Diferència entre les revisions de "Castalla"
| Llínea 86: | Llínea 86: | ||
{{Alcaldes_Espanya | {{Alcaldes_Espanya | ||
| Alcalde_1 = Vicente Berbegal | | Alcalde_1 = Vicente Berbegal | ||
| − | | | + | | Partit_1 = UCD |
| Alcalde_2 = José Vicente Ripoll | | Alcalde_2 = José Vicente Ripoll | ||
| − | | | + | | Partit_2 = PSOE |
| Alcalde_3 = Juan Rico Rico | | Alcalde_3 = Juan Rico Rico | ||
| − | | | + | | Partit_3 = PP |
| Alcalde_4 = Juan Rico Rico | | Alcalde_4 = Juan Rico Rico | ||
| − | | | + | | Partit_4 = [[PP]] |
| Alcalde_5 = Juan Rico Rico | | Alcalde_5 = Juan Rico Rico | ||
| − | | | + | | Partit_5 = PP |
| Alcalde_6 = Juan Rico Rico | | Alcalde_6 = Juan Rico Rico | ||
| − | | | + | | Partit_6 = PP |
| Alcalde_7 = Juan Rico Rico | | Alcalde_7 = Juan Rico Rico | ||
| − | | | + | | Partit_7 = PP |
| Alcalde_8 = José Luis Prats Hernández. | | Alcalde_8 = José Luis Prats Hernández. | ||
| − | | | + | | Partit_8 = PP |
}} | }} | ||
Revisió de 11:58 9 set 2009
Castalla és un municipi de la Comunitat Valenciana. Situat en l'interior de la província d'Alacant, en la comarca de la Foya d'Alcoy. És la capital de la subcomarca històrica de la Foya de Castalla i conta en 10.021 habitants (INE 2008)
Geografia
El castell de Castalla es troba sobre un tosal que domina tota la vall, i la localitat es troba al seu voltant, en les faldes del tosal, a 680 metres sobre el nivell del mar. La Foya de Castalla, la capital històrica de la qual és Castalla, és un ampla vall en forma de T orientat cap al surest i encaixonat entre diverses formacions muntanyoses. Castalla ocupa la part oest i suroest de la Foya en la qual s'enclaven serres com el Maigmó (1296 m), Catí (1260 m) o Argenya (1230 m). El clima de la zona es pot enclavar dins d'un clima mediterrani de muntanya mitjana. La temperatura mitjana anual està al voltant dels 13 graus. Les pluges no són abundants, al voltant de 400mm anuals, si be els masissos muntanyosos afavorixen la formació de nebulositat i de precipitacions locals, aumentant estes en l'altitut. Les nevades són freqüents en els dies hivernals dels mesos de giner i febrer.
Es comunica en Alacant i Valéncia per l'autovia A-7.
Localitats llimítrofes
Llimita en els termes municipals de Banyeres de Mariola, agost, Biar, Ibi, Xixona, Onil, Petrel, Sax i Tibi.
Localitats llimítrofes
| Nort: Onil, Banyeres de Mariola | ||
| Oest: Villena, Sax | Castalla | Este: Ibi, Alcoy |
| Sur: Tibi, agost |
Història
En el castell s'han trobat assentaments del Neolític, la Edat de Bronze, ibéricos, romanos (que la van cridar "Brescadura Alta", fortalesa alta) i árabes; històricament, el castell ha constituït el nucli principal entorn del qual s'anaven aglutinant les vivendes de la ciutat amullarada.
Jaume I d'Aragó va prendre el castell als àrabs després de la conquiste de Biar i ho va integrar en el Regne de Valéncia; segons el tractat d'Almizra (1244), Castalla es trobava en zona fronterera en Castilla. Per açò mateix, es va iniciar la reconstrucció del castell i es va consagrar la primera església en el lloc on es troba l'actual ermita de la Sang.
Des de la seua conquiste, Castalla fon adjudicada com a propietat senyorial a. L'any 1336, el rei Pere IV d'Aragó ho va convertir en propietat de la Corona. L'any 1362 fon creada la baronia de Castalla, que fon donada al senyor Ramón de Vilanova. El castell fon heretat l'any 1729 pel marqués de Dosaigües, fins que l'any 1989 va pasar a ser de propietat municipal.
Durant la Guerra de Successió, Castalla i tota la comarca van prendre partit pel ban borbònic, i fruit d'això fon que, acabada la guerra, Felipe V li concedira una sèrie de privilegis i el títul de "Molt Noble, Fidel i Leal".
Durant la Guerra d'Independència, van tindre lloc a Castalla dos importants accions militars. La primera, que va tindre lloc en 1812, fon una gran derrota per a l'eixèrcit espanyol, i va provocar la conquiste de la ciutat per part de l'eixèrcit francés. No obstant, la segona batalla, que va tindre lloc el 13 d'abril de 1813, fon un gran triomf per al ban espanyol al ser derrotes les tropes franceses del general Suchet.
En 1890, la reina regent María Cristina li va atorgar a la vila de Castalla el títul de Ciutat.
Demografia
Castalla conta en 10.021 habitants (INE 2008).
| Evolución demogràfica de Castalla[1] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2006 | 2007 | 2008 | ||||
| Població | 2.944 | 4.127 | 4.285 | 4.308 | 4.113 | 3.972 | 4.202 | 4.514 | 4.102 | 5.799 | 6.594 | 7.205 | 7.735 | 9.331 | 9.673 | 10.021 | |||
Segons el cens de l'any 2007, el 14,5% de la població de Castalla és de nacionalidad estrangera, principalment provinent del Regne Unit i de Equador.[2]
Economia
L'economia de Castalla es basa en la indústria del joguet (com les seues veïnes Onil e Ibi), dels materiales de construcció, del moble i de la metalúrgia en fred, a banda de en l'agricultura (ametlers, oliveras, viñas), activitat tradicional que ocupa gran part del terme. També és interesant l'aposta que s'està fent pel turisme rural i la el reconeiximent a la seua gastronomia (la ruta del gaspato i els gelats de "Ca Pana" menjats en tota la "Foia de Castalla").
Monuments i llocs d'interés
- El castell, construït entre els sigles XI i XVI. Actualment es troba restaurat. Del castell cal destacar l'enorme mola que forma la crida "Torre Grosa" o Torre de l'Homenage conservada de forma acceptable. Del pati d'armes destaquen la seua gran extensió, restes de muralles emmerletades, cos de guàrdia, etc. En tot, el més espectacular degué ser tot el conjunt cridat "Palau". Este conté edificis que van des del sigle XIII fins al sigle XV d'entre els quals destaca la crida "Torre Cosina" i l'enorme sala voltada rectangular.
- Nucli Antic. Conjunt d'interés arquitectònic artístic que formen els seus carrers i placetes, destacant d'entre elles el carrer dels Tronetes que està junt en l'església i és uns dels carrers més típics de Castalla en les seues cases blanques i pis empedrat, per ella podem començar el nostre itinerari per a visitar el nucli antic. També El carrer Major és un conjunt de cases blassonades que junt en la plaça de l'Ajuntament conserven l'esència històrica del pasat senyorial d'esta ciutat, pervivint algunes de la construcció de la qual es remunta als sigles XVII, XVIII i XIX
- Ermita de la Sang: edifici religiós d'estil gòtic primitiu, de la segona mitat del sigle XIII. Consta d'una única nau central formada per enormes arcs ogivals, formerets i capelles laterals emplaçades entre contraforts. El sostre és de teginat. Fon l'església de Castalla fins al sigle XVI, quan es va construir l'actual església i va pasar a ser seu de la Confraria de la Sang i depositària de la image de la Virgen de la Soledad, patrona de la localitat.
- Església de l'Assumpció: es va acabar de construir en 1572. És d'estil gòtic català, en una única i enorme volta central.
- Ayuntamiento: És un edifici d'estil renaixentiste, en les característiques pròpies de les construccions civils de l'época a Valéncia: fatada de pedra de cadirage, planta baixa en tres arcs de mig punt que servien de Llonja, planta superior en deu finestres d'arc de mig punt, etc. La cronologia de la seua construcció cal situar-la a mitjan sigle XVII.
- convent dels Franciscos Mínims: construït en estil Neoclàsic, es va construir entre mijan del sigle XVIII i 1810.
Festes
Les festes majors són les festes de Moros i Cristians, que se celebren de l'1 al 4 de setembre en honor a la Mare de Deu de la Soledad, la patrona de la localitat.
En elles participen 7 comparses, quatre del ban cristià i tres del ban moro. Per part del ban cristià estan els Mariners, els Maseros, els Pirates i els Cristians. Per part del ban moro estan els Moros Nous (Moros grocs), Els Moros Vells (Moros Blaus) i els Mudèjars (Moros Verds).
El calendari festiu de Castalla és ampli i interesant; a destacar les fogueres de San Francisco, Sant Isidre (15 de maig) i la seua fira, el Bouet de la Sang el 5 de juliol, Sant Jaume el 25 de juliol i del 14 al 17 d'agost, La Vaca, en honor de Sant Roc.
Gastronomia
El plat típic de Castalla és el gaspato local, varietat del gaspato manxec, realisat en coques àzimes esmollades, bolets, caragols, carns de pollastre i conill i tomaca i ceba sofregits, que s'aboquen sobre una coca de rent cuit.
Destaca també la rebosteria típica, sobretot, pels sec, els 'rotllets bollits', les 'tonyes' i els 'pastissets' de moniato.
Política
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Vicente Berbegal | UCD |
| 1983 - 1987 | José Vicente Ripoll | PSOE |
| 1987 - 1991 | Juan Rico Rico | PP |
| 1991 - 1995 | Juan Rico Rico | PP |
| 1995 - 1999 | Juan Rico Rico | PP |
| 1999 - 2003 | Juan Rico Rico | PP |
| 2003 - 2007 | Juan Rico Rico | PP |
| 2007 - 2011 | José Luis Prats Hernández. | PP |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Notes
- ↑ Font: Població de fet segons el Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
- ↑ Font: Explotació estadística del cens segons el Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).
Enllaços externs
- Web oficial de Castalla
- Índex estadístic del municipi de Castalla. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
- Aparador Digital, actualitat de la Foya de Castalla
- Castalla.Eu Actualitat de Castalla
- Diari de Castalla-Castalla al dia
- Fira de Sant Isidre Castalla
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística d'on s'ha extret informació en el seu consentiment.
- Pàgina Web Oficial de l'Agrupació de Comparses de Moros i Cristians
- PR.V-31: Xorret de Catí - Alt de Guixop Ruralicante.Com
- artícul sobre el Castillo de Castalla i l'ermita de la Sanc