Diferència entre les revisions de "Alberto Guallart"
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
El ceramiste Guallart ha desenrollat la seua vida professional en Castelló de la Plana, província valenciana de tradició i producció ceràmica que s'exporta a tot lo món. Els seus treballs per a l'indústria han segut ingents, i també el número d'exposicions artístiques tant de la seua ceràmica com de la seua pintura. | El ceramiste Guallart ha desenrollat la seua vida professional en Castelló de la Plana, província valenciana de tradició i producció ceràmica que s'exporta a tot lo món. Els seus treballs per a l'indústria han segut ingents, i també el número d'exposicions artístiques tant de la seua ceràmica com de la seua pintura. | ||
| − | Ha expost en mostres colectives de [[Valéncia]] i [[Alacant]] entre els anys [[1957]] i 1961, i individualment en el [[Colege Universitari de Castelló]] ([[1972]]), la Casa de la Cultura ([[1973]]), en les galeries d'art Nonell, Derenzi i Artex, en els Ajuntaments de [[Sogorp]] ([[1979]]), [[Vilarreal]] ([[1981]]), [[Benicarló]] i Castelló, i en el [[Museu Nacional de Ceràmica | + | Ha expost en mostres colectives de [[Valéncia]] i [[Alacant]] entre els anys [[1957]] i 1961, i individualment en el [[Colege Universitari de Castelló]] ([[1972]]), la Casa de la Cultura ([[1973]]), en les galeries d'art Nonell, Derenzi i Artex, en els Ajuntaments de [[Sogorp]] ([[1979]]), [[Vilarreal]] ([[1981]]), [[Benicarló]] i Castelló, i en el [[Museu Nacional de Ceràmica Gonzàlez Martí]], entre uns atres. |
Començant la seua llabor professional en el seu pare, el ceramiste [[Rafael Guallart]], va participar en el panel dels patrons de Lledó, el fris de la llonja del port, el mapa provincial i els escuts de la [[Plaça Maria Agustina (Castelló)|Plaça de Maria Agustina, en Castelló de la Plana]]. Destaquen de la seua obra els grans murals de finques en la Plaça de Clavé, el carrer Asensi, l'Institut Penyagolosa, la fàbrica Diago i l'Iglésia Arciprestal del Grau en Castelló. Com a pintor són rellevants els frescs de la parròquia de Santa Joaquina de Vedruna. | Començant la seua llabor professional en el seu pare, el ceramiste [[Rafael Guallart]], va participar en el panel dels patrons de Lledó, el fris de la llonja del port, el mapa provincial i els escuts de la [[Plaça Maria Agustina (Castelló)|Plaça de Maria Agustina, en Castelló de la Plana]]. Destaquen de la seua obra els grans murals de finques en la Plaça de Clavé, el carrer Asensi, l'Institut Penyagolosa, la fàbrica Diago i l'Iglésia Arciprestal del Grau en Castelló. Com a pintor són rellevants els frescs de la parròquia de Santa Joaquina de Vedruna. | ||
Revisió de 10:36 8 oct 2022
| Alberto Guallart Ramos | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Ceramiste i pintor. | ||
| Naiximent: | 24 d'abril de 1936 | ||
| Lloc de naiximent: | Onda, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Alberto Guallart Ramos (Onda, 24 d'abril de 1936) és professor de Belles Arts, ceramiste i pintor. Catedràtic de Dibuix des de l'any 1967, ha eixercit com a pintor i professor despuix de la seua jubilació, havent rebut premis i distincions a la seua carrera artística.
Biografia
Fill d'un ceramiste de Castelló, pronte va deprendre les bases de la ceràmica i el dibuix, conseguint una beca del Patronat Igualtat d'Oportunitats per a estudiar Belles Arts en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, en Valéncia. Alumne del pintor Joan Batiste Porcar, obtingué alguns premis durant la seua carrera. Despuix de concloure la seua llicenciatura en l'any 1959 va iniciar la seua llabor docent en institucions artístiques de la Comunitat Valenciana i en Madrit, a on va guanyar l'oposició a Catedràtic de Dibuix de l'Institut Francesc Ribalta per a despuix traslladar-se a l'Institut Penyagolosa, abdós en Castelló. Posteriorment fon professor de dibuix tècnic en el Colege Universitari de Castelló (CUC) i en l'Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED).
Casat en Margarita Sanfeliu des de 1966, en la que compartix dos filles i quatre nets, va sobreviure en el seu respal a un càncer que li va mantindre apartat de l'activitat docent i artística entre els anys 1975 i 1980 i que va supondre una greu operació quirúrgica dirigida pel Dr. Enrique Llovell. Superant tots els pronòstics mèdics i en una enorme vitalitat es va incorporar, despuix de ser-li amputada la llengua, a l'activitat docent i a la creació.
Trayectòria professional
El ceramiste Guallart ha desenrollat la seua vida professional en Castelló de la Plana, província valenciana de tradició i producció ceràmica que s'exporta a tot lo món. Els seus treballs per a l'indústria han segut ingents, i també el número d'exposicions artístiques tant de la seua ceràmica com de la seua pintura.
Ha expost en mostres colectives de Valéncia i Alacant entre els anys 1957 i 1961, i individualment en el Colege Universitari de Castelló (1972), la Casa de la Cultura (1973), en les galeries d'art Nonell, Derenzi i Artex, en els Ajuntaments de Sogorp (1979), Vilarreal (1981), Benicarló i Castelló, i en el Museu Nacional de Ceràmica Gonzàlez Martí, entre uns atres. Començant la seua llabor professional en el seu pare, el ceramiste Rafael Guallart, va participar en el panel dels patrons de Lledó, el fris de la llonja del port, el mapa provincial i els escuts de la Plaça de Maria Agustina, en Castelló de la Plana. Destaquen de la seua obra els grans murals de finques en la Plaça de Clavé, el carrer Asensi, l'Institut Penyagolosa, la fàbrica Diago i l'Iglésia Arciprestal del Grau en Castelló. Com a pintor són rellevants els frescs de la parròquia de Santa Joaquina de Vedruna.
Reconeiximents
Respectat i admirat per tots els estaments artístics, socials i educatius de la Comunitat Valenciana, en l'any 2007 va rebre un gran homenage, que incloïa l'exposició i el llibre sobre la seua obra Alberto Guallart, la aristocracia de la cerámica.