Diferència entre les revisions de "Antonio Ubieto Arteta"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 30: Llínea 30:
 
*—, ''Orígens del Regne de Valéncia. Qüestions cronològiques sobre la seua reconquista, II'', Saragossa, Anubar, 1979, ISBN 84-7013-156-7
 
*—, ''Orígens del Regne de Valéncia. Qüestions cronològiques sobre la seua reconquista, II'', Saragossa, Anubar, 1979, ISBN 84-7013-156-7
 
*Antonio Ubieto, Juan Reglá, José María Jover, Carlos Sec, ''Introducció a l'Història d'Espanya'', ''Teide'', 1963, ISBN 84-307-7310-X
 
*Antonio Ubieto, Juan Reglá, José María Jover, Carlos Sec, ''Introducció a l'Història d'Espanya'', ''Teide'', 1963, ISBN 84-307-7310-X
 +
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|''Se presenta a los Almorávides como los causantes de la pérdida de la lengua romance en Valencia en el siglo XII y como los impulsores del dominio de la lengua árabe. Es tan burda esta interpretación que no resiste el menor intento de crítica. Los primitivos almorávides hablaban bereber y desconocían por completo el árabe. Difícilmente podían propiciar la lengua árabe....''|(''Los almorávides, el idioma romance y los valencianos.'' (Temas valencianos, 29; págs. 7, 11 y 14. Año 1978). Antonio Ubieto.}}
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Revisió de 10:29 28 nov 2016

Antonio Ubieto Arteta
Nacionalitat: Espanyol
Ocupació: Historiador i filòlec
Naiximent: 31 de març de 1923
Lloc de naiximent: Saragossa, Espanya
Defunció: 1 de febrer de 1990
Lloc de defunció: Valéncia, Espanya

Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 31 de març de 1923 - Valéncia, 1 de febrer de 1990) fon un historiador i filòlec medievaliste aragonés.

Discípul de l'historiador medievaliste José María Lacarra, va destacar com a investigador de l'història i la lliteratura medieval sobretot en l'àmbit aragonés, a on va estudiar. Fon archiver i catedràtic de Universitat de Saragossa, i en 1977 va obtindre la Càtedra d'Història Medieval de la dita Universitat, dirigint el departament homònim fins a 1988.

La seua obra com a medievaliste comprén centenars de treballs destinats a l'edició de fonts primàries de temes navarrés-aragonesos, d'història valenciana o èpica medieval. Destaca la seua llabor en la clarificació dels orígens dels regnes de Castella, Aragó i Valéncia i la profundisació en l'història d'Aragó, en l'àmbit de la qual va publicar una magna obra de referència en diversos volums, la seua Història d'Aragó.

Són importants aixina mateix les seues aportacions a l'autoria i datació del Cantar de meu Sit , iniciant el corrent crític, hui dominant d'una datació tardana i una autoria única i possiblement culta per al Cantar.

Com a continuadors de la seua obra figuren dos discípuls com el seu germà, Agustín Ubieto, especialisat en la génesis i canvis territorials tant d'Espanya com d'Aragó en les seues conegudes obres en format d'atles històrics; i el també medievaliste terolà Antonio Gargallo, el qual va destacar pel seu estudi sobre la Comunitat de Terol a lo llarc de tota l'Edat Mija, i que al seu torn ha servit d'inspiració per a la recreació anual de Les Bodes d'Isabel de Segura, representada en el més de febrer a Terol.

També va treballar en l'activitat editorial. En el dit àmbit va fundar la reviste Ligarzas i l'editorial «Anubar», de les que fon director. En elles va iniciar importants coleccions, com ho són Texts Medievals, Obres d'Investigació, Comerç Valencià, Temes Valencians, i Gebres.

Bibliografia de l'autor

  • Antonio Ubieto Arteta, «Observacions al Cantar de meu Sit», Arbor, XXXVII (1957), 145-170.
  • —, El "Cantar de meu Sit" i alguns problemes històrics, Saragossa, Anubar, 1992, ISBN 84-7013-054-4
  • —, Història d'Aragó. Lliteratura medieval, I, Saragossa, Anubar, 1982 ISBN 84-7013-186-9
  • —, Colecció Diplomàtica de Cuéllar, Segòvia, Diputació Provincial, 1961. Presentació de l'Exmo. Sr. D. Pascual Marín Pérez, magistrat i catedràtic de Dret Civil.
  • —, Orígens del Regne de Valéncia. Qüestions cronològiques sobre la seua reconquista, I, Saragossa, Anubar, 1981, ISBN 84-7013-155-9
  • —, Orígens del Regne de Valéncia. Qüestions cronològiques sobre la seua reconquista, II, Saragossa, Anubar, 1979, ISBN 84-7013-156-7
  • Antonio Ubieto, Juan Reglá, José María Jover, Carlos Sec, Introducció a l'Història d'Espanya, Teide, 1963, ISBN 84-307-7310-X

Cites

Se presenta a los Almorávides como los causantes de la pérdida de la lengua romance en Valencia en el siglo XII y como los impulsores del dominio de la lengua árabe. Es tan burda esta interpretación que no resiste el menor intento de crítica. Los primitivos almorávides hablaban bereber y desconocían por completo el árabe. Difícilmente podían propiciar la lengua árabe....
(Los almorávides, el idioma romance y los valencianos. (Temas valencianos, 29; págs. 7, 11 y 14. Año 1978). Antonio Ubieto.

Referències

Enllaços externs