Ceratopipra rubrocapilla

saltarín cabecirrojo sureño (Ceratopipra rubrocapilla)

El saltarín cabecirrojo sureño^[1] (Ceratopipra rubrocapilla), també denominat saltarín de cap roig (en Perú),^[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Pipridae pertanyent al gènero Ceratopipra. És natiu d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx en l'est del Perú, nort de Bolívia, Brasil al sur del ric Amazones (cap a l'est fins al nort de Maranhão, al sur fins a Rondônia i centre sur de Mate Grosso, també una població aïllada en el llitoral de Brasil, des de Pernambuco al sur fins a Ric de Janeiro).^[3]

Esta espècie és considerada locamente comuna en les seues hàbitats naturals; els estrats mig i baix de selves humides de «terra ferma», fins als 500 m s. n. m. d'altitut.^[4]

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie C. rubrocapilla va ser descrita per primera volta pel naturaliste neerlandés Coenraad Jacob Temminck en 1821 baix el nom científic Pipra rubro-capella; la localitat tipo és «Baïa, Brasil».^[2]

Etimologia

El nom genèric femení «Ceratopipra» és una combinació de la paraula del grec «keras, keratos» que significa ‘banya’, i del gènero Pipra, els manaquines; i el nom de l'espècie «rubrocapilla», es compon de les paraules del llatí «ruber» que significa ‘roig’, i «capillus» que significa ‘de cap’.^[5]

Taxonomia

Les senyes genètics indiquen una relació pròxima en Ceratopipra chloromeros, i estes dos sent germanes del parell format per C. erythrocephala i C. mentalis. És monotípica.^[3]

↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 17 de juny de 2014. P. 492..
↑ ^2,0 ^2,1 Saltarín Cabecirrojo Meridional Ceratopipra rubrocapilla Temminck, 1821 en Avibase. Consultada el 3 de maig de 2016.
↑ ^3,0 ^3,1 Ceratopipra rubrocapilla en Birds of the World.
↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1^a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Pipra rubrocapilla, p. 497, làmina 65(14)»
↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Ceratopipra , p. 97; rubrocapilla, p. 340»

[1] Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 17 de juny de 2014. P. 492..

[AB-2] 2,0 ^2,1 Saltarín Cabecirrojo Meridional Ceratopipra rubrocapilla Temminck, 1821 en Avibase. Consultada el 3 de maig de 2016.

[BOW-3] 3,0 ^3,1 Ceratopipra rubrocapilla en Birds of the World.

[RR-4] (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1^a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Pipra rubrocapilla, p. 497, làmina 65(14)»

[JJ-5] <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Ceratopipra , p. 97; rubrocapilla, p. 340»

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]