Argentina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

La Republica Argentina es un estat sobirà, organisat como republica representativa i federal, ubicat en l‘extrem sur d’America. El seu territori esta dividit en 23 provincies i una ciutat autonoma, Buenos Aires, capital de la nacio i seu del govern federal. La seua poblacio, propenca als 40 millons d’habitants promedien indices de desenrroll humà, renta per capita, nivel de creiximent economic i calitat de vida, que es troben entre els mes alts d’America Llatina. Segons el Banc Mondial, el seu PBI nominal es el 30º mes important del mon, pero si es considera el poder adquisitiu el seu PBI total trasforma al païs en la 23º economia mes important del mon.

Per la seua extensio, 2.780.400 km², es el segon estat d’Amèrica del Sur, quart en el continent americà i octau en el mon, considerant solament la superficie continental subjecte a la seua sobirania efectiva; si es tinguen en compte les illes Malvinas, Georgias del Sur, Sandwich del Sur y Aurora (administrades pel Regne Unit, encara que reivindicades per l'Argentina com part integral del seu territori), mes l’area antartica reclamada al sur del paralel 60° S, denominada Antartida Argentina (que inclou a les illes Orcadas del Sur i Shetland del Sur), la superficie total arriba als 3.761.274 km².

El seu territori continental americà, que s’esten gran part del Con Sur, llimita al nort en Bolivia i Paraguai, al norest en Brasil, a l’oest i sur en Chile i a l’est en Uruguai i l’Oceà Atlàntic.

El 25 de maig de 1810 fon depost l’últim virrei espanyol que gobernà des de Buenos Aires, organisant-se la Primera Junta de govern, i el 9 de juliol de 1816 fon proclamada formalment en Tucumán la seua independencia com païs lliure i sobirà.

Toponímia

El nom "Argentina" prove del llati "argentum" (argent) i esta asociat a la llegenda de la Serra de l'Argent, comu entre els primers exploradors europeus de la regio, tant espanyols com portuguesos. Foren estos ultims quins nominaren Rio da Prata (Riu de l'Argent) al gran estuari descobert per l'expedicio portuguesa de 1502 en la que participava Americo Vespucio i al que despres arribà Juan Díaz de Solís en 1516, nomenant-lo Mar Dolç.

El nom es fiu popular a causa d'un poema publicat en 1602 per l'espanyol Martín del Barco Centenera titulat La Argentina, en el que es descriu la regio del Riu de l'Argent aixina com tambe la fundacio de la ciutat de Buenos Aires.El toponim apareixe ratificat al publicar-se en 1612 l'obra La Argentina manuscrita del criollo asunceno Ruy Díaz de Guzmán, obra d'historia en la que, en mig d'un relat epic, es fa una descripcio de la regio. A finals del sigle XVIII, la paraula era d’uso comu per a nomenar tot lo relacionat en el Riu de l’Argent, la seua conca, el seu territori i els seus pobladors.

Oficialment, s’utilisà per primera vegada la denominacio Republica Argentina en la Constitucio de 1826. Durante el periodo de 1835 i 1852, s’utilisaren, entre uns atres, els noms de Confederacio Argentina, Estats Units de la Republica Argentina, Republica de la Confederacio Argentina i Federacio Argentina. La Constitucio Argentina de 1853 es sancionà en nom del poble de la Confederacio Argentina, pero quan s'incorpora l’Estat de Buenos Aires, en 1860 es va canviar per Nacio Argentina.

Geografia

El territori argenti esta situat entre la cordillera dels Andes i l'oceà Atlantic. La gran extensio territorial de l’Argentina te una diversitat de païsages, en els que alternen camps de gel en zones arides, relleus montanyoses en replanells o planures, cursos fluvials o arees llacustres en l’amplitut oceanica, i vegetacio esteparia en boscs i selves.

El païs pot dividir-se en quetre arees geografiques clarament diferenciades:

  • Chaco, regio plana subtropical al nort
  • Les Pampas, regio plana i fertil al centre, la principal regio agricola del païs
  • Patagonia, rica en petroleu, en païsages de deserts
  • Els Andes, regions d’alts montanyes a l'oest.

Poblacio

D'acort al cens de l'any 2001, la poblacio de l'Argentina esta conformada per:

  • Homens: 17.659.072
  • Dones: 18.601.058
  • Total General: 36.260.130

L’Argentina, com el restant dels països d’America ha segut el llar de diferents grups etnics originaris i d’immigrants de diferents parts del mon, principalment d’Europa.

Historia

Els aborigens americans arribaren des d’Asia en diverses epoques, atravessaren l’estret de Bering i passaren de Siberia a Alaska. En el transcurs d’uns 18 mil anys arribaren cap al sur del continent. Durant eixa llenta expansio, que a l llarc de siscents generacions els portà fins l’actual Terra del Foc, patiren considerables canvis. Ad estes se sumaren els aports dels nous elements arribats per mar a la costa del Pacific.

Estes primitius habitants tenien caracteristiques propies d’un tipo especial de poblacio que fon comu en Asia i Europa. Resultat de succesius aports immigratoris foren les tribus que habitaven el territori argenti, a l’arribada dels espanyols, en els primers anys del sigle XVI. Estes tribus i grups aborigens, que en la seua majoria encara es trobaven en estat nóomada, no pugueren alcançar el gran desenrroll i la civilisacio que si hi havien alcançat els pobles maya, açteca i inca, en atres zones del continent. Se formaren tres regions molt diferents: en el noroest s’establiren culturas emparentades en la civilisacio andina i en influencies de l’imperi Inca; en norest s’establiren culturas influenciades en la familia tupi-guarani; en la zona de la pampa i la patagonia s’establiren culturas nomades.

Darrer els pasos de Colo, en 1492, es van succeïr noves expedicions. En 1516, en un intent per trobar un pas que conectara l’oceà Atlantic en l’oceà Pacific, Juan Diaz de Solis, va tindre que concloure el seu viage en les costes del rio de l’Argent. Fon en estes terras que Solís trobà la mort en mans dels aborigens. Sebastià Cabot arribà a carrec d’una nova expedicio enviada pel rei d’Espanya Carlos V. Cabot realisà la primera fundacio espanyola, el fort Sancti Spiritu, en 1527. En 1534 la conquista quedà en mans de Pedro de Mendoza, qui despres fundà Nuestra señora del Buen Ayre a la vora del riu de la Plata, sent anys despres destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en 1541, a Asuncio, en Paraguay.

Han hagut tres correntes colonisadores:

Despres de la conquista va seguir l’organisacio dels territoris, on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles. Administrativament es es dividiren en gobernacions, depenent del virregnat del Peru fins l’any 1776, quan per decret real es va crear el virregnat del Riu de la Plata, que ademes incloïa els actuals territoris d'Uruguay, Paraguay, Bolivia i part de Brasil.

El 25 de maig de 1810, degut a l’invasio napoleonica a Espanya, es va produïr l’instalacio d’un nou govern, seent la Primera Junta; despres s’incorporen els diputats de l’interior creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l’Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les Provincies Unides del Riu de la Plata L'independencia fon proclamada oficialment el 9 de juliol de 1816 en la ciutat de Tucumán. En decembre de 1826, un nou Congres Constituent sancionà una Constitucio, rebujada majoritariament pels desacorts respecte al text.

Despres de la batalla de Caseros, que implicà la caiguda de la dictadura de Juan Manuel de Rosas, es va dictar la Constitucio, quedant consumada l’unio del païs. Dos foren les caracteristiques de l’ Argentina a finals del sigle XIX: l’introduccio de les tecniques agricoles modernes i l’integraci a l’economia mondial.

Entre 1880 i 1930 l’Argentina fon una de les 10 nacions mes riques del mon. Les forces conservadores dominaren la politica fins l’any 1916, quan els seus rivals tradicionals, arribaren al govern, periot que finalisà en un colp d’estat militar conservador en l’any 1930. Els conservadors no llograrien contindre els canvis economics i socials, recorrent al frau i la violencia. Finalment, Juan Domingo Perón prengue el poder mijant un atre colp d’estat, i fon triat president en les eleccions democratiques de 1946. La seua muller, Eva Duarte de Perón, coneguda com Evita, fon una figura prominent conseguint el recolçament que el seu marit necessitava. Perón fon triat novament en 1952 fins l’any 1955 en que fon derrocat.

Durant les decades del cinquanta i xixanta, ni les dictadures ni els governs democràtics conseguiren el ple desenrroll de l'economia Argentina, i els moviments d'oposicio començaren a utilisar el terrorisme durant la decada dels setanta. Ests acontenyments obriren la porta al retorn de Perón, qui va guanyar la seua tercera presidencia. En este periot els extremistes de dreta i esquerra reaccionaren en terrorismo. Despres de la mort de Perón, un atre colp d'estat es va produïr en l’any 1976, i les forces armades governaren el païs.

Mes de 30.000 persones foren "desaparegudes" durant el periot 1976 i 1983. Els problemes economics severs, la corrupcio, i la derrota en la Guerra de les Malvines, produïren la caiguda de la dictadura.

A partir del tornament democratic de 1983 s'han produït eleccions que han pogut consolidar la democracia, pero no conseguiren resoldre la situacio economica, encara que es va experimentar un creixement i estabilitat economiques en la decada de 1990, en l’any 2001 es va produïr la pitjor crisi economica de l’historia. En 2003 fon triat president Néstor Kirchner per un periot de quetre anys, succeint-lo el 28 d’octubre de 2007 Cristina Fernández de Kirchner.

Organisacio Politica

Segons la constitucio, la Republica Argentina es un païs presidencial i esta dividit en tres poders:

  • Eixecutiu
  • Llegislatiu
  • Judicial

El poder eixecutiu esta representat pel president de la republica, qui es el cap de l'estat i del govern, es triat per la poblacio per un periot de 4 anys, en una possibilitat de reeleccio. La presidenta actual, Cristina Fernández de Kirchner, fon triada el 28 d'octubre de 2007.

El poder llegislatiu esta format pel Congres, compost de 2 cambres: el Senat (Senat Argenti), en 72 membres triats per un manat de 6 anys, i la cambra dels Diputats en 257 membres, triats per un manat de 4 anys.

El poder judicial está encapçalat per la Cort Suprema de Justicia, integrada per cinc juges, designats pel President de la Nacio en acort del Senat. Els tribunals inferiors estan encarregats de resoldre els conflicts regulats per la llegislacio federal en tot el païs (tribunals federals).

Organisacio territorial

Segon la Constitucio de 1853, reformada en diferents oportunitats i l’ultima en 1994, l'Argentina es una republica federal. Actualment existixen 23 provincies en el païs. La Ciutat de Buenos Aires no te caracter de provincia, sino de ciutat autonoma en atribucions similars pero menors qualitativa i quantitativament que una provincia, seent ademes la Capital de la Republica.

Les mateixes son :

Simbols

L’Argentina te una serie de simbols definits per llei. La Bandera, consta de tres franges horisontals celests i blanques, en un sol al mig, adoptada com tal el 20 de juliol de 1816. L’escut, representa l’unio de les provincies, començà a utilisar-se en 1813. L’himne Nacional fon escrit per Vicente López y Planes en musica de Blas Parera, i aprobat en 1813. L’escarapela s’usà per primera vegada durant la Revolucio de Maig i es va oficialisar dos anys despres.

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Argentina&oldid=6793»