Mylodon
El milodón (Mylodon darwini) és una espècie extinta de mamífer placentario del orde Pilosa. Estava emparentat en els actuals pereosos, encara que era de molt major tamany. El milodón va habitar principalment la zona sur de Sudamérica, més precisament en les zones patagónicas del sur d'Argentina i el sur de Chile.
Característiques
[editar | editar còdic]El milodón pertany al mateix grup que els armadillos, els orsos formiguers i els pereós actuals (Xenarthra). Podia per moments empinar-se en forma bípeda. Es calcula que media aproximadament 2,5 m a la creu, i pesava unes 3 tonellades. El seu pell era extremadament dura, composta per diminuts oss o osteodermos i molt tupida, la qual cosa la feya molt resistent als atacs d'atres animals. El seu dieta era herbívora.
El seu hàbitat es va establir en les ales boscoses dels cerros patagónicos, encara que també de manera aïllada s'han trobat restants en el nort de Chile, prop d'Els Vilos.
Taxonomia
[editar | editar còdic]En el gènero Mylodon és característica la prolongació dorsal —a nivell del premaxilar— formant un arc prenasal el qual s'unix als nassals, els quals són notablement convexos. 4/4 és la seua fòrmula dentaria.
No existix consens entre els investigadors sobre el número de tàxons vàlits per a este gènero. S'han inclós en ell les següents espècies:
- Mylodon darwini Owen, 1839. Registrat en la regió Pampeana, en l'Argentina.
- Mylodon listai Ameghino. Alguna cosa menor en tamany que l'anterior; registrat en la regió Patagónica esteparia de l'Argentina i sectors similars en Chile.
- Mylodon insigne Kraglievich. Registrat en la regió Pampeana, en l'Argentina.
Esteban, en 1996, considera que les característiques de totes elles entren en la variació intraespecífica esperable, per #lo que ho tracta com un gènero monotípico: Mylodon darwini Owen, 1839.[1]
Descobriment
[editar | editar còdic]En varis llocs s'han trobat restants de pell i coprolitos en tan bon estat de conservació que els qui els varen descobrir varen pensar en el seu moment que es podia tractar dels restants d'un animal vivent en lloc d'un animal extint. El nom Mylodon va ser donat per Richard Owen sobre la base d'un maxilar inferior casi complet en molar inclosos, el qual havia segut trobat per Charles Darwin en una formació de conglomerat rocós en Baïa Blanca, el 22 de setembre de 1832 durant el Segon viage del HMS Beagle.[2] El nom deriva dels térmens grecs mylos (moldre) i odon (dent), #lo que fa referència als molar.
En 1896, en la província d'Última Esperança (Regió de Magallanes, Chile), durant una expedició de reconeiximent, el #colon alemà Hermann Eberhard junt a un grup de treballadors, va descobrir restants de pell i ossos en excelent estat de conservació en l'interior d'una cova, que varen batejar en el nom de Gruta Eberhard, hui coneguda com cova del Milodón. El tros de pell tenia al voltant d'un metro quadrat de superfície i va ser traslladat a l'estància de Port Console, a on era exhibit com una rarea, ya que la pell presentava osteodermos. Eberhard obsequiava als visitants ocasionals en un menut tros de la pell de l'animal. Un d'estos visitants, el geólogo i geógrafo suec Otto Nordenskjöld, va prendre un tros i va solicitar permís per a realisar més excavacions en la cova trobant més pell i unes costelles. A la seua tornada al seu país, va difondre la notícia de la troballa de restants d'un animal, que ell pensava que pertanyia el gènero Glossotherium, tant en Argentina, com en Europa, #lo que va provocar el despertar de la comunitat científica i dels caçadors de tesors, entre ells del britànic Hesketh Prichard qui, finançat pel periòdic The Sun, mamprenguera una busca d'un milodón viu.[3] Una volta que es va desenrollar la tècnica del datat per radiocarbono 14, es va conseguir determinar que els restants trobats en la cova del milodón tindrien més de 10 000 anys d'antiguetat.[4]
Extinció
[editar | editar còdic]El milodón es va extinguir fa uns 10 000 anys. No se sap exactament quin va ser la raó de dit succés. Existixen quatre teorias al respecte:CR
- Un important canvi climàtic que va provocar que la vegetació de la qual s'alimentava, canviara, afectant aixina el seu recurs alimentari.
- Alguns autors s'inclinen per la teoria de que va poder ser caçat fins a la seua extinció pels primers hòmens que varen aplegar a Amèrica del Sur, provinents del nort.
- La activitat volcànica de l'época va poder influir en la desaparició d'esta espècie.
- La conjunció dels tres factors mencionats anteriorment.
Restants
[editar | editar còdic]S'han trobat pells, ossos i coprolitos dels mateixos. El Museu de l'Argent de la Província de Buenos Aires, Argentina, té en exhibició una pell en perfecte estat.
Els restants de milodón trobats en Chile per arqueòlecs francesos entre 1950 i 1962 varen estar per casi 60 anys en el Museu de Avalon en França. En 2007 varen ser repatriats a Chile. Anteriorment, en 1896, el ovejero Von Heinz havia trobat trossos de pell i ossos en una cova (actualment cridada Monument Natural Cova del Milodón). Erròneament, els restants varen ser identificats com a parts d'un Neomilodon listai. Els restants de teixits blans de Mylodon varen dur a que es realisaren una série d'expedicions a principis de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
per a trobar a un eixemplar viu.[3]
-
Heces de Mylodon en exposició en el Museu de l'Argent
-
Detall de la pell de Mylodon
-
Cuiro de Mylodon en el Museu de l'Argent
-
Mandíbula de Mylodon
.jpg){kind=link}
Turisme associat
[editar | editar còdic]La Cova del Milodón
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Monument Natural Cova del Milodón.
La Cova del Milodón, també cridada Gruta Eberhard, medix 80 metros de llongitut, 200 de profunditat i uns 30 metros d'alt. Es troba 24 km al nort de Port Natals, al sur de Chile. A l'entrada hi ha una rèplica del milodón en fibra de vidre i un museu en l'història paleontológica, arqueològica i morfològica de l'àrea, sent el mateix un lloc turístic. cal destacar que en el lloc també s'han trobat abundants restants d'atres formes de fauna anterior a l'arribada de l'home a Amèrica del Sur.
Parc Pleistocénico de Osorno
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Parc Pleistocénico de Osorno.
El Parc Pleistocénico de Osorno, el qual té el seu orige en restants fòssils trobats en el lloc arqueològic de Pilauco Baix; destaca per rèpliques a escala real de la megafauna extinta de Osorno, entre les que es troba igualment una figura d'un milodón.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Esteban, G.I., 1996, Revisió dels Mylodontinae Cuaternarios (Edentata–Tardigrada) i Argentina, Bolívia i Uruguay. Sistemàtica, Filogenia, Paleobiología, Paleozoogeografía i Paleoecología, Tucumán, Argentina: Universitat Nacional de Tucumán, tesis doctoral, 235 pp.
- ↑ Plantilla:Aut (1840). Zoology of the Voyage of the Beagle. Part 1, Fossil Mammalia. Pp. 63-73.
- ↑ 3,0 3,1 «[1]», 'The New York Claves'. Consultat el 22 de novembre de 2008 (en en).
- ↑ C. MICHAEL HOGAN. . Megalithic Portal.