Ceratopipra erythrocephala
,_Serra_do_Navio,_Amap%C3%A1,_Brazil_(cropped).jpg){kind=link}
El saltarín cabecidorado[1] (en Colòmbia i Veneçola) (Ceratopipra erythrocephala), també denominat saltarín capuchidorado (en Equador) o saltarín de cap dorat (en Perú),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Pipridae pertanyent al gènero Ceratopipra. És natiu de l'extrem surest d'América Central i del nort d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx des de l'est de Panamà, per Colòmbia, cap a l'est per Veneçola, Trinitat, Guyana, Surinam, Guayana francesa i nort de Brasil al nort del mig i baix ric Amazones i cap a l'oest i sur per Equador fins al nort del Perú i noroest de Brasil, al nort de l'alt Amazones. No és trobat al sur dels rius Amazones o Ucayali.[3]
Esta espècie és considerada comuna en les seues hàbitats naturals: els estrats mig i baix de selves humides, boscs secundaris i plantacions. El seu llímit d'altitut superior és per lo general aproximadament 1100 m, pero de tant en tant són trobats fins als 1500 m s. n. m.[4][5]
Descripció
[editar | editar còdic]Com un atre saltarines, el saltarín cabecidorado és un au forestal compacte, en colors lluents, que medix en promig 9,4 cm de llongitut i pesa 12,5 g. El plomall del macho adult és negre en excepció del cap dorat, les cuixes blanques i rojos, les cames rosades i el pico groguenc. Les femelles i els machos jovenils tenen un plomall vert oliva i s'assemblen a les femelles del saltarín barbiblanco Manacus manacus, pero són més menuts, en coes més curtes i tenen cames rosáceas (no taronja lluenta). El saltarín cabecidorado té vàries cridades, inclús un zumbido «pir pir prrrrrt».
Comportament
[editar | editar còdic]Alimentació
[editar | editar còdic]Com atres saltarines s'alimenta de frutes i alguns insectes.
Reproducció
[editar | editar còdic]Els machos donen una demostració de corteig fascinant en un lek comunal. Cada macho ocupa una percha horisontal a sis a dotze metros d'altura i brincar ràpidament, s'esgola, o es llança a atres perches. La demostració és acompanyada pel zumbido de les ales i la cridada «zit-zit». Grups de fins a dotze aus poden funcionar junts. La femella construïx un niu pla a poca altura en un arbre; dos ous groguencs veteados són colocats, i incubados completament per la femella durant aproximadament 16-17 dies.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]L'espècie té una àmplia distribució i és per lo tant considerat una espècie baixe preocupació menor per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN).[6]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie C. erythrocephala va ser descrita per primera volta pel naturaliste suec Carlos Linneo en 1758 baix el nom científic Parus erythrocephalus; la localitat tipo és «Surinam».[2]
El nom genèric femení «Ceratopipra» és una combinació de la paraula del grec «keras, keratos» que significa ‘banya’, i del gènero Pipra, els manaquines; i el nom de l'espècie «erythrocephala», es compon de les paraules del grec «eruthros» que significa ‘roig’, i «kephalos» que significa ‘de cap’.[7]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Les senyes genètics indiquen una relació pròxima en Ceratopipra mentalis, i estes dos sent germanes del parell format per C. rubrocapilla i C. chloromeros.[3]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons la classificació Clements Checklist/eBird,[8] es reconeixen tres subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica;[3] la subespecie flammiceps és considerada indistinguible de berlepschi per alguns autors.[9][3]
- Ceratopipra erythrocephala erythrocephala (Linnaeus, 1758) - est de Panamà, noroest, centre nort i noreste de Colòmbia, Veneçola, Trinitat, les Guayanas i nort de Brasil (al nort del mig i baix ric Amazones).
- Ceratopipra erythrocephala berlepschi (Ridgway, 1906) - sur i est de Colòmbia, este d'Equador, centre nort i noreste del Perú, i noroest de Brasil (al nort de l'alt Amazones).
- Ceratopipra erythrocephala flammiceps (Todd, 1919) - est de Colòmbia (Santander).
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 9 de decembre de 2011. P. 492.
- ↑ 2,0 2,1 Saltarín Cabecidorado Ceratopipra erythrocephala (Linnaeus, 1758) en Avibase. Consultada el 3 de maig de 2016.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Ceratopipra erythrocephala en Birds of the World.
- ↑ Salaman, P.G.W.; Stiles, F.G.; Bohórquez, C.I.; Álvarez-R., M.; Umaña, A.M.; Donegan, T.M. & Cuervo, A.M. (2002) «New and noteworthy bird records from the east slope of the Vages of Colòmbia.» [1] archivat en Wayback Machine. Caldasia 24(1): 157-189.
- ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Pipra erythrocephala, p. 497, làmina 65(13)»
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaIUCN - ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Ceratopipra , p. 97; erythrocephala, p. 149»
- ↑ Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, D. Roberson, T. A. Fredericks, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2015. The eBird/Clements checklist of birds of the world: v2015.
- ↑ IOC World Bird List: Cotingas, manakins, tityras, becards