Diferència entre les revisions de "Assessinat de Guillem Agulló i Salvador"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 24 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 3: Llínea 3:
 
{{discutit}}
 
{{discutit}}
  
[[Archiu:Passatge de Guillem Agulló i Salvador de Vic (1).jpg|thumb|Passage i mural en homenage a Guillem Agulló en Vic, Catalunya.]]
+
[[Archiu:Passatge de Guillem Agulló i Salvador de Vic (1).jpg|thumb|300px|Passage i mural en homenage a Guillem Agulló en Vic, Catalunya.]]
'''Guillem Agulló i Salvador''' ([[Burjassot]], [[1974]]<ref>{{ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4130575/20130701/ciutat-vic-homenatge-guillem-agullo.html|consulta=19 novembre 2013|títul=La ciutat de Vic fa un homenatge a Guillem Agulló|obra=1 d'agost de 2013|editor=[[Vilaweb]]}}</ref> - [[Montanejos]], [[11 d'abril]] de [[1993]]) era un jove [[Comunitat Valenciana|valencià]], militant en moviments [[Independentisme català|independentistes]] d'[[esquerra (política)|esquerres]], que morí assessinat per Pedro Cuevas «el Ventosa», que va ser condenat pel juge a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre als atres quatre acusats, posats en llibertat una semana despuix del juí.  
+
'''Guillem Agulló i Salvador''' ([[Burjassot]], [[1974]] - [[Montanejos]], [[11 d'abril]] de [[1993]]) era un jove [[Comunitat Valenciana|valencià]], militant en moviments [[Independentisme català|independentistes]] d'[[esquerra (política)|esquerres]], que morí assessinat per Pedro Cuevas «el Ventosa», que va ser condenat pel juge a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre als atres quatre acusats, posats en llibertat una semana despuix del juí.  
  
  
 
== Fets ==
 
== Fets ==
La matinada de l'[[11 d'abril]] de l'any [[1993]], Guillem Agulló va morir en [[Montanejos]], en l'[[Alt Millars]], assessinat d'una gavinetada <ref name="elpais">{{ref-publicació|títul=Sólo un condenado por la muerte del joven Guillem Agulló|publicació=El País|data=21 maig 1996|url=http://elpais.com/diario/1996/05/21/espana/832629621_850215.html|llengua=castellà|lloc=València}}</ref> constituïts en el "Komando Marchalenes IV Reich".{{sfn|Fernández, David|2006|p=95|loc=Guillem Agulló}} Els familiars i organisacions d'esquerres i independentistes varen denunciar que el motiu del crim havia segut polític.<ref>{{ref-publicació|llinage=Peiró|nom=Empar|títul=«El mataren per independentista»|publicació=El Punt|data=21 juliol 2009|url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/62989-lel-mataren-per-independentistar.html}}</ref> Tots els partits polítics varen condenar els fets, excepte el [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]], [[Unió Valenciana]] i la [[Falange Española]].<ref>{{ref-web |url= http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2011/04/11/guillem-agullo-divuit-anys-despres/ |títul= Guillem Agulló, divuit anys despuix |nom= Ferran |llinage= Vital |editor= [[Sàpiens]] |data= 11 d'abril de 2011 |consulta= 19/11/2013}}</ref><ref>{{Ref-web|url = https://www.llibertat.cat/2013/03/20-anys-de-l-assassinat-de-guillem-agullo-21229|títul = 20 anys de l'assassinat de Guillem Agulló|consulta = 04/07/2014|llengua = català|data = 28/03/2013}}</ref>
+
[[Archiu:Guillem6.jpg|thumb|300px|ACPV de Castelló]]
 +
 
 +
La matinada de l'[[11 d'abril]] de l'any [[1993]], Guillem Agulló va morir en [[Montanejos]], en l'[[Alt Millars]], assessinat d'una gavinetada constituïts en el "Komando Marchalenes IV Reich".{{sfn|Fernández, David|2006|p=95|loc=Guillem Agulló}} Els familiars i organisacions d'esquerres i independentistes varen denunciar que el motiu del crim havia segut polític. Tots els partits polítics varen condenar els fets, excepte el [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]], [[Unió Valenciana]] i la [[Falange Española]].
  
 
== Juí ==
 
== Juí ==
Llínea 16: Llínea 18:
  
 
== Condena ==
 
== Condena ==
Dels 14 anys de condena, Pedro Cuevas només ne complí 4 en presó<ref name="apunt_amenaces">{{ref-notícia|títul=El pare de Guillem Agulló denuncia amenaces continuades en el 25è aniversari del seu assassinat|publicació=À Punt|url=http://www.apuntmedia.es/va/Not%C3%ADcies/Societat/El+pare+de+Guillem+Agullo+denuncia+amenaces+continuades+en+el+25e+aniversari+del+seu+assassinat|consulta=11 abril 2018|data=11-4-2018}}</ref> per bon comportament.<ref name="lacra" /> Seguidament, en la nomenada "Operació Panzer", fon detingut i absolt novament per pertinença a una ret neonazi, possessió ilícita d'armes, robament i diversos delits contra la salut pública.<ref name="LaVanguardia.2017.04.20"/> En les eleccions municipals del [[27 de maig]] de l'any [[2007]] se presentà a les llistes del partit d'ultradreta [[Alianza Nacional]] en el número 4 per [[Chiva|Chiva de Bunyol]].<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/2401580/20070517/noticia.html |títul= Crítiques per la presència de l'assassí de Guillem Agulló a les eleccions |editor= VilaWeb |data= 17 de maig 2007 |consulta= 17/5/2007}}</ref>
+
Dels 14 anys de condena, Pedro Cuevas només ne complí 4 en presó per bon comportament. Seguidament, en la nomenada "Operació Panzer", fon detingut i absolt novament per pertinença a una ret neonazi, possessió ilícita d'armes, robament i diversos delits contra la salut pública. En les eleccions municipals del [[27 de maig]] de l'any [[2007]] se presentà a les llistes del partit d'ultradreta [[Alianza Nacional]] en el número 4 per [[Chiva|Chiva de Bunyol]].
  
 
== Posteritat ==
 
== Posteritat ==
[[Archiu:Banner Guillem Agulló, 25 anys amb tú.jpg|thumb|Pancarta "Guillem Agulló, 25 anys en tu" (Camp Nou, 2018).]]
+
[[Archiu:Banner Guillem Agulló, 25 anys amb tú.jpg|thumb|300px|Pancarta "Guillem Agulló, 25 anys en tu" (Camp Nou, 2018)]]
La Plataforma per l'Impunitat comentà que este cas segons la seua opinió, posà en evidència fins a on arriba la violència de l'extrema dreta en la Comunitat Valenciana, a on entre l'any 2007 i l'any 2013 s'havien posat vint artefactes explosius prop de les sèus de partits d'esquerres i associacions culturals.<ref name="lacra" /> El periodiste [[Salvador Enguix]] emmarca l'impunitat d'este cas en l'impunitat general que hi ha en la Comunitat Valenciana. Per a soportar esta tesis senyala el silenci del PSOE de Joan Lerma respecte l'acontenyiment, deixant escàs o cap soport institucional a la família de l'assessinat.<ref>{{ref-notícia|llinage=Enguix|nom=Salvador|títul=Incómodo Guillem Agulló|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20180411/442437654532/guillem-agullo-silencios-incomodidad-25-aniversario-asesinato.html|consulta=11 abril 2018|data=11-4-2018}}</ref>
+
La Plataforma per l'Impunitat comentà que este cas segons la seua opinió, posà en evidència fins a on arriba la violència de l'extrema dreta en la Comunitat Valenciana, a on entre l'any 2007 i l'any 2013 s'havien posat vint artefactes explosius prop de les sèus de partits d'esquerres i associacions culturals. El periodiste [[Salvador Enguix]] emmarca l'impunitat d'este cas en l'impunitat general que hi ha en la Comunitat Valenciana. Per a soportar esta tesis senyala el silenci del PSOE de Joan Lerma respecte l'acontenyiment, deixant escàs o cap soport institucional a la família de l'assessinat.
  
Anys despuix se continuà homenajant-lo i quan se compliren dèu, quinze i vint anys<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4104975/20130413/manifestacio-recorre-burjassot-homenatge-guillem-agullo.html |títul= Una manifestació recorre Burjassot en homenatge a Guillem Agulló |editor= Vilaweb |data= 13 d'abril 2013 |consulta= 15/4/2013}}</ref> de la seua mort hi hagué diverses manifestacions. D'atra banda, diversos grups de música han anat fent cançons per a homenajar-lo, com ara: "Guillem Agulló" ([[Cagant Melodies]]), "No sé què sent" ([[Feliu Ventura]]), "No tingues por" ([[Obrint Pas]]), "Company Guillem" ([[Opció k-95]]), "11 d'abril" ([[Greska]]), "11 d'abril del 93" (Odi), "Soldats catalans" ([[Orgull Roig]]) o "Sangre por sangre" ([[Non Servium]]).
+
Anys despuix se continuà homenajant-lo i quan se compliren dèu, quinze i vint anys de la seua mort hi hagué diverses manifestacions. D'atra banda, diversos grups de música han anat fent cançons per a homenajar-lo, com ara: "Guillem Agulló" ([[Cagant Melodies]]), "No sé què sent" ([[Feliu Ventura]]), "No tingues por" ([[Obrint Pas]]), "Company Guillem" ([[Opció k-95]]), "11 d'abril" ([[Greska]]), "11 d'abril del 93" (Odi), "Soldats catalans" ([[Orgull Roig]]) o "Sangre por sangre" ([[Non Servium]]).
  
Paralelament cada any de l'aniversari de l'acontenyiment, desconeguts han cridat per teléfon a la família de l'assessinat i els han pintat la casa en creus cèltiques amenaçant-los. Per falta de proves no ha hagut cap actuació judicial.<ref name="lacra">{{ref-notícia|títul=La lacra ultra sobre los Agulló|publicació=El País|url=https://politica.elpais.com/politica/2013/04/04/actualidad/1365104333_432439.html|consulta=11 abril 2018|data=7-4-2013}}</ref>
+
Paralelament cada any de l'aniversari de l'acontenyiment, desconeguts han cridat per teléfon a la família de l'assessinat i els han pintat la casa en creus cèltiques amenaçant-los. Per falta de proves no ha hagut cap actuació judicial.
  
Diversos municipis han dedicat carrers i places a l'assessinat.<ref>{{ref-notícia|llinage=Andrès Durà|nom=Raquel|títul=València homenajea a Guillem Agulló 25 años después de su asesinato|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20180410/442436267021/paseo-guillem-agullo-25-anos-asesinato.html|consulta=11 abril 2018|data=10-4-2018}}</ref>
+
Diversos municipis han dedicat carrers i places a l'assessinat.
  
El ple de l'Ajuntament de [[Vic]] celebrat el [[3 de juny]] de l'any [[2013]] va decidir, per unanimitat ([[Convergència i Unió|CiU]], [[Plataforma per Catalunya|PxC]], [[Candidatura d'Unitat Popular|CUP]], [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]], [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]], [[Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa|ICV-EUiA]] i [[Solidaritat Catalana per la Independència|SI]]) i a instància de la [[Candidatura d'Unitat Popular|CUP]], dedicar-li un carrer en el seu nom.<ref>{{ref-web|url=http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/37121/pxc/tamb/vota/favor/dedicar/nom/carrer/vic/guillem/agullo|títul=PxC també vota a favor de dedicar el nom d'un carrer de Vic a Guillem Agulló|editor=Osona.com|data=3 juny 2013}}</ref> El [[28 de juny]] se celebrà un acte d'homenage en la capital d'Osona en motiu de l'inauguració del passage, en el que hi participaren els pares de Guillem Agulló, el militant d'[[Arran (organisació)|Arran]] Guillem Rovira, i el diputat de la CUP [[David Fernàndez i Ramos|David Fernàndez]].<ref>{{citar ref |url= http://www.llibertat.cat/2013/06/inauguracio-del-passatge-de-guillem-agullo-i-salvador-a-vic-22194 |títul= Inauguració del passatge de Guillem Agulló i Salvador a Vic |editor= Llibertat.cat |data= 30 de juny 2013 |consulta= 18/11/2013}}</ref><ref name="homenatgeVic">{{citar ref |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4129805/20130628/vic-ret-homenatge-guillem-agullo.html |títul= Vic ret homenatge a Guillem Agulló |editor= VilaWeb |data= 28 de juny 2013 |consulta= 28/6/2013}}</ref>
+
El ple de l'Ajuntament de [[Vic]] celebrat el [[3 de juny]] de l'any [[2013]] va decidir, per unanimitat ([[Convergència i Unió|CiU]], [[Plataforma per Catalunya|PxC]], [[Candidatura d'Unitat Popular|CUP]], [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]], [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]], [[Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa|ICV-EUiA]] i [[Solidaritat Catalana per la Independència|SI]]) i a instància de la [[Candidatura d'Unitat Popular|CUP]], dedicar-li un carrer en el seu nom.<ref>{{ref-web|url=http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/37121/pxc/tamb/vota/favor/dedicar/nom/carrer/vic/guillem/agullo|títul=PxC també vota a favor de dedicar el nom d'un carrer de Vic a Guillem Agulló|editor=Osona.com|data=3 juny 2013}}</ref> El [[28 de juny]] se celebrà un acte d'homenage en la capital d'Osona en motiu de l'inauguració del passage, en el que hi participaren els pares de Guillem Agulló, el militant d'[[Arran (organisació)|Arran]] Guillem Rovira, i el diputat de la CUP [[David Fernàndez i Ramos|David Fernàndez]].
  
Esquerra Unida intentà portar avant una declaració institucional per a recordar l'assessinat en les Corts Valencianes en l'any 2013, pero fon frustrat pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana.<ref name="elsalto" />
+
Esquerra Unida intentà portar avant una declaració institucional per a recordar l'assessinat en les Corts Valencianes en l'any 2013, pero fon frustrat pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana.
  
El cantant [[Miquel Gil]] el va recordar just abans d'interpretar «El jorn dels miserables» en el [[Concert per la Llibertat]] celebrat el 29 de juny de l'any 2013 en el [[Camp Nou]].<ref>{{citar ref |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4130978/20130702/miquel-gil-jorn-miserables.html |títol= Miquel Gil: 'El jorn dels miserables' |editor= VilaWeb |consulta= 02/7/2013}}</ref>[[Archiu:Passeig Guillem Agulló.jpg|esquerra|miniatura|300x300px|Passeig Guillem Agulló en els [[Jardins del Real]] de Valéncia]] El [[12 d'abril]] de l'any [[2016]] les [[Corts Valencianes]] varen rendir homenage a Guillem Agulló, 23 anys despuix del seu assessinat, en una declaració institucional signada per tots els grups parlamentaris ([[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV]], [[Coalició Compromís|Compromís]], [[Podem]], [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PPCV]] i [[Ciutadans - Partit de la Ciutadania|Ciutadans]]) i llegida per [[Enric Morera i Català|Enric Morera]], president de les Corts. Varen estar presents els pares i la germana d'Agulló i l'exdiputat de la [[Candidatura d'Unitat Popular|CUP]] [[David Fernàndez i Ramos|David Fernández]], entre d'atres.<ref>{{citar ref |url= http://www.vilaweb.cat/noticies/homenatge-historic-de-les-corts-valencianes-a-guillem-agullo-vint-i-tres-anys-despres/ |títul= Homenatge històric de les Corts Valencianes a Guillem Agulló, vint-i-tres anys despuix |editor= VilaWeb |consulta= 15/4/2016}}</ref> A través d'esta declaració institucional les Corts varen crear el Premi Guillem Agulló, concebut per a reconéixer «a les persones i les iniciatives destacades en la lluita contra la xenofòbia, el racisme i els delictes d'odi».<ref name="LaVanguardia.2017.04.20">{{Ref-publicació| llinage= Andrés Durà|nom = Raquel |artícul = El primer Premi Guillem Agulló reconoce al activista Daniel Sanjuan Guaita | publicació= [[La Vanguardia]]|url = http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20170420/421872807574/premi-guillem-agullo-2017-daniel-sanjuan-guaita-corts-valencianes.html |llengua = castellà |editor = |citació = | data = 20 d'abril de 2017}}</ref> El premi té caràcter anual, en lliurament el més d'abril. El primer guardonat, a títul pòstum, fon l'advocat Daniel Sanjuan Guaita, que havia mort el [[24 de giner]] de l'any [[2016]]. Sanjuan fon membre de la Comissió d'Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR PV) i de la comissió jurídica de la campanya "[[Centre d'internament d'estrangers|CIE]]s No", a favor del tancament dels [[Centre d'internament d'estrangers|Centres d'internament d'estrangers]]. El premi li fon otorgat per la seua defensa dels drets humans, especialment en l'àmbit de l'immigració i li serà lliurat el [[25 d'abril]] en les [[Corts Valencianes]].<ref name="Vilaweb.2017.04.20">{{Ref-publicació| llinage=|nom = |artícul = Les corts atorgaran el primer premi Guillem Agulló a l'activista Daniel Sanjuan a títol pòstum | publicació= [[Vilaweb]]|url = http://www.vilaweb.cat/noticies/les-corts-atorgaran-el-primer-premi-guillem-agullo-a-lactivista-daniel-sanjuan-a-titol-postum/ |llengua = català |editor = |citació = El guardó reconeix la faena de Sanjuan en la defensa dels drets humans i la lluita contra els CIE| data = 20 d'abril de 2017}}</ref>
+
El cantant [[Miquel Gil]] el va recordar just abans d'interpretar «El jorn dels miserables» en el [[Concert per la Llibertat]] celebrat el 29 de juny de l'any 2013 en el [[Camp Nou]].[[Archiu:Passeig Guillem Agulló.jpg|esquerra|miniatura|300x300px|Passeig Guillem Agulló en els [[Jardins del Real]] de Valéncia]] El [[12 d'abril]] de l'any [[2016]] les [[Corts Valencianes]] varen rendir homenage a Guillem Agulló, 23 anys despuix del seu assessinat, en una declaració institucional signada per tots els grups parlamentaris ([[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV]], [[Coalició Compromís|Compromís]], [[Podem]], [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PPCV]] i [[Ciutadans - Partit de la Ciutadania|Ciutadans]]) i llegida per [[Enric Morera i Català|Enric Morera]], president de les Corts. Varen estar presents els pares i la germana d'Agulló i l'exdiputat de la [[Candidatura d'Unitat Popular|CUP]] [[David Fernàndez i Ramos|David Fernández]], entre d'atres. A través d'esta declaració institucional les Corts varen crear el Premi Guillem Agulló, concebut per a reconéixer «a les persones i les iniciatives destacades en la lluita contra la xenofòbia, el racisme i els delictes d'odi». El premi té caràcter anual, en lliurament el més d'abril. El primer guardonat, a títul pòstum, fon l'advocat Daniel Sanjuan Guaita, que havia mort el [[24 de giner]] de l'any [[2016]]. Sanjuan fon membre de la Comissió d'Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR PV) i de la comissió jurídica de la campanya "[[Centre d'internament d'estrangers|CIE]]s No", a favor del tancament dels [[Centre d'internament d'estrangers|Centres d'internament d'estrangers]]. El premi li fon otorgat per la seua defensa dels drets humans, especialment en l'àmbit de l'immigració i li serà lliurat el [[25 d'abril]] en les [[Corts Valencianes]].
En l'any [[2017]] s'acordà finalment que un passeig central dels [[Jardins del Real]] portaria el seu nom en memòria d'ell i atres víctimes de [[crims d'odi]].<ref>{{ref-notícia|llinage=Andrès Durà|nom=Raquel|títul=Guillem Agulló tendrá un paseo en los Jardines de Viveros de València|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20170516/422626061376/guillem-agullo-calle-paseo-jardines-viveros-valencia.html|consulta=11 abril 2018|data=16-5-2017}}</ref> Poc de temps despuix de colocar la placa fon arrancada.<ref>{{ref-notícia|títul=Pinten i arranquen la placa del passeig dedicat a Guillem Agulló a València|publicació=À Punt|url=https://www.apuntmedia.es/va/Not%C3%ADcies/Societat/Pinten-i-arranquen-la-placa-del-passeig-dedicat-a-Guillem-Agullo-als-Jardins-de-Vivers-de-Valencia|consulta=22 abril 2018|data=22-4-2018}}</ref>
+
 
 +
En l'any [[2017]] s'acordà finalment que un passeig central dels [[Jardins del Real]] portaria el seu nom en memòria d'ell i atres víctimes de [[crims d'odi]]. Poc de temps despuix de colocar la placa fon arrancada.
  
 
== Guardons ==
 
== Guardons ==
Llínea 40: Llínea 43:
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 +
{{referències}}
 +
 
{{traduït de|es|Asesinato_de_Guillem_Agulló}}
 
{{traduït de|es|Asesinato_de_Guillem_Agulló}}
{{referències}}
 
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
 
* {{ref-llibre |nom= Jaume |llinage= Fuster |enllaçautor= Jaume Fuster i Guillemó |títul= La mort de Guillem |editorial= 3 i 4 edicions; 50 |lloc= Valéncia |any= 1996 |pàgines= 192 pàg |isbn= 84-7502-491-2}}
 
* {{ref-llibre |nom= Jaume |llinage= Fuster |enllaçautor= Jaume Fuster i Guillemó |títul= La mort de Guillem |editorial= 3 i 4 edicions; 50 |lloc= Valéncia |any= 1996 |pàgines= 192 pàg |isbn= 84-7502-491-2}}
* {{Ref-llibre |llinage= Fernández|nom= David |enllaçautor= David Fernández i Ramos|títul= Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial|editorial= Virus |lloc= Barcelona|data= |mes= |any= 2006  |isbn=9788492559039 |oclc= 965794088}}
+
* {{Ref-llibre |llinage= Fernàndez|nom= David |enllaçautor= David Fernàndez i Ramos|títul= Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial|editorial= Virus |lloc= Barcelona|data= |mes= |any= 2006  |isbn=9788492559039 |oclc= 965794088}}
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 54: Llínea 58:
 
* [http://www.youtube.com/watch?v=ij9CjRLDP50&eurl=http://ikerpv.blogspot.com/&feature=player_embedded Reportage en Canal 9 l'any 1995]
 
* [http://www.youtube.com/watch?v=ij9CjRLDP50&eurl=http://ikerpv.blogspot.com/&feature=player_embedded Reportage en Canal 9 l'any 1995]
 
* [https://www.vilaweb.cat/noticies/els-pares-de-guillem-agullo-entre-els-guardonats-amb-la-creu-de-sant-jordi/ ''Els pares de Guillem Agulló entre els guardonats amb (sic) la Creu de Sant Jordi'' - ''Wilaweb'']
 
* [https://www.vilaweb.cat/noticies/els-pares-de-guillem-agullo-entre-els-guardonats-amb-la-creu-de-sant-jordi/ ''Els pares de Guillem Agulló entre els guardonats amb (sic) la Creu de Sant Jordi'' - ''Wilaweb'']
 +
* [https://valenciaplaza.com/generalitat-catalana-asume-premio-guillem-agullo-tras-renuncia-corts La Generalitat catalana asume el Premio Guillem Agulló tras la renuncia de Les Corts - ''Valencia Plaza'']
  
{{ORDENA:Agullo Salvador, Guillem}}
 
 
[[Categoria:Burjassoters]]
 
[[Categoria:Burjassoters]]
 
[[Categoria:Assessinats]]
 
[[Categoria:Assessinats]]
 
[[Categoria:Sigle XX]]
 
[[Categoria:Sigle XX]]
[[Categoria:Acontenyiments del 1993]]
+
[[Categoria:Acontenyiments de 1993]]
 
[[Categoria:Esquerra Independentista]]
 
[[Categoria:Esquerra Independentista]]

Última revisió del 11:26 26 març 2024

Passage i mural en homenage a Guillem Agulló en Vic, Catalunya.

Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, 1974 - † Montanejos, 11 d'abril de 1993) era un jove valencià, militant en moviments independentistes d'esquerres, que morí assessinat per Pedro Cuevas «el Ventosa», que va ser condenat pel juge a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre als atres quatre acusats, posats en llibertat una semana despuix del juí.


Fets[editar | editar còdic]

ACPV de Castelló

La matinada de l'11 d'abril de l'any 1993, Guillem Agulló va morir en Montanejos, en l'Alt Millars, assessinat d'una gavinetada constituïts en el "Komando Marchalenes IV Reich".[1] Els familiars i organisacions d'esquerres i independentistes varen denunciar que el motiu del crim havia segut polític. Tots els partits polítics varen condenar els fets, excepte el Partit Popular, Unió Valenciana i la Falange Española.

Juí[editar | editar còdic]

En el juí del cas, celebrat en Castelló de la Plana en 1995, el juge va condenar a un dels acusats i autor confés de la gavinetada, Pedro Cuevas, a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre al restant del grup. Pocs dies despuix, un dels acusats, Juan Manuel Sánchez, va participar en una atra agressió en navaixa en el Barri del Carme de Valéncia. Dels 14 anys de condena, Pedro Cuevas solament va complir 4 en la presó i el restant en llibertat.

Els juges de l'Audiència Provincial de Castelló varen rebujar l'alegació de l'acusació de que s'havia tractat d'un assessinat polític i varen reduir l'agressió a una baralla jovenil, d'ahí que la sentència solament fòra de 14 anys de presó. No obstant, segons un testimoni posterior els agressors despuix de perpetrar l'assessinat varen cantar el Cara al sol i varen fer la salutació fascista. Aixina mateix, segons sosté el pare de Guillem Agulló, un membre del grupúscul de ultradreta Acció Radical de Burjassot va ser el que va avisar als agressors de la presència del seu fill en Montanejos. A este grup pertanyia el, des de l'any 2004 fins a l'any 2018, president del partit ultradretà Democràcia Nacional (DN), Manuel Canduela.​ El pare també assegura que un amic d'Agulló li va confessar que estava amenaçat per grups nazis i que havia pensat marchar-se de Valéncia. En tots estes noves senyes el pare ha demanat a la fiscalia la reobertura de l'investigació.​

Condena[editar | editar còdic]

Dels 14 anys de condena, Pedro Cuevas només ne complí 4 en presó per bon comportament. Seguidament, en la nomenada "Operació Panzer", fon detingut i absolt novament per pertinença a una ret neonazi, possessió ilícita d'armes, robament i diversos delits contra la salut pública. En les eleccions municipals del 27 de maig de l'any 2007 se presentà a les llistes del partit d'ultradreta Alianza Nacional en el número 4 per Chiva de Bunyol.

Posteritat[editar | editar còdic]

Pancarta "Guillem Agulló, 25 anys en tu" (Camp Nou, 2018)

La Plataforma per l'Impunitat comentà que este cas segons la seua opinió, posà en evidència fins a on arriba la violència de l'extrema dreta en la Comunitat Valenciana, a on entre l'any 2007 i l'any 2013 s'havien posat vint artefactes explosius prop de les sèus de partits d'esquerres i associacions culturals. El periodiste Salvador Enguix emmarca l'impunitat d'este cas en l'impunitat general que hi ha en la Comunitat Valenciana. Per a soportar esta tesis senyala el silenci del PSOE de Joan Lerma respecte l'acontenyiment, deixant escàs o cap soport institucional a la família de l'assessinat.

Anys despuix se continuà homenajant-lo i quan se compliren dèu, quinze i vint anys de la seua mort hi hagué diverses manifestacions. D'atra banda, diversos grups de música han anat fent cançons per a homenajar-lo, com ara: "Guillem Agulló" (Cagant Melodies), "No sé què sent" (Feliu Ventura), "No tingues por" (Obrint Pas), "Company Guillem" (Opció k-95), "11 d'abril" (Greska), "11 d'abril del 93" (Odi), "Soldats catalans" (Orgull Roig) o "Sangre por sangre" (Non Servium).

Paralelament cada any de l'aniversari de l'acontenyiment, desconeguts han cridat per teléfon a la família de l'assessinat i els han pintat la casa en creus cèltiques amenaçant-los. Per falta de proves no ha hagut cap actuació judicial.

Diversos municipis han dedicat carrers i places a l'assessinat.

El ple de l'Ajuntament de Vic celebrat el 3 de juny de l'any 2013 va decidir, per unanimitat (CiU, PxC, CUP, PSC, ERC, ICV-EUiA i SI) i a instància de la CUP, dedicar-li un carrer en el seu nom.[2] El 28 de juny se celebrà un acte d'homenage en la capital d'Osona en motiu de l'inauguració del passage, en el que hi participaren els pares de Guillem Agulló, el militant d'Arran Guillem Rovira, i el diputat de la CUP David Fernàndez.

Esquerra Unida intentà portar avant una declaració institucional per a recordar l'assessinat en les Corts Valencianes en l'any 2013, pero fon frustrat pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana.

El cantant Miquel Gil el va recordar just abans d'interpretar «El jorn dels miserables» en el Concert per la Llibertat celebrat el 29 de juny de l'any 2013 en el Camp Nou.

Passeig Guillem Agulló en els Jardins del Real de Valéncia

El 12 d'abril de l'any 2016 les Corts Valencianes varen rendir homenage a Guillem Agulló, 23 anys despuix del seu assessinat, en una declaració institucional signada per tots els grups parlamentaris (PSPV, Compromís, Podem, PPCV i Ciutadans) i llegida per Enric Morera, president de les Corts. Varen estar presents els pares i la germana d'Agulló i l'exdiputat de la CUP David Fernández, entre d'atres. A través d'esta declaració institucional les Corts varen crear el Premi Guillem Agulló, concebut per a reconéixer «a les persones i les iniciatives destacades en la lluita contra la xenofòbia, el racisme i els delictes d'odi». El premi té caràcter anual, en lliurament el més d'abril. El primer guardonat, a títul pòstum, fon l'advocat Daniel Sanjuan Guaita, que havia mort el 24 de giner de l'any 2016. Sanjuan fon membre de la Comissió d'Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR PV) i de la comissió jurídica de la campanya "CIEs No", a favor del tancament dels Centres d'internament d'estrangers. El premi li fon otorgat per la seua defensa dels drets humans, especialment en l'àmbit de l'immigració i li serà lliurat el 25 d'abril en les Corts Valencianes.

En l'any 2017 s'acordà finalment que un passeig central dels Jardins del Real portaria el seu nom en memòria d'ell i atres víctimes de crims d'odi. Poc de temps despuix de colocar la placa fon arrancada.

Guardons[editar | editar còdic]

Els pares de Guillem Agulló entre els guardonats en la Creu de Sant Jordi que concedix la Generalitat catalana, notícia que apareix en el periòdic digital d'ideologia pancatalanista Vilaweb (10.3.2020).

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Fuster, Jaume (1996). La mort de Guillem, 3 i 4 edicions; 50, pp. 192 pàg. ISBN 84-7502-491-2.
  • Fernàndez, David (2006). Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial, Virus. OCLC 965794088. ISBN 9788492559039.

Enllaços externs[editar | editar còdic]