Diferència entre les revisions de "Bissau"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 20 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Bissau''',<ref>{{Països RACV}}</ref><ref>{{cita OLE|Llista de països i capitals, en els seus gentilicis|p=724}}, és la [[Capital (política)|capital]] de [[Guinea Bissau]]. Oficialment és denominada '''Sector Autònom de Bisáu''' per ser un dels [[Sectors de Guinea Bissau]], encara que autònom. Situada en l'estuari del [[riu Geba]], al costat del [[oceà Atlàntic]], té una població estimada en 492&nbsp;004 habitants (2015) i una superfície de setanta set quilómetros quadrats, la densitat poblacional és de 2566 habitants per quilómetro quadrat. És la ciutat més gran del país, aixina com el major port i el centre militar i administratiu.
+
[[Archiu:Avenida dos Combatentes da Liberdade da Pátria, Bissau (1).jpg|300px|miniaturadeimagen|Avinguda dos Combatentes da Liberdade da Pátria, Bissau]]
 +
'''Bissau''',<ref>{{Països RACV}}</ref> és la [[Capital (política)|capital]] de [[Guinea Bissau]]. Oficialment és denominada '''Sector Autònom de Bissau''' per ser un dels [[Sectors de Guinea Bissau]], encara que autònom. Situada en l'estuari del [[riu Geba]], al costat del [[oceà Atlàntic]], té una població estimada en 492.004 habitants ([[2015]]) i una superfície de setanta set quilómetros quadrats, la densitat poblacional és de 2.566 habitants per quilómetro quadrat. És la ciutat més gran del país, aixina com el major port i el centre militar i administratiu.
  
 
== Història ==
 
== Història ==
−
La ciutat fon fundada en [[1687]] pels conquistadors portuguesos els quals la erigiren per la seua situació estratègica, i la varen establir com a port fortificat i centre comercial.<ref> Roman Adrian Cybriwsky, ''Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture'', ABC-CLIO, USA, 2013, p. 53 En [[1942]] es convertí en la capital de la [[Guinea Portuguesa]].
+
La ciutat fon fundada en l'any [[1687]] pels conquistadors portuguesos els quals la erigiren per la seua situació estratègica, i la varen establir com a port fortificat i centre comercial.<ref> Roman Adrian Cybriwsky, ''Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture'', ABC-CLIO, USA, 2013, p. 53 En [[1942]] es convertí en la capital de la [[Guinea Portuguesa]].
  
−
Quan en [[1973]] la guerrilla autoproclamà l'independència del país de la metròpolis portuguesa, la guerrilla nomenà com a capital a [[Madina do Boé]], encara que Bissau va continuar sent la capital de les regions baix domini portugués. Finalment en l'any 1974 quan Portugal va reconéixer l'independència de [[Guinea Bissau]] abandonant el país, es va restituir a Bissau com a capital.
+
Quan en l'any [[1973]] la guerrilla autoproclamà l'independència del país de la metròpolis portuguesa, la guerrilla nomenà com a capital a [[Madina do Boé]], encara que Bissau va continuar sent la capital de les regions baix domini portugués. Finalment en l'any [[1974]] quan Portugal va reconéixer l'independència de [[Guinea Bissau]] abandonant el país, es va restituir a Bissau com a capital.
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Llínea 14: Llínea 15:
  
 
{{Weather box
 
{{Weather box
−
|location = Bisáu
+
|location = Bissau
 
|metric first = yes
 
|metric first = yes
 
|single line = yes
 
|single line = yes
Llínea 94: Llínea 95:
 
|Nov sun = 240
 
|Nov sun = 240
 
|Dec sun = 248
 
|Dec sun = 248
−
|source 1 = Sistema de Clasificación Bioclimática Mundial<ref>{{cite web
 
−
| url = http://www.ucm.es/info/cif/station/gu-bissa.htm
 
−
| title = GUINEA-BISSAU - BISSAU| accessdate = 4 de octubre de 2011 | publisher = Centro de Investigaciones Fitosociológicas
 
−
}}</ref>
 
−
|source 2 = World Climate Guides <ref>{{cite web
 
−
| url = http://www.ucm.es/info/cif/station/gu-bissa.htm
 
−
| title = Bissau Climate Guide| accessdate = 4 de octubre de 2011 | publisher = Centro de Investigaciones Fitosociológicas
 
−
}}</ref>
 
 
|date=2010
 
|date=2010
 
}}
 
}}
 +
 +
== Demografia ==
 +
[[Archiu:Guinea-bissau-bissau-1.jpg|thumb|Carnaval en Bissau]]
 +
Bissau té, d'acort en el [[Cens (estadística)|cens]] de [[2009]], una població de 384.960 habitants. Tenint en conte un àrea de 77 km², açò correspon a una [[densitat de població|densitat]] de 4187 hab/km².
 +
 +
== Llocs d'interés ==
 +
Bissau és coneguda pel seu [[carnestoltes]] anual. Atres atraccions inclouen la Fortalea d'Amura, l'Institut d'Arts Nacional de Guinea Biasau, el Nou Estadi de Guinea Bissau i les [[plaja|plages]] locals. Durant la [[Guerra Civil de Guinea Bissau]], molts edificis varen ser destruïts, incloent el Palau Presidencial i el Centre Cultural Francés, per lo que part del centre de la ciutat està encara en construcció.
 +
 +
<gallery>
 +
File:Bissau4.jpg|Carrer principal en Bissau
 +
File:Kathedrale_von_Bissau.png|Catedral de Bissau
 +
File:Bissau1.jpg|''Ministério da Justiça'' - El Ministeri de Justicia de Guinea Bissau
 +
File:Praça Che Guevara, Bissau.jpg|Plaça Che Guevara
 +
File:Bissau main road to airport.jpg|Ruta de l'aeroport al Parlament
 +
File:STCP_1.JPG|Transport públic en Bissau
 +
File:Bissau city center.jpg|Centre de la ciutat
 +
File:Agencia BCEAO em Bissau.jpg|Oficina del [[Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental|ECOWAS]] en Bissau
 +
File:Bissau paigc hq.jpg|Seu del [[Partit Africà per a l'Independència de Guinea i Cap Vert|PAIGCV]]
 +
File:Guine.jpg|Área residencial en Bissau
 +
File:Bissau former pres palace.jpg|Ruïnes de l'antic palau presidencial
 +
File:Centre culturel franco-bissau-guinéen, Bissau, Guinea-Bissau.jpg|Centre cultural franco-bissau-guineà
 +
File:Ponte_amical_cabral.jpg|Pont Amílcar Cabral
 +
File:Bissau central post office.jpg|Oficina central del correu
 +
File:Bissau23.jpg|Bissau vista des del [[riu Geba]]
 +
</gallery>
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 109: Llínea 127:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
{{Commonscat|Abuja}}
+
{{Commonscat|Bissau}}
  
 
{{Capitals d'Àfrica}}
 
{{Capitals d'Àfrica}}

Última revisió del 18:25 15 nov 2022

Avinguda dos Combatentes da Liberdade da Pátria, Bissau

Bissau,[1] és la capital de Guinea Bissau. Oficialment és denominada Sector Autònom de Bissau per ser un dels Sectors de Guinea Bissau, encara que autònom. Situada en l'estuari del riu Geba, al costat del oceà Atlàntic, té una població estimada en 492.004 habitants (2015) i una superfície de setanta set quilómetros quadrats, la densitat poblacional és de 2.566 habitants per quilómetro quadrat. És la ciutat més gran del país, aixina com el major port i el centre militar i administratiu.

Història[editar | editar còdic]

La ciutat fon fundada en l'any 1687 pels conquistadors portuguesos els quals la erigiren per la seua situació estratègica, i la varen establir com a port fortificat i centre comercial.<ref> Roman Adrian Cybriwsky, Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture, ABC-CLIO, USA, 2013, p. 53 En 1942 es convertí en la capital de la Guinea Portuguesa.

Quan en l'any 1973 la guerrilla autoproclamà l'independència del país de la metròpolis portuguesa, la guerrilla nomenà com a capital a Madina do Boé, encara que Bissau va continuar sent la capital de les regions baix domini portugués. Finalment en l'any 1974 quan Portugal va reconéixer l'independència de Guinea Bissau abandonant el país, es va restituir a Bissau com a capital.

Geografia[editar | editar còdic]

Vista del riu Geba, en Bissau.

La ciutat es troba situada en la costa oest de Guinea Bissau, en l'estuari del riu Geba, prop de la desembocadura d'est en l'oceà Atlàntic, en una altitut de metros. Les terres adjacents a la ciutat són de molt baixes altituts, lo que també permet que el riu siga accessible per grans bucs, mentres que esta capacitat es dona només a uns 80 quilómetros més allà de la ciutat.

Clima[editar | editar còdic]

El clima de Bissau pot ser classificat com clima de sabana en temperatures estables (promig de 26 °C), perque no té la humitat suficient per a ser calificat com clima monsònic. No obstant, és un clima més humit que molts atres de la seua espècie. No plou molt en els mesos de novembre a maig, ya que el major volum de precipitacions es concentren en els mesos restants. Bissau rep un promig anual de 2020 mm de pluja. En els mesos de juny a octubre, és temporada de pluges, i inclús en els tres mesos anteriors, l'alta humitat provoca una calor considerada extremadament incómoda.

Gnome-weather-few-clouds.svg  Paràmetros climàtics promig de Bissau WPTC Meteo task force.svg
Mes Gin. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Dec. Anual
Temp. máx. abs. (°C) 36.7 38.3 38.9 41.1 39.4 35.6 33.3 32.8 33.9 34.4 35.0 35.6 41.1
Temp. máx. mija (°C) {{{ene}}} 32.8 33.9 33.3 {{{may}}} 31.1 29.4 30.0 {{{sep}}} 31.1 31.7 {{{dic}}} 31.5
Temp. mín. mija (°C) 17.8 18.3 19.4 20.6 22.2 22.8 22.8 22.8 22.8 22.8 22.2 18.9 21.1
Temp. mín. abs. (°C) 12.2 13.3 15.6 16.7 17.2 19.4 19.4 19.4 19.4 20.0 15.0 12.8 12.2
Plujes (mm) 0.5 0.8 0.5 0.8 17.3 174.8 472.5 682.5 434.9 194.8 41.4 2.0 2022.8
Hores de sol 248 226 279 270 248 210 186 155 180 217 240 248 2707
cita requerida


Demografia[editar | editar còdic]

Carnaval en Bissau

Bissau té, d'acort en el cens de 2009, una població de 384.960 habitants. Tenint en conte un àrea de 77 km², açò correspon a una densitat de 4187 hab/km².

Llocs d'interés[editar | editar còdic]

Bissau és coneguda pel seu carnestoltes anual. Atres atraccions inclouen la Fortalea d'Amura, l'Institut d'Arts Nacional de Guinea Biasau, el Nou Estadi de Guinea Bissau i les plages locals. Durant la Guerra Civil de Guinea Bissau, molts edificis varen ser destruïts, incloent el Palau Presidencial i el Centre Cultural Francés, per lo que part del centre de la ciutat està encara en construcció.

  • Carrer principal en Bissau

  • Catedral de Bissau

  • Ministério da Justiça - El Ministeri de Justicia de Guinea Bissau

  • Plaça Che Guevara

  • Ruta de l'aeroport al Parlament

  • Transport públic en Bissau

  • Centre de la ciutat

  • Oficina del ECOWAS en Bissau

  • Seu del PAIGCV

  • Área residencial en Bissau

  • Ruïnes de l'antic palau presidencial

  • Centre cultural franco-bissau-guineà

  • Pont Amílcar Cabral

  • Oficina central del correu

  • Bissau vista des del riu Geba

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana. Anex III. Toponímia i gentilicis internacionals. Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat. Any 2015. ISBN 978-84-96068-63-6

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Capitals d'Àfrica		 Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Alger  •  L'Aaiún  •  El Caire  •  Khartum  •  Nouakchott  •  Rabat  •  Trípoli  •  Tunis
Àfrica Occidental : Abuja  •  Accra  •  Bamako  •  Banjul  •  Bissau  •  Brazzaville  •  Conakry  •  Dakar  •  Freetown  •  Libreville  •  Lomé  •  Malabo  •  Monròvia  •  Niamey  •  Porto Novo  •  Praia  •  Sant Tomé  •  Ouagadougou  •  Yamoussoukro  •  Yaundé
Àfrica Central : Bangui  •  Gitega  •  Kigali  •  Kinshasa  •  N'Djamena
Àfrica Oriental : Addis Abeba  •  Asmara  •  Dodoma  •  Jibuti  •  Juba  •  Kampala  •  Mogadiscio  •  Nairobi  •  Victòria
Àfrica Austral : Antananarivo  •  Ciutat del Cap  •  Gaborone  •  Harare  •  Lilongwe  •  Luanda  •  Lusaka  •  Maputo  •  Maseru  • Mbabane  •  Moroni  •  Port Louis  •  Windhoek
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bissau&oldid=250597»