Diferència entre les revisions de "Agustín Sancho"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'futboliste' a 'fútboliste')
m (Text reemplaça - 'futbol' a 'fútbol')
Llínea 28: Llínea 28:
 
{{FinMedalla}}
 
{{FinMedalla}}
  
'''Agusti Sancho Agustina''', deportivament conegut com '''Sancho''' ([[Benlloch]], [[Espanya]], [[18 de juliol]] de [[1896]] - [[Barcelona]], [[Espanya]], [[25 d'agost]] de [[1960]]), fon un [[futbol]]ista [[Espanya|espanyol]]. Jugava com mig centre i desenrollà el major de la seua carrera en el [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]] i, en menor mida, la [[Unió Esportiva Sants|UE Sants]]. Fon tambe integrant de la primera [[seleccio de futbol d'Espanya|seleccio espanyola]] de l'historia, la ''Furia Roja'', que consegui la [[medalla de plata]] en els [[Anex:Futbol en els Jocs Olimpics d'Amberes 1920|Jocs Olimpics d'Amberes de 1920]].
+
'''Agusti Sancho Agustina''', deportivament conegut com '''Sancho''' ([[Benlloch]], [[Espanya]], [[18 de juliol]] de [[1896]] - [[Barcelona]], [[Espanya]], [[25 d'agost]] de [[1960]]), fon un [[fútbol]]ista [[Espanya|espanyol]]. Jugava com mig centre i desenrollà el major de la seua carrera en el [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]] i, en menor mida, la [[Unió Esportiva Sants|UE Sants]]. Fon tambe integrant de la primera [[seleccio de fútbol d'Espanya|seleccio espanyola]] de l'historia, la ''Furia Roja'', que consegui la [[medalla de plata]] en els [[Anex:Futbol en els Jocs Olimpics d'Amberes 1920|Jocs Olimpics d'Amberes de 1920]].
  
 
== Trayectoria ==
 
== Trayectoria ==
 
=== Com jugador ===
 
=== Com jugador ===
Encara que naixcut en [[Benlloch]], en la [[Provincia de Castello]], se crie en el barri de [[Sants]] de [[Barcelona]]. Ahi començà a jugar al futbol, passant per varis equips locals, com el Gladiator, l'Internacional i el Centre d'Esports Sans.
+
Encara que naixcut en [[Benlloch]], en la [[Provincia de Castello]], se crie en el barri de [[Sants]] de [[Barcelona]]. Ahi començà a jugar al fútbol, passant per varis equips locals, com el Gladiator, l'Internacional i el Centre d'Esports Sans.
  
 
El seu bon rendiment despertà l'interés dels principals clubs barceloneses i, encara que tenia un preacuerdo en el [[RCD Espanyol]], finalment botà al [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]].<ref>{{cita web |url=http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2004/06/13/pagina-30/776371/pdf.html|título=El Barça arrebata el fichaje de Sancho a l'Espanyol|fechaacceso=14 de setembre de 2009 |autor=Santi Nolla|pagina=30|fecha= 13/06/2004|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref> El [[27 d'agost]] de [[1916]] jugà el primer partit en la seua nou club, un torneig en motiu de la Festa Major de Sants que li enfrontà, precisament, a l'Espanyol.<ref name="ag">{{cita web |url=http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2004/06/13/pagina-31/1507388/pdf.html|título=El Barça arrebata el fichaje de Sancho a l'Espanyol|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=Santi Nolla|fecha= 13/06/2004|pagina=31|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>  Pronte se converti en un dels principals referents del club azulgrana, lo que quedà refrendat quan fon un dels quatre azulgranas que entraren en la primera convocatoria de la seleccio espanyola, que obtingue la medalla de plata en les olimpiadas d'Amberes, junt als seus companyers [[Ricardo Zamora|Zamora]], [[Josep Samitier|Samitier]] i [[Felix Sesúmaga|Sesúmaga]]
 
El seu bon rendiment despertà l'interés dels principals clubs barceloneses i, encara que tenia un preacuerdo en el [[RCD Espanyol]], finalment botà al [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]].<ref>{{cita web |url=http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2004/06/13/pagina-30/776371/pdf.html|título=El Barça arrebata el fichaje de Sancho a l'Espanyol|fechaacceso=14 de setembre de 2009 |autor=Santi Nolla|pagina=30|fecha= 13/06/2004|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref> El [[27 d'agost]] de [[1916]] jugà el primer partit en la seua nou club, un torneig en motiu de la Festa Major de Sants que li enfrontà, precisament, a l'Espanyol.<ref name="ag">{{cita web |url=http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2004/06/13/pagina-31/1507388/pdf.html|título=El Barça arrebata el fichaje de Sancho a l'Espanyol|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=Santi Nolla|fecha= 13/06/2004|pagina=31|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>  Pronte se converti en un dels principals referents del club azulgrana, lo que quedà refrendat quan fon un dels quatre azulgranas que entraren en la primera convocatoria de la seleccio espanyola, que obtingue la medalla de plata en les olimpiadas d'Amberes, junt als seus companyers [[Ricardo Zamora|Zamora]], [[Josep Samitier|Samitier]] i [[Felix Sesúmaga|Sesúmaga]]
Llínea 38: Llínea 38:
 
En la seua primera etapa com barcelonista, que durà sis temporades, consegui quatre [[Copa Catalunya|campeonats de Catalunya]] i dos [[Copa del Rei de Futbol|copes del Rei]]. Fins la creacio del campeonat de Lliga en [[1929]], la Copa era el principal trofeu nacional disputat en [[Espanya]] i Sancho jugà abdos finals, en [[1920]] davant el [[Athletic Club]] i [[1922]] contra el [[Real Unio d'Irún]].  
 
En la seua primera etapa com barcelonista, que durà sis temporades, consegui quatre [[Copa Catalunya|campeonats de Catalunya]] i dos [[Copa del Rei de Futbol|copes del Rei]]. Fins la creacio del campeonat de Lliga en [[1929]], la Copa era el principal trofeu nacional disputat en [[Espanya]] i Sancho jugà abdos finals, en [[1920]] davant el [[Athletic Club]] i [[1922]] contra el [[Real Unio d'Irún]].  
  
Incomodo despuix de rebre critiques, en especial per la seua sobrepeso, en juny de [[1922]] Sancho solicità la baixa al Barcelona i retornà a les seues orígenes, fichant per la [[Unió Esportiva Sants]],<ref>{{cita web |url=http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2004/06/26/pagina-16/1491926/pdf.html|título=Sancho torna al Sants i Zamora se va a l'Espanyol|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=Santi Nolla|fecha= 26/06/2004|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref> club recién naixcut de la fusio de l'Internacional i el Centre d'Esports Sans. El club sansense, ademes, li oferi un treball com contractiste de la construccio per al [[Ajuntament de Barcelona]]. Durant tota la seua carrera Sancho havia compaginat el futbol en el seu treball com obrer, ya que fins finals dels [[anys 1920|anys vint]] no se reconeixque el profesionalismo en Espanya.<ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2004/07/01/pagina-15/767366/pdf.html|título=La triple final de Santander|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=Santi Nolla|fecha= 01/07/2004|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>
+
Incomodo despuix de rebre critiques, en especial per la seua sobrepeso, en juny de [[1922]] Sancho solicità la baixa al Barcelona i retornà a les seues orígenes, fichant per la [[Unió Esportiva Sants]],<ref>{{cita web |url=http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2004/06/26/pagina-16/1491926/pdf.html|título=Sancho torna al Sants i Zamora se va a l'Espanyol|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=Santi Nolla|fecha= 26/06/2004|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref> club recién naixcut de la fusio de l'Internacional i el Centre d'Esports Sans. El club sansense, ademes, li oferi un treball com contractiste de la construccio per al [[Ajuntament de Barcelona]]. Durant tota la seua carrera Sancho havia compaginat el fútbol en el seu treball com obrer, ya que fins finals dels [[anys 1920|anys vint]] no se reconeixque el profesionalismo en Espanya.<ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2004/07/01/pagina-15/767366/pdf.html|título=La triple final de Santander|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=Santi Nolla|fecha= 01/07/2004|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>
  
 
Sancho permaneció una temporada en el [[Unió Esportiva Sants|Sants]], fins que en juny de [[1923]] els dirigents del [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]] li convenceren per a que reingressara en l'equip azulgrana.<ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2004/06/26/pagina-17/775225/pdf.html|título= Sancho reapareix en les files del Barcelona davant el Daring|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=Santi Nolla|fecha= 26/06/2004|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>
 
Sancho permaneció una temporada en el [[Unió Esportiva Sants|Sants]], fins que en juny de [[1923]] els dirigents del [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]] li convenceren per a que reingressara en l'equip azulgrana.<ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2004/06/26/pagina-17/775225/pdf.html|título= Sancho reapareix en les files del Barcelona davant el Daring|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=Santi Nolla|fecha= 26/06/2004|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>
Llínea 53: Llínea 53:
 
En [[1928]], coincidint en el final de la seua etapa en el [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]], entrenà durant alguns partits al [[UE Sant Andreu]]<ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1928/09/30/pagina-1/624518/pdf.html|título=Lo que pensen del campeonat que comença hui, els capitanes dels equips|fechaacceso=14 de setembre de 2009 |autor=|fecha= 30/09/1928|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>
 
En [[1928]], coincidint en el final de la seua etapa en el [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]], entrenà durant alguns partits al [[UE Sant Andreu]]<ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1928/09/30/pagina-1/624518/pdf.html|título=Lo que pensen del campeonat que comença hui, els capitanes dels equips|fechaacceso=14 de setembre de 2009 |autor=|fecha= 30/09/1928|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>
  
En [[1940]] fon nomenat, junt a [[Paulino Alcantera]], ajudant del tecnic del [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]], [[Josep Planes]].<ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1940/08/04/pagina-1/652411/pdf.html|título=Josep Planes entrenador del Barcelona per a la proxima temporada|fechaacceso=14 de setembre de 2009 |autor=|fecha= 04/08/1940|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref> La temporada 1941/42 fon el primer entrenador de la [[Club Deportiu Espanya Industrial|Societat Deportiva L'Espanya Industrial]], equip del barri de [[Sants]] vinculat al futbol base del [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]].<ref>{{cita web |url=http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1941/12/21/pagina-2/650251/pdf.html|título=Los que sorgixen: la Societat Deportiva de l'Espanya Industrial|fechaacceso=14 de setembre de 2009 |autor=|fecha= 21/12/1941|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>
+
En [[1940]] fon nomenat, junt a [[Paulino Alcantera]], ajudant del tecnic del [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]], [[Josep Planes]].<ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1940/08/04/pagina-1/652411/pdf.html|título=Josep Planes entrenador del Barcelona per a la proxima temporada|fechaacceso=14 de setembre de 2009 |autor=|fecha= 04/08/1940|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref> La temporada 1941/42 fon el primer entrenador de la [[Club Deportiu Espanya Industrial|Societat Deportiva L'Espanya Industrial]], equip del barri de [[Sants]] vinculat al fútbol base del [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]].<ref>{{cita web |url=http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1941/12/21/pagina-2/650251/pdf.html|título=Los que sorgixen: la Societat Deportiva de l'Espanya Industrial|fechaacceso=14 de setembre de 2009 |autor=|fecha= 21/12/1941|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>
  
Obrer durant tota la seua vida, despuix de deixar el futbol segui vinculat al mon de la construccio, com zelador d'obres municipals del [[Ajuntament de Barcelona]].<ref name="cl">{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1960/08/26/pagina-3/636107/pdf.html|título=El entranyable Agusti Sancho faltarà a una cita|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=|fecha= 26/08/1960|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>
+
Obrer durant tota la seua vida, despuix de deixar el fútbol segui vinculat al mon de la construccio, com zelador d'obres municipals del [[Ajuntament de Barcelona]].<ref name="cl">{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1960/08/26/pagina-3/636107/pdf.html|título=El entranyable Agusti Sancho faltarà a una cita|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=|fecha= 26/08/1960|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>
  
 
Falli la matinada del [[25 d'agost]] de [[1960]], als 64 anys edat, a causa d'una hemorragia estomacal, derivada d'una ulcera en el duode.<ref name="cl" /><ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1960/08/25/pagina-3/635724/pdf.html|título=Ha fallit Agusti Sancho|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=|fecha= 25/08/1960|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref> Mostra del seu carisma, quatre mil persones se reuniren el dia del seu soterrar per a donar-li la seua ultima despedida, entre ells el president de la [[Federacio Catalana de Futbol]] i el secretari de la [[Real Federacio Espanyola de Futbol|Federacio Espanyola]], entre atres dirigents deportius. Varis ex companyers, com [[Josep Samitier|Samitier]], [[Paulino Alcantera|Alcantera]], [[Josep Planes|Planes]] o [[Francesc Calvet|Calvet]] portaren el llit a muscles fins el Cementeri de Les Corts.<ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1960/08/27/pagina-3/636115/pdf.html|título=Ayer fon soterrat Agusti Sancho|fechaacceso=14 de setembre de 2009 |autor=|fecha= 27/08/1960|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>
 
Falli la matinada del [[25 d'agost]] de [[1960]], als 64 anys edat, a causa d'una hemorragia estomacal, derivada d'una ulcera en el duode.<ref name="cl" /><ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1960/08/25/pagina-3/635724/pdf.html|título=Ha fallit Agusti Sancho|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=|fecha= 25/08/1960|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref> Mostra del seu carisma, quatre mil persones se reuniren el dia del seu soterrar per a donar-li la seua ultima despedida, entre ells el president de la [[Federacio Catalana de Futbol]] i el secretari de la [[Real Federacio Espanyola de Futbol|Federacio Espanyola]], entre atres dirigents deportius. Varis ex companyers, com [[Josep Samitier|Samitier]], [[Paulino Alcantera|Alcantera]], [[Josep Planes|Planes]] o [[Francesc Calvet|Calvet]] portaren el llit a muscles fins el Cementeri de Les Corts.<ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1960/08/27/pagina-3/636115/pdf.html|título=Ayer fon soterrat Agusti Sancho|fechaacceso=14 de setembre de 2009 |autor=|fecha= 27/08/1960|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>
  
 
== Seleccio nacional ==
 
== Seleccio nacional ==
Internacional en tres ocasions, ha passat a l'historia per ser un dels 21 fútbolistes que integraren la primera [[seleccio de futbol d'Espanya|seleccio espanyola]] de l'historia. Fon la mitica ''Furia Roja'', que consegui la medalla de plata en els [[Jocs Olimpics d'Amberes]] en [[1920]].
+
Internacional en tres ocasions, ha passat a l'historia per ser un dels 21 fútbolistes que integraren la primera [[seleccio de fútbol d'Espanya|seleccio espanyola]] de l'historia. Fon la mitica ''Furia Roja'', que consegui la medalla de plata en els [[Jocs Olimpics d'Amberes]] en [[1920]].
  
Sancho jugà dos trobaments en la cita olimpica. El seu debut tingue lloc en el segon partit internacional d'Espanya, disputat el [[29 d'agost]] de [[1920]] davant [[seleccio de futbol de Belgica|Belgica]].
+
Sancho jugà dos trobaments en la cita olimpica. El seu debut tingue lloc en el segon partit internacional d'Espanya, disputat el [[29 d'agost]] de [[1920]] davant [[seleccio de fútbol de Belgica|Belgica]].
  
El seu ultim partit en el combinat nacional fon un amistos contra [[seleccio de futbol de Portugal|Portugal]], el [[16 de decembre]] de [[1923]].
+
El seu ultim partit en el combinat nacional fon un amistos contra [[seleccio de fútbol de Portugal|Portugal]], el [[16 de decembre]] de [[1923]].
  
A pesar de ser [[Provincia de Castello|castellonenc]] de naiximent, Sancho defengue en varies ocasions la camiseta de la [[seleccio de futbol de Catalunya]]. El seu major exit en este combinat fon el Campeonat d'Espanya Interregional, [[Copa del Princip d'Asturies de Futbol|Copa Princip d'Asturies]], en [[1924]].
+
A pesar de ser [[Provincia de Castello|castellonenc]] de naiximent, Sancho defengue en varies ocasions la camiseta de la [[seleccio de fútbol de Catalunya]]. El seu major exit en este combinat fon el Campeonat d'Espanya Interregional, [[Copa del Princip d'Asturies de Futbol|Copa Princip d'Asturies]], en [[1924]].
  
 
== Clubs ==
 
== Clubs ==
Llínea 119: Llínea 119:
 
|-align=center
 
|-align=center
 
|[[Copa del Princip d'Asturies de Futbol|Copa Princip d'Asturies]]
 
|[[Copa del Princip d'Asturies de Futbol|Copa Princip d'Asturies]]
|[[seleccio de futbol de Catalunya|Seleccio de Catalunya]]
+
|[[seleccio de fútbol de Catalunya|Seleccio de Catalunya]]
 
|[[Espanya]]
 
|[[Espanya]]
 
|[[1924]]
 
|[[1924]]
Llínea 189: Llínea 189:
 
|-align=center
 
|-align=center
 
|[[Jocs Olimpics d'Amberes 1920|Medalla de plata]]
 
|[[Jocs Olimpics d'Amberes 1920|Medalla de plata]]
|[[Seleccio de futbol d'Espanya|Seleccio olimpica]]
+
|[[Seleccio de fútbol d'Espanya|Seleccio olimpica]]
 
|[[Espanya]]
 
|[[Espanya]]
 
|[[1920]]
 
|[[1920]]
Llínea 212: Llínea 212:
 
[[Categoria:Fútbolistes del Centre d'Esports Sabadell Futbol Club]]
 
[[Categoria:Fútbolistes del Centre d'Esports Sabadell Futbol Club]]
 
[[Categoria:Fútbolistes d'Espanya en els Jocs Olimpics d'Amberes 1920]]
 
[[Categoria:Fútbolistes d'Espanya en els Jocs Olimpics d'Amberes 1920]]
[[Categoria:Entrenadors de futbol de la Comunitat Valenciana]]
+
[[Categoria:Entrenadors de fútbol de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Entrenadors de l'Unió Esportiva Sant Andreu]]
 
[[Categoria:Entrenadors de l'Unió Esportiva Sant Andreu]]
 
[[Categoria:Entrenadors del Club Deportiu Castello]]
 
[[Categoria:Entrenadors del Club Deportiu Castello]]
 
[[Categoria:Entrenadors del Valencia Club de Futbol]]
 
[[Categoria:Entrenadors del Valencia Club de Futbol]]

Revisió de 08:06 13 oct 2015

Plantilla:Ficha de fútboliste Plantilla:ArribaTablaMedalla Plantilla:PaísMedalla Plantilla:Medalla deportiva Plantilla:CompeticionDeMedalla Plantilla:MedallaPlata Plantilla:FinMedalla

Agusti Sancho Agustina, deportivament conegut com Sancho (Benlloch, Espanya, 18 de juliol de 1896 - Barcelona, Espanya, 25 d'agost de 1960), fon un fútbolista espanyol. Jugava com mig centre i desenrollà el major de la seua carrera en el FC Barcelona i, en menor mida, la UE Sants. Fon tambe integrant de la primera seleccio espanyola de l'historia, la Furia Roja, que consegui la medalla de plata en els Jocs Olimpics d'Amberes de 1920.

Trayectoria

Com jugador

Encara que naixcut en Benlloch, en la Provincia de Castello, se crie en el barri de Sants de Barcelona. Ahi començà a jugar al fútbol, passant per varis equips locals, com el Gladiator, l'Internacional i el Centre d'Esports Sans.

El seu bon rendiment despertà l'interés dels principals clubs barceloneses i, encara que tenia un preacuerdo en el RCD Espanyol, finalment botà al FC Barcelona.[1] El 27 d'agost de 1916 jugà el primer partit en la seua nou club, un torneig en motiu de la Festa Major de Sants que li enfrontà, precisament, a l'Espanyol.[2] Pronte se converti en un dels principals referents del club azulgrana, lo que quedà refrendat quan fon un dels quatre azulgranas que entraren en la primera convocatoria de la seleccio espanyola, que obtingue la medalla de plata en les olimpiadas d'Amberes, junt als seus companyers Zamora, Samitier i Sesúmaga

En la seua primera etapa com barcelonista, que durà sis temporades, consegui quatre campeonats de Catalunya i dos copes del Rei. Fins la creacio del campeonat de Lliga en 1929, la Copa era el principal trofeu nacional disputat en Espanya i Sancho jugà abdos finals, en 1920 davant el Athletic Club i 1922 contra el Real Unio d'Irún.

Incomodo despuix de rebre critiques, en especial per la seua sobrepeso, en juny de 1922 Sancho solicità la baixa al Barcelona i retornà a les seues orígenes, fichant per la Unió Esportiva Sants,[3] club recién naixcut de la fusio de l'Internacional i el Centre d'Esports Sans. El club sansense, ademes, li oferi un treball com contractiste de la construccio per al Ajuntament de Barcelona. Durant tota la seua carrera Sancho havia compaginat el fútbol en el seu treball com obrer, ya que fins finals dels anys vint no se reconeixque el profesionalismo en Espanya.[4]

Sancho permaneció una temporada en el Sants, fins que en juny de 1923 els dirigents del FC Barcelona li convenceren per a que reingressara en l'equip azulgrana.[5]

Jugà atres cinc anys en el Barcelona, en els quals l'equip sumà atres tres campeonats regionals i dos campeonats d'Espanya. En abdos finals de Copa Sancho fon titular, destacant la de 1925, en la que consegui un dels dos gols de la victoria sobre el Arenes de Getxo.

En el seu ultim any, la temporada 1927/28, tingue un paper testimonial, i soles jugà alguns partits amistosos en l'equip de reserves del Barcelona.[6] En 17 de juny de 1928 el club li rindió un homenage en un partit en el Camp de Els Corts davant el CE Europa. Fon l'ultim partit de Sancho en la camiseta azulgrana.[7]

Despuix de deixar el Barcelona, en setembre de 1928 s'incorporà al CE Sabadell com entrenador-jugador.[8][9]

Com entrenador

La seua primera experiencia en un banquet li aplegà l'estiu de 1922. Sancho, acceptà la proposta de dirigir durant alguns partits al Club Deportiu Castello, que s'acabava de fundar en la capital de La Plana. Eixe mateix any tambe dirigi alguns partits al Valencia CF, encara que mai tingue contracte com tal, ya que en els anys del amateurismo la figura de l'entrenador encara no estava implantada en Espanya.

En 1928, coincidint en el final de la seua etapa en el FC Barcelona, entrenà durant alguns partits al UE Sant Andreu[10]

En 1940 fon nomenat, junt a Paulino Alcantera, ajudant del tecnic del FC Barcelona, Josep Planes.[11] La temporada 1941/42 fon el primer entrenador de la Societat Deportiva L'Espanya Industrial, equip del barri de Sants vinculat al fútbol base del FC Barcelona.[12]

Obrer durant tota la seua vida, despuix de deixar el fútbol segui vinculat al mon de la construccio, com zelador d'obres municipals del Ajuntament de Barcelona.[9]

Falli la matinada del 25 d'agost de 1960, als 64 anys edat, a causa d'una hemorragia estomacal, derivada d'una ulcera en el duode.[9][13] Mostra del seu carisma, quatre mil persones se reuniren el dia del seu soterrar per a donar-li la seua ultima despedida, entre ells el president de la Federacio Catalana de Futbol i el secretari de la Federacio Espanyola, entre atres dirigents deportius. Varis ex companyers, com Samitier, Alcantera, Planes o Calvet portaren el llit a muscles fins el Cementeri de Les Corts.[14]

Seleccio nacional

Internacional en tres ocasions, ha passat a l'historia per ser un dels 21 fútbolistes que integraren la primera seleccio espanyola de l'historia. Fon la mitica Furia Roja, que consegui la medalla de plata en els Jocs Olimpics d'Amberes en 1920.

Sancho jugà dos trobaments en la cita olimpica. El seu debut tingue lloc en el segon partit internacional d'Espanya, disputat el 29 d'agost de 1920 davant Belgica.

El seu ultim partit en el combinat nacional fon un amistos contra Portugal, el 16 de decembre de 1923.

A pesar de ser castellonenc de naiximent, Sancho defengue en varies ocasions la camiseta de la seleccio de fútbol de Catalunya. El seu major exit en este combinat fon el Campeonat d'Espanya Interregional, Copa Princip d'Asturies, en 1924.

Clubs

Club Païs Any
CE Sans Espanya 1915-1916
FC Barcelona Espanya 1916- 1922
UE Sants Espanya 1922-1923
FC Barcelona Espanya 1923- 1928
CE Sabadell Espanya 1928

Palmarés

Campeonats nacionals

Titul Club Païs Any
Copa del Rei FC Barcelona Espanya 1920
Copa del Rei FC Barcelona Espanya 1922
Copa Princip d'Asturies Seleccio de Catalunya Espanya 1924
Copa del Rei FC Barcelona Espanya 1925
Copa del Rei FC Barcelona Espanya 1926

Campeonats regionals

Titul Club Païs Any
Campeonat de Catalunya FC Barcelona Espanya 1919
Campeonat de Catalunya FC Barcelona Espanya 1920
Campeonat de Catalunya FC Barcelona Espanya 1921
Campeonat de Catalunya FC Barcelona Espanya 1922
Campeonat de Catalunya FC Barcelona Espanya 1924
Campeonat de Catalunya FC Barcelona Espanya 1925
Campeonat de Catalunya FC Barcelona Espanya 1927

Tornejos internacionals

Titul Club Païs Any
Medalla de plata Seleccio olimpica Espanya 1920

Referencies

  1. Santi Nolla (13/06/2004). «El Barça arrebata el fichaje de Sancho a l'Espanyol». El Mon Deportiu. Consultat el 14 de setembre de 2009.
  2. Santi Nolla (13/06/2004). «El Barça arrebata el fichaje de Sancho a l'Espanyol». El Mon Deportiu. Consultat el 13 de setembre de 2009.
  3. Santi Nolla (26/06/2004). «Sancho torna al Sants i Zamora se va a l'Espanyol». El Mon Deportiu. Consultat el 13 de setembre de 2009.
  4. Santi Nolla (01/07/2004). «La triple final de Santander». El Mon Deportiu. Consultat el 13 de setembre de 2009.
  5. Santi Nolla (26/06/2004). «Sancho reapareix en les files del Barcelona davant el Daring». El Mon Deportiu. Consultat el 13 de setembre de 2009.
  6. «Agustín Sancho». El Mon Deportiu (28/03/1928). Consultat el 13 de setembre de 2009.
  7. «El Europa bate al Barcelona per 5 goals a 3 en el match homenage a Sancho». El Mon Deportiu (18/06/1928). Consultat el 13 de setembre de 2009.
  8. «Los es barcelonistas Agusti Sancho i Elies son alta en el C.I. Sabadell». El Mon Deportiu (07/09/1928). Consultat el 14 de setembre de 2009.
  9. 9,0 9,1 9,2 «El entranyable Agusti Sancho faltarà a una cita». El Mon Deportiu (26/08/1960). Consultat el 13 de setembre de 2009.
  10. «Lo que pensen del campeonat que comença hui, els capitanes dels equips». El Mon Deportiu (30/09/1928). Consultat el 14 de setembre de 2009.
  11. «Josep Planes entrenador del Barcelona per a la proxima temporada». El Mon Deportiu (04/08/1940). Consultat el 14 de setembre de 2009.
  12. «Los que sorgixen: la Societat Deportiva de l'Espanya Industrial». El Mon Deportiu (21/12/1941). Consultat el 14 de setembre de 2009.
  13. «Ha fallit Agusti Sancho». El Mon Deportiu (25/08/1960). Consultat el 13 de setembre de 2009.
  14. «Ayer fon soterrat Agusti Sancho». El Mon Deportiu (27/08/1960). Consultat el 14 de setembre de 2009.

Enllaços externs