Diferència entre les revisions de "Almenara"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'des des de la mitat' a 'des de la mitat')
Llínea 43: Llínea 43:
 
{{listaref}}
 
{{listaref}}
  
 
+
{{Municipis de La Plana Baixa}}
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Revisió de 22:30 12 jun 2013

Almenara és un municipi de la provincia de Castelló en la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanye a la comarca de la Plana Baixa. La seua població censada en 2011 era de 6.102 habitants (INE).[1]

Toponimia

El terme Almenara prove de l'arabic المنارة (al-manāra), "far", a la seua volta derivada de نار (nār), "foc". El nom fa referéncia a les torres null situades en l'encerrellada del Castell, des de les que s'encenien focs com senyal d'avís.

Geografia fisica

Almenara se situa en la transició entre plana de la Plana, al nort del terme i la comarca natural del Vall de Segà, a on se situa el poble i les millors terres, encara que administrativament s'enquadra en el sector més meridional de la Plana Baixa, entre la costa mediterranea i les estribaciones de la Serra d'Espadán.[2]

El terme, predominantment pla al sur i a l'este, és més accidentat cap al nort i, sobre tot, a l'oest, a on s'alça la Montanya de la Frontera (369 m). Al nort del caixco urbà s'alça l'encerrellada del Castell (175 m) i a l'este del ferrocarril, a tan soles 2,5 km del mar, s'alça el mont dels Estanys (110 m). La costa, de més de 3 km, és baixa i arenosa i entre esta i la terra firma s'esten el marjal, aprofitat des de la mitat del sigle XIX per al conreu d'arròs, i que està separat de la plaja de Casablanca per una estreta restinga.[2]

El terme està drenat pels barrancs de la Murta i l'Arquet, al sur, i els de Covatelles i Talavera al nort. Tots ells desapareixen entre els marjals, sense aplegar a desaiguar al mar. La superficie forestal està restreta a la zona alta i inaccessible de les montanyes, i està constituida per pis, romer, argilaga i ginesta; i al marjal, a on creixen juncares.[2]


Localidades limítrofes

Nort: Vall d'Uxó i La Llosa
Oest: Sagunt i Cuart dels Valls Almenara Este: Mar Mediterraneu
Sur: Cuartell, Benavites i Sagunt

Historia

Els testimonis més antics del terme d'Almenara consistixen en unes troballes litiques de l'Estany Gran, datats en el epipaleolítico, aixina com uns dólmenes i un possible menhir del eneolítico. Hi ha un poblat de la Edat del Bronze en la Montanya Blanca, i menuts restants en la Corona i l'Abric dels Zinc. En la zona que ocupa l'actual castell s'han trobat un poblat i necropolis iberics, prou desobrats per les construccions posteriors. Hi ha, aixina mateix, restants d'una intensa romanizació, lligada a la veïna Sagunt i que testimonien el jaciment del Punt del Cid i els restants d'un embarcador que han aparegut en els marjals costers. Se coneixen, ademés, 18 llapides romanes, alguns trams de camins, i els restants d'una vila i una torre en les rodalies dels estanys.[2]

En época andalusí se construi el castell de cuyo far presa el nom la ciutat. Este controlava el litoral de la Plana de Borriana, al nort, i la de Murviedro, al sur. Jaume I prengue la plaça en 1238 i, si be se conservaren varies alqueries escampes en el terme, els nous pobladors cristians decidiren construir una poblacio als peus del castell, a partir de la qual se desenrollà l'actual caixco urba d'Almenara.[2]

En 1292 passà a mans de Joan de Próxita, senyor de la Baronia de Luchente. Després, fon cap de la Baronia i posterior Comtat d'Almenara, del que formaven part Chilches, La Llosa i Cuart dels Valls, i en el sigle XVIII les alqueries de Benavites, Cuartell, Palma de Gandia i Benisanó. En 1521 tingué lloc, en les rodalies de la població, la Batalla d'Almenara, entre les tropes realistes del duc de Segorbe i els agermanados, que foren derrotats i cuyo decliu començà després d'esta derrota. Se produiren aixina mateix importants batalles durant la guerra de l'Independencia. La població, que havia aumentat considerablmente des de finals del sigle XVIII patí un retrocés a finals del XIX degut a les varies passes que assolaren la zona.[2]

Demografia

A principis del sigle XVI Almenara contava en 144 veïns (uns 580 habitants), poblacio que se mantingué estable fins a mitat del sigle XVIII, en que alcançà els 400 veïns (uns 1600 habitants). La població quedà estable de nou fins la dècada de 1950 en que se duplicà fins alcançar els 2.840 habitants. En 1981 se duplicà de nou, a l'alcançar els 5.032 habitants, sifra que s'ha mantingut casi invariable fins 2005, any en que de nou inicia un considerable increment demografic.

El nucleu historic i principal d'Almenara se troba a uns 4 km de la costa, baix l'encerrellada del Castell. En la mitad nort de la restinga que separa la zona de marjals de la plaja de Casablanca s'ha desenrollat el Barri Mar, denominat oficialment Plaja d'Almenara Casablanca, que ya conte en 840 habitants en 2011.[2][1]

Referencies

  1. 1,0 1,1 INE - Relació d'unitats poblacionales
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 , Editorial Prensa Valenciana.


Municipis de La Plana Baixa

Aïn    Alcúdia de Veo    Alfondeguella    Almenara    Les Alqueries    Artana    Bechí    Borriana    Chilches    Eslida    La Llosa    Moncofa    Nules    Onda    Ribesalbes    Suera    Tales    La Vall d'Uxó    Vilarreal    La Vilavella