Edurne Uriarte
| Edurne Uriarte Bengoetxea | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Periodista, escritora i política. | ||
| Naiximent: | 27 d'octubre de 1960 | ||
| Lloc de naiximent: | Frúniz, Viscaya, País Vasc, Espanya | ||
Edurne Uriarte Bengoetxea (Frúniz, Viscaya, 27 d'octubre de 1960), és una catedràtica de Ciència Política, periodista, escritora i política espanyola.
BiografiaEditar
Edurne Uriarte naixqué en Frúniz, un menut poble de Viscaya, en l'any 1960. Realisà els seus estudis primaris i secundaris en l'escola pública de Frúniz, en el colege de la Compassió de Munguía i en l'institut públic de Munguía, de la mateixa manera que els seus estudis musicals de solfeig i piano. Des de molt jove es va identificar plenament en el moviment antifranquiste i recolzà les protestes i la movilisació de l'esquerra i del nacionalisme contra el franquisme. En 1977 inicià els seus estudis de Periodisme en l'Universitat del País Vasc que compaginà des de 1981 en els estudis de sociologia i ciència política en l'Universitat Complutense de Madrit.
En l'any 1987 començà a impartir classes en l'Universitat del País Vasc i proseguí el seu doctorat. Es va doctorar en Sociologia i Ciències Polítiques en 1992 en l'Universitat Complutense de Madrit en una tesis sobre els intelectuals vascs. I en 1995 guanyà el concurs de professora titular de l'Universitat del País Vasc.
En els anys 1990 s'afilià al Partit Socialiste d'Euskadi (PSE-PSOE), aplegant a formar part de la seua eixecutiva, si be mai ocupà càrrec polític algun.
Les vivències del posfranquisme i, sobretot, el terrorisme d'ETA que perdurà en el País Vasc despuix de l'opressió franquista varen influir en la seua evolució ideològica, que es va plasmar en primer lloc en la participació en la movilisació antiterrorista. En 1998 formà part dels fundadors del Foro Ermua i, des de llavors, també va participar activament en les movilisacions de ¡Basta Ya! En eixos anys fon informada de que formava part dels objectius d'ETA per lo que li fon assignada protecció policial.
En decembre de 2000 fon víctima d'un atentat terroriste fallanc d'ETA en una bomba colocada en un ascensor en el campus de Lejona de l'Universitat del País Vasc a on era professora de ciències polítiques. Un fallo en el detonador de la bomba va salvar la seua vida i la de l'escolta que l'acompanyava.
La seua experiència en la lluita antiterrorista d'eixos anys i la seua desilusió en les respostes del PSOE a ETA i al nacionalisme vasc varen influir en el seu abandó de la militància del PSOE i la seua evolució a la dreta, convertint-se poc més tart en presidenta de la Fundació per a la Llibertat, presentada en abril de 2002.
En l'any 2001 fon elegida Eisenhower Fellow per Espanya i, despuix del seu regrés dels Estats Units, guanyà una càtedra de Ciència Política en l'Universitat del País Vasc. El perdedor del concurs, Francisco Letamendia antic dirigent de Herri Batasuna, no acceptà el resultat i promogué una movilisació nacionalista contra Edurne *riarte en l'Universitat del País Vasc. Posteriorment també obtingué la càtedra de Ciència Política en la Facultat de Ciències Jurídiques i Socials de l'Universitat Rei Joan Carles de Madrit.
Edurne Uriarte estigué casada entre 1984 i 2002 i té un fill. Va mantindre una relació de parella en José Ignacio Wert entre 2006 i 2012.
En març de 2019 Pablo Casado la va propondre integrar-se en la candidatura del Partit Popular per Madrit al Congrés dels Diputats en les eleccions generals d'abril de 2019. El 28 d'abril fon elegida diputada i ocupà per primera volta un càrrec polític. En juliol de 2019 es va afiliar al Partit Popular i el 30 d'eixe més fon nomenada secretària d'Estudis i Programes del PP. El 10 de novembre va revalidar el seu càrrec de diputada del PP en el Congrés per Madrit.
Fon inclosa en les llistes del Congrés per a les eleccions generals de 2023, pero no va conseguir l'acta de diputada. Finalment, tornà al Congrés en 2024 despuix de la renúncia de Marta Rivera de la Cruz.
Premis i reconeiximentsEditar
- 2001. Eisenhower fellow d'Espanya.
- 2004. Medalla al Mèrio Constitucional.
- 2010. Premi de Periodisme Carmen Goes pels artículs publicats en la revista Mujer Hoy.
ObraEditar
Un futuro para Euskadi. Alternativas políticas a los problemas vascos, UPV/EHU, 1994; junto a F. J. Llera.
- Los intelectuales vascos, UPV/EHU, 1995.
- Mujeres en política: Análisis y práctica, Ariel, 1997; junt a Arantxa Elizondo.
- Democracia, nacionalismo y terrorismo, FAES, 2001.
- Introducción a la ciencia política, Tecnos, 2002.
- Cobardes y rebeldes, Temas de Hoy, 2003.
- Los intelectuales y la política, 2003.
- España, patriotismo y nación, Espasa, 2003.
- Terrorismo y democracia tras el 11-M, Espasa, 2004.
- Contra el feminismo, Espasa, 2008.
- Treinta años de elecciones en España, 2010.
- Desmontando el progresismo, Editorial Gota a Gota, 2012.
- Diez razones para ser de derechas, Almuzara, 2017.
- Feminista y de derechas, Almuzara, 2019.
El seu últim llibre és Feminista y de derechas (Almuzara, 2019) i fon presentat per Pablo Casado en març de 2019. El seu anterior llibre Diez razones para ser de derechas (Almuzara, 2017) també fon presentat per Pablo Casado, junt a Bieito Rubido, director del diari ABC, en febrer de 2018.