Diferència entre les revisions de "Estats dels Estats Units d'Amèrica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 23 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
Es denomina '''estat d'els Estats Units''' a cada una de les 50 [[Demarcació administrativa|entitats subnacionals]] dels [[Estats Units]] que compartixen [[sobirania]] en el [[Govern d'els Estats Units|governe federal]]. Encara que el seu estatus llegal és idèntic als demés, quatre estats utilisen el títul oficial de «[[Commonwealth (Estats Units)|mancomunitat]]» (''commonwealth'') en lloc de ''estat''. A causa d'esta sobirania compartida, un nortamericà és un ciutadà tant de l'entitat federal com de l'estat en que tinga fixat el seu domicili.<ref>Vejau la [[Catorzena Esmena a la Constitució d'els Estats Units]].</ref> No obstant, la ciutadania estatal és molt flexible, i no requerix de cap aprovació governamental per a mudar-se o traslladar-se entre estats (a excepció de [[sentencia|convictes]] en [[llibertat condicional]]).
+
Es denomina '''estat dels Estats Units d'Amèrica''' a cada una de les 50 [[Demarcació administrativa|entitats subnacionals]] dels [[Estats Units]] que compartixen [[sobirania]] en el [[Govern d'els Estats Units|governe federal]]. Encara que el seu estatus llegal és idèntic als demés, quatre estats utilisen el títul oficial de «[[Commonwealth (Estats Units)|mancomunitat]]» (''commonwealth'') en lloc de ''estat''. A causa d'esta sobirania compartida, un nortamericà és un ciutadà tant de l'entitat federal com de l'estat en que tinga fixat el seu domicili.<ref>Vore la [[Catorzena Esmena a la Constitució dels Estats Units]].</ref> No obstant, la ciutadania estatal és molt flexible, i no requerix de cap aprovació governamental per a mudar-se o traslladar-se entre estats (a excepció de [[sentencia|convictes]] en [[llibertat condicional]]).
  
La [[Constitució d'els Estats Units]] assigna el poder entre els dos nivells de govern en térmens generals. Ratificant la Constitució, cada estat transferix certs poders sobirans al govern federal. D'acort en la [[Dècima Esmena a la Constitució d'els Estats Units|Dècima Esmena a la Constitució]], tots els poders no explícitament transferits són retinguts pels estats i els ciutadans. Històricament, les competències en matèria d'educació pública, salut pública, transport i atres infraestructures han segut considerades responsabilitats principalment estatals, encara que totes tinguen tant una regulació com una finançació federal significativa.
+
La [[Constitució dels Estats Units]] assigna el poder entre els dos nivells de govern en térmens generals. Ratificant la Constitució, cada estat transferix certs poders sobirans al govern federal. D'acort en la [[Dècima Esmena a la Constitució d'els Estats Units|Dècima Esmena a la Constitució]], tots els poders no explícitament transferits són retenguts pels estats i els ciutadans. Històricament, les competències en matèria d'educació pública, salut pública, transport i atres infraestructures han segut considerades responsabilitats principalment estatals, encara que totes tinguen tant una regulació com una finançació federal significativa.
  
  
En diverses ocasions la constitució nortamericana ha segut [[Esmenes a la Constitució d'els Estats Units|esmenada]], i l'interpretació i l'aplicació dels seus recaptes ha canviat. La tendència general ha segut cap a la centralisació, en el govern federal eixercitant un paper molt més ampli cada volta que açò va succeir. Hi ha un debat persistent sobre els «drets dels estats», relatiu al grau i la naturalea dels poders i sobirania dels estats en relació a el govern federal, i el seu poder sobre els individus.
+
En diverses ocasions la constitució nortamericana ha segut [[Esmenes a la Constitució d'els Estats Units|esmenada]], i l'interpretació i l'aplicació dels seus recaptes ha canviat. La tendència general ha segut cap a la centralisació, en el govern federal eixercitant un paper molt més ampli cada volta que açò va succeir. Hi ha un debat persistent sobre els «drets dels estats», relatiu al grau i la naturalea dels poders i sobirania dels estats en relació al govern federal, i el seu poder sobre els individus.
 
 
== Map ==
 
Este és un mapa interactiu: fes clic en el botó primari de la rata sobre l'estat desijat per a obrir el seu artícul.
 
 
 
{{Estats de Estats Units d'Amèrica}}
 
 
 
  
 +
== Mapa ==
 +
Este és un mapa interactiu: fes clic en el botó primari del rató sobre l'estat desijat per a obrir el seu artícul.
 +
{{Mapa dels Estats d'Estats Units d'Amèrica}}
  
 +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
 +
{{Traduït de|es|Estado de los Estados Unidos}}
  
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|States of the United States}}
  
 
+
[[Categoria:Estats Units]]
 
+
[[Categoria:Estats dels Estats Units]]
 
 
 
 
 
 
 
 
{{Traduït de|es|Estado de los Estados Unidos}}
 

Última revisió del 10:47 29 set 2023

Es denomina estat dels Estats Units d'Amèrica a cada una de les 50 entitats subnacionals dels Estats Units que compartixen sobirania en el governe federal. Encara que el seu estatus llegal és idèntic als demés, quatre estats utilisen el títul oficial de «mancomunitat» (commonwealth) en lloc de estat. A causa d'esta sobirania compartida, un nortamericà és un ciutadà tant de l'entitat federal com de l'estat en que tinga fixat el seu domicili.[1] No obstant, la ciutadania estatal és molt flexible, i no requerix de cap aprovació governamental per a mudar-se o traslladar-se entre estats (a excepció de convictes en llibertat condicional).

La Constitució dels Estats Units assigna el poder entre els dos nivells de govern en térmens generals. Ratificant la Constitució, cada estat transferix certs poders sobirans al govern federal. D'acort en la Dècima Esmena a la Constitució, tots els poders no explícitament transferits són retenguts pels estats i els ciutadans. Històricament, les competències en matèria d'educació pública, salut pública, transport i atres infraestructures han segut considerades responsabilitats principalment estatals, encara que totes tinguen tant una regulació com una finançació federal significativa.


En diverses ocasions la constitució nortamericana ha segut esmenada, i l'interpretació i l'aplicació dels seus recaptes ha canviat. La tendència general ha segut cap a la centralisació, en el govern federal eixercitant un paper molt més ampli cada volta que açò va succeir. Hi ha un debat persistent sobre els «drets dels estats», relatiu al grau i la naturalea dels poders i sobirania dels estats en relació al govern federal, i el seu poder sobre els individus.

Mapa[editar | editar còdic]

Este és un mapa interactiu: fes clic en el botó primari del rató sobre l'estat desijat per a obrir el seu artícul.

AlabamaAlaskaArizonaArkansasCalifòrniaColoradoConnecticutDelawareFloridaGeòrgiaHawaiIdahoIllinoisIndianaIowaKansasKentuckyLuisianaMaineMarylandMassachusettsMíchiganMinnesotaMisisipiMisuriMontanaNebraskaNevadaNou HampshireNova JerseyNou MèxicNova YorkCarolina del NortDakota del NortOhioOklahomaOregonPennsilvàniaRhode IslandCarolina del SurDakota del SurTennesseeTexasUtahVermontVirginiaWashingtonVirginia OccidentalWisconsinWyomingDelawareMarylandNou HampshireNova JerseyMassachusettsConnecticutVirginia OccidentalVermontRhode IslandMap of USA with state names es.svg
Al voltant d'esta image


Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons