Diferència entre les revisions de "Antonio Torró Sansalvador"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(ampliacio)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Torro_Sansalvador.jpg|right|thumb|P. Torró O.F.M.]] El '''Pare Antonio Torró Sansalvador''' O.F.M. naixqué en [[Cocentaina]], comarca del [[comtat]] en l’any 1887. Doctor en Filosofia y teolec. Martir desde el 7 març de 1937 que va ser segrestat i assasinat en [[Alcoy]] al 50 anys d'edat segons testimoni de qui ho va vorer. En 1905 ingresa en l'orde dels frares menors (O.F.M.), fou ordenat prevere en 1913, estudia durant dos anys en Roma, en el Colegi Internacional de Sant Antoni, y es dedica a l'enseñanza de la filosofía. Estudis de la mística franciscana (en 1924 representa a la seua ordre en el Congres Ascétic-Místic celebrat a Valladolid publica varis volumens sobre Fr. Juan de los Ángeles), se interesa despres per la figura de [[Lluis Vives]], sobre qui va fer la seua tesis doctoral en l'Universitat Central, de Madrit, en setembre de 1929. Va ser professor i director del colegi la Concepció d'[[Ontinyent]]. El 1 de novembre de 2006 la Congregació per a les Causes dels Sants aproba la fase diocesana realitzada en Valencia del proces de canonització de 36 religiosos franciscans, mártirs de la persecució religiosa de 1936 entre els que es troba incluit, i per tant en breu sera considerat oficialment Sant de l'Esglesia.
+
[[Image:Torro_Sansalvador.jpg|right|thumb|P. Torró O.F.M.]] El '''Pare Antonio Torró Sansalvador''' O.F.M. naixqué en [[Cocentaina]], comarca del [[comtat]] en l’any [[1887]]. Doctor en Filosofia y teolec. Martir desde el 7 març de [[1937]] que va ser segrestat i assasinat en [[Alcoy]] al 50 anys d'edat segons testimoni de qui ho va vorer.
 +
 
 +
En [[1905]] ingresa en l'orde dels frares menors (O.F.M.), fou ordenat prevere en [[1913]], estudia durant dos anys en [[Roma]], en el Colegi Internacional de [[Sant Antoni]], y es dedica a l'enseñanza de la filosofía. Estudis de la mística franciscana (en [[1924]] representa a la seua ordre en el Congres Ascétic-Místic celebrat a [[Valladolid]] publica varis volumens sobre Fr. Juan de los Ángeles), se interesa despres per la figura de [[Lluís Vives]], sobre qui va fer la seua tesis doctoral en l'Universitat Central, de [[Madrit]], en setembre de [[1929]]. Va ser professor i director del colegi la Concepció d'[[Ontinyent]].
 +
 
 +
El 1 de novembre de [[2006]] la Congregació per a les Causes dels Sants aproba la fase diocesana realitzada en [[Valéncia]] del proces de canonització de 36 religiosos franciscans, mártirs de la persecució religiosa de [[1936]] entre els que es troba incluit, i per tant en breu sera considerat oficialment Sant de l'Esglesia.
  
 
El seu biograf oficial es el P. [[Benjamin_Agulló]] O.F.M. autor de l'obra "Doctor y Martir" aon narra la biografia del P.Torró.
 
El seu biograf oficial es el P. [[Benjamin_Agulló]] O.F.M. autor de l'obra "Doctor y Martir" aon narra la biografia del P.Torró.
  
A la seua Cocentaina natal te un carrer dedicat.
+
A la seua [[Cocentaina]] natal te un carrer dedicat.
  
 
== Publicacions ==
 
== Publicacions ==
-Progreso armónico (estudi social), Buenos Aires 1923; 2ª ed., Barcelona 1923; 3ª edició.  
+
-Progreso armónico (estudi social), [[Buenos Aires]] [[1923]]; 2ª ed., [[Barcelona]] 1923; 3ª edició.  
-Síntesis de la Teoría del Arte, Buenos Aires 1923. Ampliada ab el titol:
+
 
-Teoría del Arte, Barcelona 1927.  
+
-Síntesis de la Teoría del Arte, [[Buenos Aires]] [[1923]]. Ampliada en el titul:
-Estudios sobre los místicos españoles. Fr. Juan de los Ángeles, místico-psicólogo, 2 tomos, Barcelona 1924.  
+
-Teoría del Arte, [[Barcelona]] [[1927]].  
-La mística franciscana (conferencia), Valladolid 1925, 2ª ed.  
+
 
-San Francisco de Asís (obra monumental, comentaris espirituals als 66 cuadres del pintor [[José Benlliure]] que ilustren l'obra), Valencia 1926.  
+
-Estudios sobre los místicos españoles. Fr. Juan de los Ángeles, místico-psicólogo, 2 tomos, [[Barcelona]] [[1924]].  
 +
 
 +
-La mística franciscana (conferencia), [[Valladolid]] [[1925]], 2ª ed.  
 +
 
 +
-San Francisco de Asís (obra monumental, comentaris espirituals als 66 cuadres del pintor [[José Benlliure]] que ilustren l'obra), [[Valéncia]] [[1926]].  
 +
 
 
-Los caminos del amor en las almas (estudi sobre Sant Joan de la Crue, 2ª ed.  
 
-Los caminos del amor en las almas (estudi sobre Sant Joan de la Crue, 2ª ed.  
-Luis Vives, pedagogo (conferencia), Cultura Valenciana, 1927.  
+
 
-La pedagogía científica según Luis Vives (tesis doctoral), Barcelona 1932.  
+
-[[Lluís Vives]], pedagogo (conferencia), Cultura Valenciana, [[1927]].  
-El progreso material y la felicidad del hombre (Barcelona 1933)  
+
 
-Filosofía del espíritu franciscano, Barcelona 1934.  
+
-La pedagogía científica según Luis Vives (tesis doctoral), [[Barcelona]] [[1932]].  
-Filosofía de la Hispanidad, Tipografía Católica Casals (Biblioteca «Paz y Bien» dirigida per els PP. [[Franciscans]] de Valencia), Barcelona 1936, 2h. + 207 págs. Conte: i-iii: Presentació per Ramiro de Maeztu.
+
 
 +
-El progreso material y la felicidad del hombre ([[Barcelona]] [[1933]])  
 +
 
 +
-Filosofía del espíritu franciscano, [[Barcelona]] [[1934]].  
 +
 
 +
-Filosofía de la Hispanidad, Tipografía Católica Casals (Biblioteca «Paz y Bien» dirigida per els PP. [[Franciscans]] de [[Valéncia]]), [[Barcelona]] [[1936]], 2h. + 207 págs. Conte: i-iii: Presentació per Ramiro de Maeztu.
 +
 
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Torr%C3%B3_Sansalvador Artícul en Wikipedia en espanyol]
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Torr%C3%B3_Sansalvador Artícul en Wikipedia en espanyol]
 
[[Categoria: Biografies]]
 
[[Categoria: Biografies]]
 +
[[Categoria:Religiosos valencians]]

Revisió de 15:25 15 feb 2010

El Pare Antonio Torró Sansalvador O.F.M. naixqué en Cocentaina, comarca del comtat en l’any 1887. Doctor en Filosofia y teolec. Martir desde el 7 març de 1937 que va ser segrestat i assasinat en Alcoy al 50 anys d'edat segons testimoni de qui ho va vorer.

En 1905 ingresa en l'orde dels frares menors (O.F.M.), fou ordenat prevere en 1913, estudia durant dos anys en Roma, en el Colegi Internacional de Sant Antoni, y es dedica a l'enseñanza de la filosofía. Estudis de la mística franciscana (en 1924 representa a la seua ordre en el Congres Ascétic-Místic celebrat a Valladolid publica varis volumens sobre Fr. Juan de los Ángeles), se interesa despres per la figura de Lluís Vives, sobre qui va fer la seua tesis doctoral en l'Universitat Central, de Madrit, en setembre de 1929. Va ser professor i director del colegi la Concepció d'Ontinyent.

El 1 de novembre de 2006 la Congregació per a les Causes dels Sants aproba la fase diocesana realitzada en Valéncia del proces de canonització de 36 religiosos franciscans, mártirs de la persecució religiosa de 1936 entre els que es troba incluit, i per tant en breu sera considerat oficialment Sant de l'Esglesia.

El seu biograf oficial es el P. Benjamin_Agulló O.F.M. autor de l'obra "Doctor y Martir" aon narra la biografia del P.Torró.

A la seua Cocentaina natal te un carrer dedicat.

Publicacions

-Progreso armónico (estudi social), Buenos Aires 1923; 2ª ed., Barcelona 1923; 3ª edició.

-Síntesis de la Teoría del Arte, Buenos Aires 1923. Ampliada en el titul: -Teoría del Arte, Barcelona 1927.

-Estudios sobre los místicos españoles. Fr. Juan de los Ángeles, místico-psicólogo, 2 tomos, Barcelona 1924.

-La mística franciscana (conferencia), Valladolid 1925, 2ª ed.

-San Francisco de Asís (obra monumental, comentaris espirituals als 66 cuadres del pintor José Benlliure que ilustren l'obra), Valéncia 1926.

-Los caminos del amor en las almas (estudi sobre Sant Joan de la Crue, 2ª ed.

-Lluís Vives, pedagogo (conferencia), Cultura Valenciana, 1927.

-La pedagogía científica según Luis Vives (tesis doctoral), Barcelona 1932.

-El progreso material y la felicidad del hombre (Barcelona 1933)

-Filosofía del espíritu franciscano, Barcelona 1934.

-Filosofía de la Hispanidad, Tipografía Católica Casals (Biblioteca «Paz y Bien» dirigida per els PP. Franciscans de Valéncia), Barcelona 1936, 2h. + 207 págs. Conte: i-iii: Presentació per Ramiro de Maeztu.

Enllaços externs