Diferència entre les revisions de "Diputació provincial"
(Pàgina nova, en el contingut: «En Espanya, una '''diputació provincial''' és l'institució a que correspon, en este o un atre nom, des de 1836, el govern i l'administració autònoma ...».) |
|||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
</div> | </div> | ||
| − | Els diputats de cada província es repartixen proporcionalment entre els [[partit judicial|partits judicials]] que la componen. Una vegada que es constituïxen els ajuntaments, es prenen, per a cada partit judicial, els vots de tots els partits que han obtingut representació (almenys un regidor). Entre ells es repartixen els | + | Els diputats de cada província es repartixen proporcionalment entre els [[partit judicial|partits judicials]] que la componen. Una vegada que es constituïxen els ajuntaments, es prenen, per a cada partit judicial, els vots de tots els partits que han obtingut representació (almenys un regidor). Entre ells es repartixen els escans, segons la llei d'Hondt. Els diputats provincials es trien, en cada partit judicial, d'entre els regidors de cada partit triats en algun municipi del partit judicial. |
==Vore també== | ==Vore també== | ||
Revisió de 00:17 24 oct 2009
En Espanya, una diputació provincial és l'institució a que correspon, en este o un atre nom, des de 1836, el govern i l'administració autònoma d'una província. Actualment totes les províncies espanyoles en este orgue de govern, excepte les que es corresponen en una comunitat autònoma uniprovincial (Comunitat de Madrit, Regió de Múrcia, Cantàbria, Principat d'Astúries, Navarra i La Rioja), les províncies vasques i les insulars, segons lo que dispon la Llei Reguladora de les Basses del Règim Local i en els respectius estatuts d'autonomia.
Una de les funcions fonamentals de les diputacions és colaborar en la gestió de l'activitat municipal. Integren la diputació provincial, com a òrguens de govern de la mateixa, el president, un o més vicepresidents, la junta de govern i el ple.
En les comunitats autònomes uniprovincials no hi ha diputacions provincials perqué les competències de la diputació són assumides per la pròpia comunitat autònoma.
En les províncies o territoris històrics del País Vasc (Àlava, Guipúscoa i Viscaya), l'orgue de govern i administració és la diputació foral. Ademés de les funcions de la resta de diputacions, tenen també atres relacionades en la fiscalitat i, a diferència de les diputacions provincials, són òrguens d'elecció directa.
En les illes no hi ha les diputacions provincials, perqué al capdavall de cada illa o agrupació d'illes hi ha un consell insular en Balears, i un cabildo insular en Canàries.
En Catalunya l'Estatut d'Autonomia de 2006 establix en l'artícul 91, paràgraf 3, que els consells de vegueria substituïxen a les diputacions, per la qual cosa estes estan abocades a la desaparició junt en els actuals consells comarcals, una volta s'elaboren les lleis de transició d'un organisme a un atre.
Elecció
Les diputacions provincials són òrguens d'elecció indirecta. La composició del seu ple es realisa a partir dels resultats en les eleccions municipals en cada província.
El número de diputats de cada ple depén del número d'habitants de la província i es fixa per llei (art. 204 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General):
| Diputats | |
| Fins a 500.000 habitants | 25 |
| de 500. 001 a 1.000.000 | 27 |
| de 1.000.001 a 3.500.000 | 31 |
| de 3.500.001 d'ara en avant | 51 |
Els diputats de cada província es repartixen proporcionalment entre els partits judicials que la componen. Una vegada que es constituïxen els ajuntaments, es prenen, per a cada partit judicial, els vots de tots els partits que han obtingut representació (almenys un regidor). Entre ells es repartixen els escans, segons la llei d'Hondt. Els diputats provincials es trien, en cada partit judicial, d'entre els regidors de cada partit triats en algun municipi del partit judicial.
Vore també
- províncies d'Espanya
- Diputació Foral
- Anex:Composició política de les diputacions provincials espanyoles (2007-2011)