou que lo més llògic i posat en raó és la cooficialitat del valencià i el castellà. Xixanta anys més tart, l'any 1982, vindria a donar-li la raó l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana en l'artícul sèptim, que diu:
“Els dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana són el valencià i el castellà. Tots tenen el dret a coneixer-los i usar-los”.
- Lluís Fullana i Mira (Benimarfull, 1871-Madrit, 1948). Catedràtic de Llengua i Lliteratura valencianes. Professor de francés. Estudià filosofia i teologia. Investigador històric i filològic. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Fon acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) en representació de la Llengua Valenciana i publicà moltes obres de temàtica llingüística sobre la llengua valenciana.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana de 1982 de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.