Resultats de la busca
Anar a la navegació
Anar a la busca
¡Crea la pàgina "Marjal d'Almenara" en L'Enciclopèdia en valencià!
- …completament plana, reblix de sediment cuaternaris del periodo holocé. La marjal es va transformar artificialment, en haver segut reblit i elevat el seu niv6 kB (739 paraules) - 17:57 9 oct 2023
- …rbà en la part nort, seguit d'un polígon industrial, una zona d'horta i la marjal (camps d'arròs), en el punt més oriental del terme trobem el Motor del Ba6 kB (803 paraules) - 18:46 11 oct 2023
- …nyes, a excepció de la zona de llevant a on hi ha una formació d'albufera, marjal i un cordó arenós de les deveses. …lbufera, tots dedicats a la peixca. Un dels més estudiats es troba en la [[Marjal de Pego-Oliva]], en la zona nomenada '''El Pla''', un atre en l'indret nome21 kB (3437 paraules) - 11:49 14 gin 2023
- …ipalment en l'Albufera. En [[Alacant]] també tingué la seua importància la Marjal de [[Pego]]. En la [[província de Castelló]] es treballà l'arròs en [[C14 kB (2445 paraules) - 09:58 20 oct 2022
- …gulles (més baixa); i a l'est la costa valenciana en la seua Albufera i la marjal de la Safor.6 kB (883 paraules) - 16:03 8 nov 2022
- …alenca a l'extrem nort, entre [[Pego]] i la costa, el [[Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva]]. …nda]] (Dénia), [[arròs al forn]] en fesols i penques, [[arròs en costra]] (Marjal de Pego), [[paella]] en gamba o mandonguilla, [[pa en tomata]] (Pedreguer),17 kB (2562 paraules) - 11:21 2 set 2023
- …iu extensiu en: frutals en l'hort, hortalices en l'horta i [[arròs]] en la marjal, no obstant, en els [[anys 60]] es posa fi al gran cicle social-agrari, lo7 kB (985 paraules) - 17:59 28 nov 2023
- …rep les aigües d'alguns manals. Es afluent del Riu Vert, que naix en la ''Marjal d'Onil'' i que travessa la comarca fins aplegar a Tibi.7 kB (1160 paraules) - 19:00 9 set 2023
- …quer]], que desemboca i que juntament en la montanya, coves i barrancs, la marjal, els 15 km de plages, les zones humides -- que es troben incloses en el Par7 kB (984 paraules) - 18:16 16 set 2023
- L'[[Horta de Valéncia|horta]] i la [[marjal]] són els elements més definitoris del païsage, a on l'Albufera en les s8 kB (1211 paraules) - 18:00 9 set 2023
- …la costa, en una plaja de a penes 100 m. de llongitut, queda una zona de [[marjal]].9 kB (1225 paraules) - 18:12 9 oct 2023
- …itat. El nom li ve donat per una de les partides del terme que està per la marjal. Actualment es situa en la plaça Herrero Tejedor en el polígon que porta10 kB (1796 paraules) - 14:45 15 abr 2024
- …dent del municipi de [[Russafa]], seguia constituint una extensa zona de [[marjal]] dedicada en part al cultiu d'[[arròs|arros]], escasamente poblada i sepa11 kB (1711 paraules) - 17:21 16 set 2022
- Part del seu terme municipal està integrat del [[parc natural]] del [[Marjal de Pego-Oliva]].13 kB (1842 paraules) - 17:36 23 oct 2023
- {{Cita|''Del Marchal árabe nació el Marjal valenciano y de éste último los sinónimos Marjalería, Marjalenques, Mar12 kB (1889 paraules) - 12:38 7 maig 2024
- En la [[marjal]] abans plantat d'[[arròs|arròs]], creix ara una vegetació de juncs i bo13 kB (2021 paraules) - 18:30 11 nov 2023
- …lacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [50 kB (7675 paraules) - 19:03 29 gin 2024
- …aronger]] guanyaria terreny d'horta al cànem, l'[[arròs]] s’estenia per la marjal i la [[raïm|vinya]] i la [[garrofera]] pel secà. Esta alternativa agro-me38 kB (6094 paraules) - 19:32 18 feb 2024
Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).