Anar al contingut

Blanus cinereus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
B. cinereus (Blanus cinereus)

La culebrilla cega (Blanus cinereus) és una espècie de reptil escamado de la família Amphisbaenidae. És dels únics anfisbenos d'Europa.

Descripció

[editar | editar còdic]

Rostral de talla mijana, els machos poden alcançar una llongitut de 254 mm, les femelles són menors, en la coa, que ocupa d'un 8 a un 11 % de la llongitut total. El cap té forma trapezoidal i està separada del cos per una regata travessera dorsal. Coloració de fondo variable entre el rosa grisáceo i tots els tons possibles del marró, en la pancha de tons més clars. S'han citat eixemplars parcialment albinos. Posseïx sèt dents premaxilares, 4-4 maxilars, 7-7 mandibulars. La muda de pell es realisa d'una sola volta com els ofidis.

Plantilla:Dentició

Distribució

[editar | editar còdic]

Es distribuïx exclusivament per la península ibèrica, se li considera un endemisme ibèric, ya que les poblacions del nort d'Àfrica s'han descrit com a noves espècies, encara que el coneiximent de la seua distribució és escàs, pel caràcter críptico i subterràneu d'esta espècie. Anàlisis filogeográficos basats en marcadors mitocondrials senyala que en la península ibèrica hi ha dos linajes que podrien representar espècies diferents,[1] atres anàlisis d'ADN recolza lo anterior, un en el surest i un atre en el centre de la península.[2]

Pràcticament absent en els pisos bioclimàtics eurosiberianos, és dir el nort i noroest de la península. En Espanya el seu llímit septentrional està en Tarragona, Saragossa, sur de Navarra, Burgos i Zamora, en Galícia se li troba en zones en marcada influència mediterrànea d'Orense. En Portugal el seu llímit norteny es troba en el vall del Duero.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

És una espècie termófila cita requerida, està present en gran número d'ecosistemes mediterràneus, sent en algunes localisacions relativament abundant, encara que la densitat no és mai molt alta. Els seus hàbits són enterament subterràneus, encara que relativament superficials, sent molt rar vore-la en la superfície. Es troba associada a zones càlides pero d'una certa humitat, a on es localisa generalment baixe pedres, tant en terrenys calcáreos com a granítics, en marcada preferència pels sols arenencs en abundant #fulleram, en els que és més fàcil excavar. Habita en boscs i xares de carrasca (Quercus rotundifolia), ginebreres (Juniperus oxycedrus), melojos (Quercus pyrenaica) i pinades (Pinus sp.) en el pis mesomediterráneo pero sempre en àrees molt cobertes. Depredador generaliste s'alimenta generalment de larves d'insectes, formigas, escarabats, aranyas, cochinillas i pseudoescorpiones, aplegant excepcionalment a capturar lagartijas, en quant forma de defensa intenten aforcar al depredador, #lo que les fa constrictoras encara que no siguen venenoses.

Es localisa des del nivell de la mar fins als 1600-1700 m s. n. m. en el sistema Central i inclús alcança els 1800 msnm en Serra Nevada, encara que sembla més abundant per baix dels 1000 m s. n. m.

Depredación

[editar | editar còdic]

Entre els seus depredadors es troben reptilés com el fardacho ocelado (Timon lepidus), la culebra de cogulla occidental (Macroprotodon brevis), la culebra bastarda (Malpolon monspessulanus) i l'escurçó hocicuda (Vipera latastei). Entre les aus el busardo ratonero (Buteo buteo), el milano real (Milvus milvus), el capçot real (Lanius excubitor). Entre els mamífers, la gineta (Genetta genetta), el rabosot (Vulpes vulpes), el javalí (Els seus scrofa), el lirón careto (Eliomys quercinus).

Reproducció

[editar | editar còdic]

Es reproduïx en primavera de març a juny.

Vejau també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Vasconcelos et al. 2006.
  2. Les poblacions del clado meridional han segut descrites com Blanus mariae Albert i Fernández, 2009 (Localitat tipo:Loulé, Far, Portugal; holotip: MNCN 44.638

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons