Diferència entre les revisions de "Conflicte llingüístic valencià"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
El '''conflicte llingüístic valencià''', és un debat sociopolític sobre la afirmació de la [[Llengua Valenciana]] com a llengua en un orige, història, lliteratura i gramàtica individual o l'afirmació de que és tracta d'una [[dialecte|varietat dialectal]] del [[Llengua Catalana|català]].
+
El '''conflicte llingüístic valencià''', és un debat sociopolític sobre l'afirmació de la [[Llengua Valenciana]] com a llengua en un orige, història, lliteratura i gramàtica individual o l'afirmació de que és tracta d'una [[dialecte|varietat dialectal]] del [[Llengua Catalana|català]].
  
 
A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en el [[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o “llengua valenciana” en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XV]].
 
A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en el [[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o “llengua valenciana” en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XV]].
  
 
==Teories sobre l'orige del Valencià==
 
==Teories sobre l'orige del Valencià==
La '''teoria [[dialecte|dialectal]]''' argumenta que el valencià prové principalment dels habitants del [[comtat d'Urgell]] que van repoblar les terres valencianes en els temps de la [[Reconquista]]. En el [[Llibre del Repartiment]] s'especifiquen les regions i el número de cases dels nous pobladors. És la teoria acceptada pel [[Institut d'Estudis Catalans]].
+
La '''teoria [[dialecte|dialectal]]''' argumenta que el valencià prové principalment dels habitants del [[comtat d'Urgell]] que van repoblar les terres valencianes en els temps de la [[Reconquista]]. En el [[Llibre del Repartiment]] s'especifiquen les regions i el número de cases dels nous pobladors. És la teoria acceptada per l'[[Institut d'Estudis Catalans]].
  
'''La segona teoria''', afirma, que el valencià prové del [[mossàrap]] (llengua constituïda per distints dialectes [[Romance|romanços]]) que es parlava en Valéncia tal com va afirmar [[Jaume I]] després de conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels furs ("''Perqué els valencians de tot lo regne els entengueren i pogueren complir-los''" va ordenar que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el "romanç"), i que la teoria de la repoblació (o dialectal) no se sustenta per no tindre, el [[comtat d'Urgell]], suficient població com per a repoblar tot el [[Regne de Valéncia]], d'ací la seua diferenciació, actualment recolzada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i [[Lo Rat Penat]].
+
'''La segona teoria''', afirma, que el valencià prové del [[mossàrap]] (llengua constituïda per distints dialectes [[Romance|romanços]]) que es parlava en Valéncia tal com va afirmar [[Jaume I]] després de conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels [[Furs del Regne de Valéncia]] ("''Perqué els valencians de tot lo regne els entengueren i pogueren complir-los''" ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el "romanç"), i que la teoria de la repoblació (o dialectal) no se sustenta per no tindre, el [[Comtat d'Urgell]], suficient població com per a repoblar tot el [[Regne de Valéncia]], d'ací la seua diferenciació, actualment recolzada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i [[Lo Rat Penat]].
  
 
== Història del conflicte ==
 
== Història del conflicte ==
Llínea 12: Llínea 12:
 
=== Abans del sigle XIX ===
 
=== Abans del sigle XIX ===
  
Històricament els valencians han parlat i aixina ho han deixat escrit, la llengua valenciana, diferent de l'antic dialecte del provençal cridat, actualment, català. Des de les primeres  [[Jarches mossàraps valencianes]], són centenars d'intelectuals de tots els àmbits que han afirmat escriure els seus texts en llengua valenciana com [[Antonio Canals]] en [[1352]], [[Luis de Fenollet]] en [[1481]] o el famós [[Joanot Martorell]] en el seu [[Tirant lo Blanch]], inclús catalans com el gironí [[Onofre Pou]] ho distinguien del català, inclús que es pot verificar en el seu diccionari català-valencià-llatí, (note's la coma que separa català i valencià que aclarix que es referix), i no sols això, en texts llegals com el [[Compromís de Casp]]. entre atres, de distintes époques, es poden trobar referències.  
+
Històricament els valencians han parlat i aixina ho han deixat escrit, la llengua valenciana, diferent de l'antic dialecte del provençal, nomenat actualment, català. Des de les primeres  [[Jarches mossàraps valencianes]], són centenars d'intelectuals de tots els àmbits que han afirmat escriure els seus texts en llengua valenciana com [[Antonio Canals]] en [[1352]], [[Luis de Fenollet]] en [[1481]] o el famós [[Joanot Martorell]] en el seu [[Tirant lo Blanch]], inclús catalans com el gironí [[Onofre Pou]] ho distinguien del català, inclús que es pot verificar en el seu diccionari català-valencià-llatí, (note's la coma que separa català i valencià que aclarix a que es referix), i no sols això, en texts llegals com el [[Compromís de Casp]]. entre atres, de distintes époques, es poden trobar referències.  
  
Després va arribar el nacionalisme [[pancatalanisme|pancatalaniste]] del [[sigle XIX]] i l'intent d'anexió de la [[llengua valenciana]], per a malograr anexionar els territoris al seu proyecte d'independència nomenat [[Països Catalans]].
+
Després arribà el nacionalisme [[pancatalanisme|pancatalaniste]] del [[sigle XIX]] i l'intent d'anexió de la [[llengua valenciana]], per a malograr anexionar els territoris al seu proyecte d'independència nomenat [[Països Catalans]].
  
 
=== Primera discussió: valencià o llemosí ===
 
=== Primera discussió: valencià o llemosí ===
Llínea 20: Llínea 20:
 
Cap al [[sigle XVIII]] es realisen les primeres compilacions i vocabularis del valencià, així el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' de Gregorio Mayans i Siscar ([[1699]]-[[1781]]), el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' d'Anselm Dempere ([[1727]]-[[1799]]), el ''"Breu Diccionari Valencià-Castellà"'' de [[1739]], i el ''"Diccionari Valencià-Castellà"'' de 1764, abdós de [[Carles Ros]]. També en este sigle es publicarien algunes obres menors com el ''"Ensaig, Diccionari del Llemosí i Valencià antic i modern al Castellà"'', de Manuel Joaquim Cure-ho ([[1760]]-[[1827]]).
 
Cap al [[sigle XVIII]] es realisen les primeres compilacions i vocabularis del valencià, així el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' de Gregorio Mayans i Siscar ([[1699]]-[[1781]]), el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' d'Anselm Dempere ([[1727]]-[[1799]]), el ''"Breu Diccionari Valencià-Castellà"'' de [[1739]], i el ''"Diccionari Valencià-Castellà"'' de 1764, abdós de [[Carles Ros]]. També en este sigle es publicarien algunes obres menors com el ''"Ensaig, Diccionari del Llemosí i Valencià antic i modern al Castellà"'', de Manuel Joaquim Cure-ho ([[1760]]-[[1827]]).
  
Esta llabor es prolongarà en [[sigle XIX|XIX]]. L'any [[1828]] es publica ''"Ensaig d'un Diccionari Valencià-Castellà"'', de Lluís Lamarca i Morata, que s'inspira en l'ortografia del castellà. En [[1867]] Josep Escrig i Martínez publica el seu ''"Diccionari Valencià-Castellà"'', si be en successives edicions, les aportacions de [[Constantí Llombart]] ho van modificar substancialment, a què seguix el ''"Novíssim Diccionari General Valencià-Castellà"'', de [[1891]], obra de [[Jogim Martí i Gadea]], que seguix els passos del d'Escrig-Llombart. Totes estes aportacions, en poc ajudaran a la normalisació llingüística del [[valencià]].
+
Esta llabor es prolongarà en [[sigle XIX|XIX]]. L'any [[1828]] es publica ''"Ensaig d'un Diccionari Valencià-Castellà"'', de Lluís Lamarca i Morata, que s'inspira en l'ortografia del castellà. En [[1867]] Josep Escrig i Martínez publica el seu ''"Diccionari Valencià-Castellà"'', si be en successives edicions, les aportacions de [[Constantí Llombart]] ho van modificar substancialment, a que seguix el ''"Novíssim Diccionari General Valencià-Castellà"'', de [[1891]], obra de [[Jogim Martí i Gadea]], que seguix els passos del d'Escrig-Llombart. Totes estes aportacions, en poc ajudaran a la normalisació llingüística del [[valencià]].
  
 
Alguns autors catalans preferien que se li denominara català i alguns dels valencians [[llengua llemosina]] (un dialecte de la [[llengua occitana]], emparentat  pròximament en el [[català]]). Fins eixes dates la forma general de denominar la llengua entre els valencians era [[valencià]], i este debat ni tan sols transcendix entre el chicotet sector d'intelectuals regionalistes de Valéncia.  
 
Alguns autors catalans preferien que se li denominara català i alguns dels valencians [[llengua llemosina]] (un dialecte de la [[llengua occitana]], emparentat  pròximament en el [[català]]). Fins eixes dates la forma general de denominar la llengua entre els valencians era [[valencià]], i este debat ni tan sols transcendix entre el chicotet sector d'intelectuals regionalistes de Valéncia.  
Llínea 30: Llínea 30:
 
=== Segona discussió: valencià o català ===
 
=== Segona discussió: valencià o català ===
  
Van haver-hi distintes normatives no oficials fins a després del [[franquisme]], ya en la transició,  es van adoptar oficialment les [[Normes del Puig]] o de la [[RACV]] en les que es va publicar la [[Constitució del 78]] i el [[Estatut d'Autonomia Valencià del 82]].  
+
Hagueren distintes normatives no oficials fins a després del [[franquisme]], ya en la transició,  es van adoptar oficialment les [[Normes del Puig]] o de la [[RACV]] en les que es va publicar la [[Constitució del 78]] i el [[Estatut d'Autonomia Valencià del 82]].  
 
[[Image:Fullananormes32.jpg|200px|thumb|Fullana accepta les Normes com a medida provisional|right]]
 
[[Image:Fullananormes32.jpg|200px|thumb|Fullana accepta les Normes com a medida provisional|right]]
Entre elles les d'Escrig-Llombart, adoptades per [[Lo Rat Penat]] des de [[1888]]. Des de [[1913]] les propostes del [[Centre de Cultura Valenciana]] (posteriorment [[RACV]]) van ser també meridianament populars. Des de [[1932]] fins als nostres dies van adquirir gran renom pel seu potencial anexionant, les  [[Normes de Castelló]], provisionals com es pot verificar en les mateixes firmes ,si be des d'ans i també després, han disfrutat de més popularitat entre els valencians les publicades per l'acadèmic de la RAE i Catedràtic de la Llengua Valenciana [Lluís Fullana i Mira].
+
Entre elles les d'Escrig-Llombart, adoptades per [[Lo Rat Penat]] des de [[1888]]. Des de [[1913]] les propostes del [[Centre de Cultura Valenciana]] (posteriorment [[RACV]]) van ser també meridianament populars. Des de [[1932]] fins als nostres dies van adquirir gran renom pel seu potencial anexionant, les  [[Normes de Castelló]], provisionals com es pot verificar en les mateixes firmes ,si be des d'ans i també després, han fruit de més popularitat entre els valencians les publicades per l'acadèmic de la [[RAE]] i Catedràtic de la Llengua Valenciana [Lluís Fullana i Mira].
  
Un dels precursors del conflicte llingüístic fon el poeta valencià [[Josep Maria Bayarri]], qui l'any [[1966]] publica ''"Alfavetisasió dels valensians"'', on propon una normativa  basada en el dialecte [[apichat]] del valencià.
+
Un dels precursors del conflicte llingüístic fon el poeta valencià [[Josep Maria Bayarri]], qui l'any [[1966]] publica ''"Alfavetisasió dels valensians"'', a on propon una normativa  basada en el dialecte [[apichat]] del valencià.
  
 
No obstant això no va ser fins a la [[transició espanyola]] quan va cobrar força el debat sobre el nom i la normativa ortogràfica a utilisar per a la llengua: [[valencià]] o [[català]]. Les baralles entre partits polítics, intelectuals i ciutadans valencians van ser contínues, sent toscament els bandos participants els cridats [[valencianisme|valencianistes]] i pancatalanistes.  
 
No obstant això no va ser fins a la [[transició espanyola]] quan va cobrar força el debat sobre el nom i la normativa ortogràfica a utilisar per a la llengua: [[valencià]] o [[català]]. Les baralles entre partits polítics, intelectuals i ciutadans valencians van ser contínues, sent toscament els bandos participants els cridats [[valencianisme|valencianistes]] i pancatalanistes.  
  
Les primeres declaracions valencianistes procediren de la [[UCD]], cap a [[decembre]] de [[1977]]. En [[1978]], l'escritor Vicent Andrés i Estellés, identificat com pancatalaniste pels seus oponents fon despedit com redactor cap del diari [[Las províncias]] i al juny del mateix any es publica en el mateix diari l'artícul de [[Manuel Broseta]] ''La paella de "Els Països Catalans"'', primer d'una série de colaboracions estructuradotes de les idees [antipancatalanisme|antipancatalanistes]].
+
Les primeres declaracions valencianistes procediren de l'[[UCD]], cap a [[decembre]] de [[1977]]. En [[1978]], l'escritor [[Vicent Andrés i Estellés]], identificat com a [[pancatalaniste]] pels seus oponents fon despedit com redactor cap del diari [[Las províncias]] i en juny del mateix any es publica en el mateix diari l'artícul de [[Manuel Broseta]] ''La paella de "Els Països Catalans"'', primer d'una série de colaboracions estructuradores de les idees [[valencianistes]].
  
En 1978 la UCD integra com a militants, a destacats membres del [[Grup d'Acció Valencianista]], fundat l'any anterior.
+
En [[1978]] l'UCD integra com a militants, a destacats membres del [[Grup d'Acció Valencianista]], fundat l'any anterior.
  
Per part del [[valencianisme]] participarà en el conflicte principalment la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (fundada en [[1915]], denominada Centre de Cultura Valenciana fins a 1978]en el que canvia el seu nom al d'Acadèmia de Cultura Valenciana, a qué s'afig posteriorment la categoria de "Real"), que encara que en els seus orígens advocava per la unitat de llengua des de finals del [[franquisme]] proclama la diferenciació entre [[valencià]] i [[català]], i promou una normativa diferenciada del català, les [[Normes del Puig]]. També el partit polític [[Unió Valenciana]] participà activament en el costat valencianiste així com numerosos grups culturals, com el [[Grup d'Acció Valencianista]].
+
Per part del [[valencianisme]] participarà en el conflicte principalment la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (fundada en [[1915]], denominada Centre de Cultura Valenciana fins a [[1978]] en el que canvia el seu nom al d'Acadèmia de Cultura Valenciana, a qué s'afig posteriorment la categoria de "Real"), que encara que en els seus orígens advocava per l'unitat de la llengua des de finals del [[franquisme]] proclama la diferenciació entre [[valencià]] i [[català]], i promou una normativa diferenciada del català, les [[Normes del Puig]]. També el partit polític [[Unió Valenciana]] participà activament en el costat valencianiste aixina com numerosos grups culturals, com el [[Grup d'Acció Valencianista]].
  
En 1978 es creà a fi de dirigir els primers esforços per normalisar la llengua el ''[[Institut Universitari de Filologia Valenciana]]'' com a organisme científic de la Universitat de Valéncia; la iniciativa de creació va partir del professor [[Manuel Sanchis Guarner]].
+
En [[1978]] es creà a fi de dirigir els primers esforços per normalisar la llengua, l' ''[[Institut Universitari de Filologia Valenciana]]'' com a organisme científic de l'[[Universitat de Valéncia]]; l'iniciativa de creació va partir del professor [[Manuel Sanchis Guarner]].
  
Com a conseqüència de la tensió social subsegüent i encara que la filiació del valencià al català no és en aquell moment discutida en cap àmbit acadèmic, en la Llei 4/[[1983]], del [[23 de novembre]], d'ús i ensenyança del valencià, es declara que ''«el valencià i el [[castellà]] són llengües cooficials a la Comunitat Valenciana»''.
+
Com a conseqüència de la tensió social subsegüent i encara que la filiació del valencià al català en aquell moment es poc discutida en l'àmbit acadèmic, en la Llei 4/[[1983]], del [[23 de novembre]], d'Us i Ensenyança del Valencià, es declara que ''«el valencià i el [[castellà]] són llengües cooficials en la Comunitat Valenciana»''.
  
Acordada la transformació de l'IUFV, que Romania semiactivà, en el ''Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana [IIFV]'' ([[1987]]), es creà com a tal per Orde de la [[Generalitat Valenciana]] del [[22 de novembre]] de l'any [[1994]], reactivant d'esta manera breument les tensions en el [[valencianisme]], que en aquell moment es trobà en retrocés davant de la particular debacle que patix el seu partit polític més representatiu, [[Unió Valenciana]].
+
Acordada la transformació de l'IUFV, que permaneixia semi-activa, en l'''Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana [IIFV]'' ([[1987]]), es creà com a tal per Orde de la [[Generalitat Valenciana]] del [[22 de novembre]] de l'any [[1994]], reactivant d'esta manera breument les tensions en el [[valencianisme]], que en aquell moment es trobà en retrocés davant de la particular debacle que patix el seu partit polític més representatiu, [[Unió Valenciana]].
  
Després del pacte polític entre el govern del [[Partit Popular]] i [[Convergència i Unió]], en el qual [[Jordi Pujol]] condicionava el seu recolzament al govern de [[José Maria Aznar]] a canvi de la “unitat llingüística”, la [[Generalitat Valenciana]], en [[2001]] va aprovar una llei que permetia crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (d'ara en avant AVL), segons el preàmbul de la Llei de creació de la qual (7/1998), del 16 de setembre: ''«El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del [[sistema llingüístic]] que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga [[Corona d'Aragó]] reconeixen com a llengua pròpia»''.  
+
Després del pacte polític entre el govern del [[Partit Popular]] i [[Convergència i Unió]], en el qual [[Jordi Pujol]] condicionava el seu recolzament al govern de [[José Maria Aznar]] a canvi de l'“unitat llingüística”, la [[Generalitat Valenciana]], en [[2001]] aprovà una llei que permetia crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (d'ara en avant AVL), segons el preàmbul de la Llei de creació de la qual (7/1998), del [[16 de setembre]]: ''«El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del [[sistema llingüístic]] que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga [[Corona d'Aragó]] reconeixen com a llengua pròpia»''.  
  
No obstant, i a pesar del dictamen de la [[AVL]], en [[2004]] es va movilisar el [[Comunitat valenciana|poble valencià]] en una manifestació en defensa de les senyes d'identitat Valencianes i de la [[llengua valenciana]]<ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/report27n04.html Manifestació per la defensa de la llengua valenciana]</ref>, on el número d'assistents fon d'entre 100.000 i 1.500.000 persones ondejant Reals Senyeres Valencianes baix una pancarta de la [[Federació Coordinadora d'entitats culturals del Regne de Valéncia]] (FCECRV) <ref>http://www.lacoordinadora.es</ref>
+
No obstant, i a pesar del dictamen de l'[[AVL]], en [[2004]] es movilisà el [[Comunitat valenciana|poble valencià]] en una manifestació en defensa de les senyes d'identitat valencianes i de la [[llengua valenciana]]<ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/report27n04.html Manifestació per la defensa de la llengua valenciana]</ref>, a on el número d'assistents fon d'entre 100.000 i 1.500.000 persones ondejant Reals Senyeres Valencianes baix una pancarta de la [[Federació Coordinadora d'entitats culturals del Regne de Valéncia]] (FCECRV) <ref>http://www.lacoordinadora.es</ref>
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 60: Llínea 60:
  
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Conflicto_ling%C3%BC%C3%ADstico_valenciano Part del text ha segut extret de Wikipedia en Espanyol baix una llicència GNU FDL]
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Conflicto_ling%C3%BC%C3%ADstico_valenciano Part del text ha segut extret de Wikipedia en Espanyol baix una llicència GNU FDL]
* [http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana], associada l'[[Institut d'Espanya]].
+
* [http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana].
 
*[http://www.peramosatros.es/index.php?name=News&file=article&sid=1716 Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana][http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=2]
 
*[http://www.peramosatros.es/index.php?name=News&file=article&sid=1716 Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana][http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=2]
 
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1235 La realitat de les normes de Castelló]
 
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1235 La realitat de les normes de Castelló]
* [http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.Pdf Estudi detallat sobre la definició de la RAE]
+
* [http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.pdf Estudi detallat sobre la definició de la RAE]
* [http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/01316108600682054644802/index.Htm Versió escanejada de l'original de les ''Normes de Castelló''.]
+
* [http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/01316108600682054644802/index.htm Versió escanejada de l'original de les ''Normes de Castelló''.]
* [http://www.ciemen.org/mercator/pdf/wp18-def-ang.Pdf].
+
* [http://www.ciemen.org/mercator/pdf/wp18-def-ang.pdf].
  
 
[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Valencià]]
 
[[Categoria:Valencià]]

Revisió de 18:14 28 jun 2010

El conflicte llingüístic valencià, és un debat sociopolític sobre l'afirmació de la Llengua Valenciana com a llengua en un orige, història, lliteratura i gramàtica individual o l'afirmació de que és tracta d'una varietat dialectal del català.

A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el català ho afirma l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, no obstant això, hi ha atres entitats com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana fundada en 1915, integrada en el Institut d'Espanya, Lo Rat Penat, centenària associació cultural, Cardona Vives, entre atres, discrepen en l'us d'atres normes ortogràfiques consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme valencià o “llengua valenciana” en els territoris de l'antic Regne de Valéncia és tradicional des del sigle XV.

Teories sobre l'orige del Valencià

La teoria dialectal argumenta que el valencià prové principalment dels habitants del comtat d'Urgell que van repoblar les terres valencianes en els temps de la Reconquista. En el Llibre del Repartiment s'especifiquen les regions i el número de cases dels nous pobladors. És la teoria acceptada per l'Institut d'Estudis Catalans.

La segona teoria, afirma, que el valencià prové del mossàrap (llengua constituïda per distints dialectes romanços) que es parlava en Valéncia tal com va afirmar Jaume I després de conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels Furs del Regne de Valéncia ("Perqué els valencians de tot lo regne els entengueren i pogueren complir-los" ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el "romanç"), i que la teoria de la repoblació (o dialectal) no se sustenta per no tindre, el Comtat d'Urgell, suficient població com per a repoblar tot el Regne de Valéncia, d'ací la seua diferenciació, actualment recolzada per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i Lo Rat Penat.

Història del conflicte

Abans del sigle XIX

Històricament els valencians han parlat i aixina ho han deixat escrit, la llengua valenciana, diferent de l'antic dialecte del provençal, nomenat actualment, català. Des de les primeres Jarches mossàraps valencianes, són centenars d'intelectuals de tots els àmbits que han afirmat escriure els seus texts en llengua valenciana com Antonio Canals en 1352, Luis de Fenollet en 1481 o el famós Joanot Martorell en el seu Tirant lo Blanch, inclús catalans com el gironí Onofre Pou ho distinguien del català, inclús que es pot verificar en el seu diccionari català-valencià-llatí, (note's la coma que separa català i valencià que aclarix a que es referix), i no sols això, en texts llegals com el Compromís de Casp. entre atres, de distintes époques, es poden trobar referències.

Després arribà el nacionalisme pancatalaniste del sigle XIX i l'intent d'anexió de la llengua valenciana, per a malograr anexionar els territoris al seu proyecte d'independència nomenat Països Catalans.

Primera discussió: valencià o llemosí

Cap al sigle XVIII es realisen les primeres compilacions i vocabularis del valencià, així el "Diccionari Castellà-Valencià" de Gregorio Mayans i Siscar (1699-1781), el "Diccionari Castellà-Valencià" d'Anselm Dempere (1727-1799), el "Breu Diccionari Valencià-Castellà" de 1739, i el "Diccionari Valencià-Castellà" de 1764, abdós de Carles Ros. També en este sigle es publicarien algunes obres menors com el "Ensaig, Diccionari del Llemosí i Valencià antic i modern al Castellà", de Manuel Joaquim Cure-ho (1760-1827).

Esta llabor es prolongarà en XIX. L'any 1828 es publica "Ensaig d'un Diccionari Valencià-Castellà", de Lluís Lamarca i Morata, que s'inspira en l'ortografia del castellà. En 1867 Josep Escrig i Martínez publica el seu "Diccionari Valencià-Castellà", si be en successives edicions, les aportacions de Constantí Llombart ho van modificar substancialment, a que seguix el "Novíssim Diccionari General Valencià-Castellà", de 1891, obra de Jogim Martí i Gadea, que seguix els passos del d'Escrig-Llombart. Totes estes aportacions, en poc ajudaran a la normalisació llingüística del valencià.

Alguns autors catalans preferien que se li denominara català i alguns dels valencians llengua llemosina (un dialecte de la llengua occitana, emparentat pròximament en el català). Fins eixes dates la forma general de denominar la llengua entre els valencians era valencià, i este debat ni tan sols transcendix entre el chicotet sector d'intelectuals regionalistes de Valéncia.

L'any 1915 Lluís Fullana i Mira publica una "Gramàtica elemental de la llengua valenciana", en el qual, com a membre de la RACV i de la RAE), no va adoptar una posició convergent i intermedia de les normes ortogràfiques del Institut d'Estudis Catalans en solucions ortogràfiques dialectals; este autor per eixemple no postulava per una denominació comuna que coincidira en un gentilici (català, valencià, balear, etc...), i la seua proposta era la denominació de llemosí.

Diversos van ser els factors que va portar a alguns autors valencians a tirar per terra eixa teoria, entre elles la poca filiació filològica en el llemosí autèntic.

Segona discussió: valencià o català

Hagueren distintes normatives no oficials fins a després del franquisme, ya en la transició, es van adoptar oficialment les Normes del Puig o de la RACV en les que es va publicar la Constitució del 78 i el Estatut d'Autonomia Valencià del 82.

Archiu:Fullananormes32.jpg
Fullana accepta les Normes com a medida provisional

Entre elles les d'Escrig-Llombart, adoptades per Lo Rat Penat des de 1888. Des de 1913 les propostes del Centre de Cultura Valenciana (posteriorment RACV) van ser també meridianament populars. Des de 1932 fins als nostres dies van adquirir gran renom pel seu potencial anexionant, les Normes de Castelló, provisionals com es pot verificar en les mateixes firmes ,si be des d'ans i també després, han fruit de més popularitat entre els valencians les publicades per l'acadèmic de la RAE i Catedràtic de la Llengua Valenciana [Lluís Fullana i Mira].

Un dels precursors del conflicte llingüístic fon el poeta valencià Josep Maria Bayarri, qui l'any 1966 publica "Alfavetisasió dels valensians", a on propon una normativa basada en el dialecte apichat del valencià.

No obstant això no va ser fins a la transició espanyola quan va cobrar força el debat sobre el nom i la normativa ortogràfica a utilisar per a la llengua: valencià o català. Les baralles entre partits polítics, intelectuals i ciutadans valencians van ser contínues, sent toscament els bandos participants els cridats valencianistes i pancatalanistes.

Les primeres declaracions valencianistes procediren de l'UCD, cap a decembre de 1977. En 1978, l'escritor Vicent Andrés i Estellés, identificat com a pancatalaniste pels seus oponents fon despedit com redactor cap del diari Las províncias i en juny del mateix any es publica en el mateix diari l'artícul de Manuel Broseta La paella de "Els Països Catalans", primer d'una série de colaboracions estructuradores de les idees valencianistes.

En 1978 l'UCD integra com a militants, a destacats membres del Grup d'Acció Valencianista, fundat l'any anterior.

Per part del valencianisme participarà en el conflicte principalment la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (fundada en 1915, denominada Centre de Cultura Valenciana fins a 1978 en el que canvia el seu nom al d'Acadèmia de Cultura Valenciana, a qué s'afig posteriorment la categoria de "Real"), que encara que en els seus orígens advocava per l'unitat de la llengua des de finals del franquisme proclama la diferenciació entre valencià i català, i promou una normativa diferenciada del català, les Normes del Puig. També el partit polític Unió Valenciana participà activament en el costat valencianiste aixina com numerosos grups culturals, com el Grup d'Acció Valencianista.

En 1978 es creà a fi de dirigir els primers esforços per normalisar la llengua, l' Institut Universitari de Filologia Valenciana com a organisme científic de l'Universitat de Valéncia; l'iniciativa de creació va partir del professor Manuel Sanchis Guarner.

Com a conseqüència de la tensió social subsegüent i encara que la filiació del valencià al català en aquell moment es poc discutida en l'àmbit acadèmic, en la Llei 4/1983, del 23 de novembre, d'Us i Ensenyança del Valencià, es declara que «el valencià i el castellà són llengües cooficials en la Comunitat Valenciana».

Acordada la transformació de l'IUFV, que permaneixia semi-activa, en l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana [IIFV] (1987), es creà com a tal per Orde de la Generalitat Valenciana del 22 de novembre de l'any 1994, reactivant d'esta manera breument les tensions en el valencianisme, que en aquell moment es trobà en retrocés davant de la particular debacle que patix el seu partit polític més representatiu, Unió Valenciana.

Després del pacte polític entre el govern del Partit Popular i Convergència i Unió, en el qual Jordi Pujol condicionava el seu recolzament al govern de José Maria Aznar a canvi de l'“unitat llingüística”, la Generalitat Valenciana, en 2001 aprovà una llei que permetia crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (d'ara en avant AVL), segons el preàmbul de la Llei de creació de la qual (7/1998), del 16 de setembre: «El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema llingüístic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó reconeixen com a llengua pròpia».

No obstant, i a pesar del dictamen de l'AVL, en 2004 es movilisà el poble valencià en una manifestació en defensa de les senyes d'identitat valencianes i de la llengua valenciana[1], a on el número d'assistents fon d'entre 100.000 i 1.500.000 persones ondejant Reals Senyeres Valencianes baix una pancarta de la Federació Coordinadora d'entitats culturals del Regne de Valéncia (FCECRV) [2]

Referències

Enllaços externs