Administració pública

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Administració pública és un sintagma de llímits imprecisos que comprén el conjunt de organisacions públiques que realisen la funció administrativa i de gestió del Estat[1] i d'uns atres ents públics en personalitat jurídica, ya siguen d'àmbit regional o local.

Per la seua funció, l'Administració Pública posa en contacte directe a la ciutadania en el poder polític, «satisfent» els interessos públics de forma immediata, per contrast en els poders llegislatiu i judicial, que ho fan de forma mediata.[2]

Es troba principalment regulada pel poder eixecutiu i els organismes que estan en contacte permanent en el mateix.[1] Per excepció, algunes dependències del poder llegislatiu integren la noció de «Administració pública» (com les empreses estatals), al mateix temps que poden existir jocs de «Administració General» en els atres quatre poders o en organismes estatals que poden dependre d'algun.[nota 1]

La noció alcança als mestres i demés treballadors de la educació pública, aixina com als professionals dels centres estatals de salut, la policia, les forces armades, el servici de parcs nacionals i el servici postal. Es discutix, en canvi, si l'integren els servicis públics prestats per organisacions privades en habilitació de l'Estat. El concepte no alcança a les entitats estatals que realisen la funció llegislativa ni la funció judicial de l'Estat.

Orige i alcanç del terme

La paraula administrar prové del llatí ad-ministrare,"ad" (anar, cap a) i "*ministrare" ("servir", "cuidar") i té relació en l'activitat dels ministres romans en l'antiguetat.

No obstant, el concepte d'Administració pública pot entendre's des de dos punts de vista. Des d'un punt de vista formal, s'entén a l'entitat que administra, és dir, a l'organisme públic que ha rebut del poder polític la competència i els mijos necessaris per a la satisfacció dels interessos generals. Des d'un punt de vista material, s'entén més be l'activitat administrativa, o siga, l'activitat d'este organisme considerat en els seus problemes de gestió i d'existència pròpia, tant en les seues relacions en atres organismes semblants com en els particulars per a assegurar l'eixecució de la seua missió.

També es pot entendre com la disciplina encarregada del maneig científic dels recursos i de la direcció del treball humà enfocada a la satisfacció del interés públic, entés este últim com les expectatives de la colectivitat.

Conceptes d'administració pública

És l'acció del govern en dictar i aplicar les disposicions necessàries per al compliment de les lleis i per a la conservació i foment dels interessos públics i a resoldre les reclamacions a que done lloc lo manat. És el conjunt d'organismes encarregats de complir esta funció[3]

L'administració pública, en tant estructura orgànica, és una creació del Estat, regulada pel dret positiu i com a activitat constituïx una funció pública establida pel ordenament jurídic nacional. Pero tant l'organisació com la funció o activitat reunixen, ademés, caràcters *tecnicopolíticos, corresponents a atres camps d'estudi no jurídics, com els de la teoria de l'organisació administrativa i la ciència política. Per lo tant la noció de l'administració pública dependrà de la disciplina o enfocaments principals d'estudi (el jurídic, el tècnic o el polític), en virtut de no existir, com ya ho hem senyalat, una ciència general de l'administració pública capaç d'harmonisar i fondre tots els elements i enfocaments d'este complex objecte del coneiximent.[4]

Vejau també

Notes

  1. Per eixemple, una biblioteca pública que pertany al poder llegislatiu o al poder judicial, no és un organisme administratiu que integra la noció d'Administració Pública.

Referències

  1. 1,0 1,1 Dèu, 1977.
  2. Dèu, 1977, p. 20.
  3. Plantilla:Cita enciclopedia
  4. , UNAM (Dirección General de Publicaciones).