Assessinat de Guillem Agulló i Salvador

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Passage i mural en homenage a Guillem Agulló en Vic, Catalunya.

Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, 1974[1] - Montanejos, 11 d'abril de 1993) era un jove valencià, militant en moviments independentistes d'esquerres, que morí assessinat per Pedro Cuevas «el Ventosa»,[8], que va ser condemnat pel juge a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre als atres quatre acusats, posats en llibertat una semana despuix del juí.


Fets

La matinada de l'11 d'abril de l'any 1993, Guillem Agulló va morir en Montanejos, en l'Alt Millars, assessinat d'una gavinetada [2] constituïts en el "Komando Marchalenes IV Reich".[3] Els familiars i organisacions d'esquerres i independentistes varen denunciar que el motiu del crim havia sigut polític.[4] Tots els partits polítics varen condenar els fets, excepte el Partit Popular, Unió Valenciana i la Falange Española.[5][6]

Juí

En el juí del cas, dut a terme en Castelló de la Plana en l'any 1995, el juge condenà a un dels acusats, el confés i autor de les gavinetades Pedro Cuevas «el Ventosa»,[7] a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre als atres quatre acusats, posats en llibertat una semana despuix del juí.[2] El juge despolitisà el cas rebujant el caràcter ultra de l'assessinat[8] afirmant que era una "lluita de chavals".[9] Fon condenat a 14 anys.[10]

El juí fon controvertit, i originà molta polèmica entre alguns mijos de comunicació.Plantilla:Efn El jutge acceptà un estrany testimoni ‘X’, presentat per la defensa, que declarà baix secret. Maulets (organització a on militava Guillem Agulló), que eixercia l'acusació popular, se retirà del juí.

Durant el procés judicial la prensa, encapçalada pel diari Las Provincias dirigit per María Consuelo Reyna, campanyes de criminalisació del criminal i els colectius antifascistes i independentistes als quals pertanyia l'assessinat. En el context del juí durant eixos anys hi havia incidents protagonisats per neonazis per la Comunitat Valenciana.[11]

Condena

Dels 14 anys de condena, Pedro Cuevas només ne complí 4 en presó[10] per bon comportament.[8] Seguidament, en la nomenada "Operació Panzer", fon detingut i absolt novament per pertinença a una ret neonazi, possessió ilícita d'armes, robament i diversos delits contra la salut pública.[12] En les eleccions municipals del 27 de maig de l'any 2007 se presentà a les llistes del partit d'ultradreta Alianza Nacional en el número 4 per Xiva de Bunyol.[13]

Posteritat

Pancarta "Guillem Agulló, 25 anys en tu" (Camp Nou, 2018).

La Plataforma per l'Impunitat comentà que este cas segons la seua opinió, posà en evidència fins a on arriba la violència de l'extrema dreta en la Comunitat Valenciana, a on entre l'any 2007 i l'any 2013 s'havien posat vint artefactes explosius prop de les sèus de partits d'esquerres i associacions culturals.[8] El periodiste Salvador Enguix emmarca l'impunitat d'este cas en l'impunitat general que hi ha en la Comunitat Valenciana. Per a soportar esta tesis senyala el silenci del PSOE de Joan Lerma respecte l'acontenyiment, deixant escàs o cap soport institucional a la família de l'assessinat.[14]

Anys despuix se continuà homenajant-lo i quan se compliren dèu, quinze i vint anys[15] de la seua mort hi hagué diverses manifestacions. D'atra banda, diversos grups de música han anat fent cançons per a homenajar-lo, com ara: "Guillem Agulló" (Cagant Melodies), "No sé què sent" (Feliu Ventura), "No tingues por" (Obrint Pas), "Company Guillem" (Opció k-95), "11 d'abril" (Greska), "11 d'abril del 93" (Odi), "Soldats catalans" (Orgull Roig) o "Sangre por sangre" (Non Servium).

Paralelament cada any de l'aniversari de l'acontenyiment, desconeguts han cridat per telèfon a la família de l'assessinat i els han pintat la casa en creus cèltiques amenaçant-los. Per falta de proves no ha hagut cap actuació judicial.[8]

Diversos municipis han dedicat carrers i places a l'assessinat.[16]

El ple de l'Ajuntament de Vic celebrat el 3 de juny de l'any 2013 va decidir, per unanimitat (CiU, PxC, CUP, PSC, ERC, ICV-EUiA i SI) i a instància de la CUP, dedicar-li un carrer en el seu nom.[17] El 28 de juny se celebrà un acte d'homenage en la capital d'Osona en motiu de l'inauguració del passage, en el que hi participaren els pares de Guillem Agulló, el militant d'Arran Guillem Rovira, i el diputat de la CUP David Fernàndez.[18][19]

Esquerra Unida intentà portar avant una declaració institucional per a recordar l'assessinat en les Corts Valencianes en l'any 2013, pero fon frustrat pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana.[11]

El cantant Miquel Gil el va recordar just abans d'interpretar «El jorn dels miserables» en el Concert per la Llibertat celebrat el 29 de juny de l'any 2013 en el Camp Nou.[20]

Passeig Guillem Agulló en els Jardins del Real de Valéncia

El 12 d'abril de l'any 2016 les Corts Valencianes varen rendir homenage a Guillem Agulló, 23 anys despuix del seu assessinat, en una declaració institucional signada per tots els grups parlamentaris (PSPV, Compromís, Podem, PPCV i Ciutadans) i llegida per Enric Morera, president de les Corts. Varen estar presents els pares i la germana d'Agulló i l'exdiputat de la CUP David Fernández, entre d'atres.[21] A través d'esta declaració institucional les Corts varen crear el Premi Guillem Agulló, concebut per a reconéixer «a les persones i les iniciatives destacades en la lluita contra la xenofòbia, el racisme i els delictes d'odi».[12] El premi té caràcter anual, en lliurament el més d'abril. El primer guardonat, a títul pòstum, fon l'advocat Daniel Sanjuan Guaita, que havia mort el 24 de giner de l'any 2016. Sanjuan fon membre de la Comissió d'Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR PV) i de la comissió jurídica de la campanya "CIEs No", a favor del tancament dels Centres d'internament d'estrangers. El premi li fon otorgat per la seua defensa dels drets humans, especialment en l'àmbit de l'immigració i li serà lliurat el 25 d'abril en les Corts Valencianes.[22]

En l'any 2017 s'acordà finalment que un passeig central dels Jardins del Real portaria el seu nom en memòria d'ell i atres víctimes de crims d'odi.[23] Poc de temps despuix de colocar la placa fon arrancada.[24]

Referències

Bibliografia

  • Fuster, Jaume (1996). La mort de Guillem, 3 i 4 edicions; 50, pp. 192 pàg. ISBN 84-7502-491-2.
  • Fernández, David (2006). Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial, Virus. OCLC 965794088. ISBN 9788492559039.

Enllaços externs

Plantilla:ORDENA:Agullo Salvador, Guillem