Anar al contingut

Bison bison

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
bisonte americà (Bison bison)

Archiu:American bison (Bison bison) in Yukon, Canada.webm El bisonte americà (Bison bison), també denominat búfalo,[1] i —paraula en desús— cíbolo,[2] és una espècie de gran mamífer artiodàctil de la família dels bóvidos (Bovidae).[3] Poblava les planicies de tota Norteamérica, des del nort de Mèxic, interior d'Estats Units i Canadà, en grans manades, trobant-se des del Gran Llac de l'Esclau fins al desert de Chihuahua, i des de l'est d'Oregó fins als Apalaches.[4] En referència a esta espècie, el terme «búfalo», que data de 1635, té més història que el concepte «bisonte», registrat en 1774; per això, en anglés americà és utilisat el primer terme de manera errònea.[5]

S'ha reintroducido el bisonte americà en les planicies del nort de Mèxic, esperant una pronta recuperació de l'espècie a on pastaba en sigles anteriors.[6]

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descrit com Bos bison per Linneo en 1758, hi ha autors que encara ho denominen d'eixa forma.[7]

S'han descrit dos subespecies:[7] bisonte de planicie (B. b. bison) i bisonte de bosc (B. b. athabascae) de Canadà.

Característiques

[editar | editar còdic]

Els bisontes tenen un pelaje de color marró obscur durant l'hivern, i un més llauger de color marró clar durant l'estiu. Apleguen a medir fins a 1,60 m d'alt i 3 m de llarc, i pesen de 450 a 1350 kg. Tant el macho com la femella tenen menudes banyes curvos, els quals usen per a lluitar en época de celosia i com a defensa.[8]

Història natural

[editar | editar còdic]

El bisonte és herbívor; menja herbes i juncs. El bisonte es aparea en agost i setembre; és polígam. El seu periodo de gestació dura entre 260 i 280 dies, despuix del qual naix una sola crío que és cuidada durant un any. Els bisontes apleguen a la seua madurea als tres anys de vida, i el seu promig de vida és de díhuit a vintidós anys.

Estos animals constituïen la principal font d'alimentació per als indígenes americans de les Grans Planures.


L'hàbitat del bisonte americà ho constituïxen els valls fluvials, les praderies i les planures. L'hàbitat més típic són les praderies obertes o semiabiertas, aixina com la artemisa, les terres semiáridas i les xares. Algunes àrees llaugerament arboladas també són històricament conegudes per haver servit de llar al bisonte. Els bisontes també pastan en les zones montanyoses a on les ales no són empinades. Encara que no són coneguts especialment com a animals de gran altitut, la rabera de bisontes del parc Yellowstone es troba freqüentment en #elevació per damunt dels 2000 metros.

El bisonte americà en la cultura nativa

[editar | editar còdic]

Fins a el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, el bisonte americà rondó folgada i abundantment els territoris del nort del continent americà. El bisonte era venerat per moltes de les tribus natives de Norteamérica. En algunes nacions indígenes, la caça d'este animal era acompanyada d'un gran respecte, admiració per les seues qualitats i agraïment per tots els beneficis que aportava. Es diu que, en el moment de la mort del bisonte, el caçador amerindio s'acostava a inhalar el seu últim alé com a forma d'absorbir espiritualmente les seues virtuts. Va ser conegut com «dador de vida», puix tot d'este ser era utilisat. Els usos incloïen alimentació, abrigue, indumentària religiosa, combustible (se secaven les #dejecció al sol) i materials de construcció.

El bisonte albino o búfalo blanc és una deidad, encara present en el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

; per eixemple, entre la gent sioux i lakota, els líders espirituals estan atents per a excloure-ho de la cacera, puix és un ser respectat, venerat i admirat d'acort en la llegenda de la «dòna búfalo blanc», de Dakota del Sur.

A l'arribada dels espanyols a Amèrica, era tal la cantitat de bisontes o cíbolos que els conquistadors varen trobar en les grans praderies nortamericanes, que varen cridar a l'extensa regió llimitada per les Montanyes Rocoses a l'oest i els monts Apalaches a l'est «Plans de Cíbola», i va anar a eixa regió a la que es va dirigir Francisco Vázquez de Coronat en busca de les mítiques Sèt Ciutats de Cíbola. El bisonte americà és el mamífer emblema de l'estat nortamericà de Wyoming.

Matança del bisonte i posterior recuperació

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Caça del bisonte americà.


La població de bisontes en territori nortamericà entorn a l'any 1700 s'estima entre 30 i 60 millons d'eixemplars; no obstant, per a 1880 esta població ya s'havia reduït a poc més de 1000 individus, degut principalment a la destrucció i fragmentació dels pasturages, malalties i cacera;[9] la caça del bisonte americà es va precipitar despuix de l'arribada dels anglesos a la costa este del continent, puix el valor de les pells era prou elevat i va funcionar com un catalisador per a la matança de mils d'animals. Quan moltes de les nacions natives, incloent la miami, smhawnee i potawatomi, varen ser desplaçades, el bisonte americà va ser caçat casi fins a la seua extinció en el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, quedant solament 750 eixemplars cap a 1890. El zoològic del Bronx va mantindre una de les manades supervivents, de la qual va ser restablida la població en el parc nacional de Yellowstone i atres reserves naturals. L'actual població de bisontes americans és d'aproximadament 350 000 eixemplars.


A finals de la década de 1860, els ciutadans privats varen començar a capturar i albergar bisontes de forma independent. En 1874, abdós cambres del Congrés d'Estats Units varen aprovar la llei H.R. 921, per a evitar la matança inútil de búfalos dins dels territoris dels Estats Units, pero el president Ulysses S. Grant no la va firmar, #lo que va resultar en un vet de bojaca.[10]

Els relats orals de les tribus confederadas Salish i Kootenai recorden a un home de la tribu Pend d’Oreille cridat Atatice que sabia que era necessari fer alguna cosa quan els búfalos varen desaparéixer. El fill de Atatice, Latati, o menut falcó pelegrí, finalment guio a sis bisontes òrfens cap a l'oest, a la reserva Flathead. El seu padastre, Samuel Walking Coyote, els va vendre als comerciants de cavalls Michel Pablo i Charles Allard en 1884.[11] La manada de Pablo-Allard va créixer i quan en 1896 Allard va morir la seua mitat de la manada es va dispersar en ser venuda a ganaders. La manada de Pablo va seguir creixent i desplaçant-se lliurement a lo llarc del riu Flathead.[12] Despuix de negociacions fallanques en el govern dels EE. UU., Pablo va vendre la manada al govern canadenc en 1907.

Finalment la Societat Americana del Bisonte (ABS) es va formar en 1905 en Hornaday com el seu president per a recolzar els esforços de recuperació del bisonte. Theodore Roosevelt, nomenat president honorari de la societat, va utilisar la seua posició com president dels EE. UU. per a ajudar a la Societat Zoológica de Nova York i a la Societat Americana del Bisonte a assegurar terres, adquirir búfalos dels ganaders i promoure proyectes d'reintroducción de bisontes.[13] iniciant aixina el primer proyecte de preservació massiva en Estats Units.

Hui en dia, més de 250 000 dels 350 000 bisontes restants són criats per a consum humà. La seua carn té menys grassa i colesterol que la carn vacuna, #lo que ha dut al desenroll del beefalo.


En 2009 es va iniciar un proyecte per a reintroducir al bisonte americà en Mèxic (animal molt comú sigles arrere en zones del nort del país); en novembre d'eixe any, va ser lliberada una primera manada de 23 bisontes (vint femelles i tres machos) provinents del parc nacional Wind Cave (Estats Units) i destinats a les reserves naturals de L'U en Janos, Chihuahua.[14] El 13 de maig de 2010 va nàixer la primera crío en territori chihuahuense d'aquells eixemplars donados pel govern de Dakota del Sur. A finals de 2018, la població de bisontes en Mèxic havia creixcut fins a alcançar els 184 eixemplars.[15] En 2020, 19 eixemplars de Janos varen ser introduïts en la Reserva Natural El Carmen, en l'estat de Coahuila.[16]

Creuament en ganado vacú

[editar | editar còdic]

Durant el coll de botella de la població de bisontes americans en EE. UU., despuix de la seua gran matança en el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, el número de bisontes que quedaven vius en Norteamérica va descendir fins a 541 eixemplars. Durant eixe periodo, un grapat de ganaders va reunir els restants de les raberes existents per a salvar a l'espècie de l'extinció. Estos ganaders varen creuar alguns dels bisontes en ganado vacú en la finalitat de produir "cattalo" o "beefalo".[17] També se sap que es varen produir creus accidentals. Generalment, es creuaven bous domèstics en bisontes femella, produint crío de les que només les femelles eren fèrtils. Els animals creuats resultants no varen demostrar cap forma de vigor híbrit, per #lo que es va abandonar la pràctica. La proporció d'ADN vacú que s'ha medit en individus i raberes de bisontes recuperats hui en dia sol ser prou baixa, oscilant entre el 0,56 i l'1,8 %.[17][18] En Estats Units, molts ganaders utilisen actualment proves d'ADN per a eliminar la genètica vacuna residual de les seues raberes de bisontes. L'Associació Nacional del Bisonte de EE. UU. (O.S. National Bison Association) ha adoptat un còdic ètic que prohibix als seus membres creuar deliberadament bisontes en qualsevol atra espècie.[19]

Diferències en el bisonte europeu

[editar | editar còdic]

Encara que són similars, el bisonte europeu (Bison bonasus) i l'americà exhibixen una série de diferències físiques i de comportament. El bisonte americà adult és llaugerament més pesat en promig, per la seua estructura més ampla, encara que té pates més curtes. El bisonte americà tendix a pastar més i migra menys que els seus parents europeus. Comparat en el hocico del bisonte americà, el de l'espècie europea es troba més alvance que la #front quan el coll es troba en una posició neutral. El cos del bisonte americà és més pelut, encara que la seua coa té menys pèl que la del bisonte europeu. Les banyes del bisonte europeu apunten cap a avant, fent-ho més adepte a la lluita.

El bisonte americà és més fàcil de domesticar que l'europeu, i es reproduïx més fàcilment en el ganado domèstic. A principis del sigle xxi, la majoria de bisontes americans experimentaven un procés de domesticació.[20]

Introduccions en Siberia

[editar | editar còdic]

Des de 2006, una rabera de bisontes de bosc (B. b. athabascae) enviat des del Parc Nacional de l'Illa Elk d'Alberta es va establir en Yakutia, Rússia[21][22][23] com a pràctica de re-creació (rewilding) del pleistoceno; els bisontes de bosc són els més estretament relacionats en l'espècie de bisonte extinta. Els bisontes s'estan adaptant ben al clima fret,[24] i la Llista Roja de Yakutia va registrar oficialment l'espècie en 2019; en 2020 es va formar una segona manada.[25][26]

En el Parc Pleistoceno també hi ha 24 bisontes de planura (B. b. bison), ya que no es varen poder adquirir bisontes de bosc.

Vejau també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Real Acadèmia Espanyola (ed.): .
  2. ↑ . Consultat el 2022-08-11.
  3. ↑ Plantilla:MSW3
  4. ↑ . Archivat des d'el original, el 24 de juliol de 2009.
  5. ↑ The American Heritage Dictionary of the English Language, Fourth Edition
  6. ↑ . Archivat des d'el original, el 28 de març de 2010. Consultat el 14 de maig de 2010.
  7. ↑ 7,0 7,1 Groves, C. P. et al. (2011). «Family Bovidae (Hollow-horned rumiants)», in: Wilson, D. I. & Mittermeier, R. A. eds (2011). Handbook of the Mammals of the World (en anglés), Barcelona: Lynx edicions, pp. 477-478. ISBN 978-84-96553-77-4.
  8. ↑ The Penny Cyclopædia of the Society for the Diffusion of Useful Knowledge per Society for the Diffusion of Useful Knowledge (Gran Bretanya), publicat per C. Knight, 1835
  9. ↑ . El País.
  10. ↑ Hornaday, William Temple. L'extermini del bisonte | Apèndix IV. Llegislació del Congrés per a la protecció del bisonte., Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  11. ↑ Kelly, Alyssa. Contant l'història de la Cordillera Nacional del Bisonte (in (en)), Char-Koosta News.
  12. ↑ «Recuperant al búfalo» (en en). Museu Whyte de les Montanyes Rocoses Canadenques.
  13. ↑ «Bison Bellows: Theodore Roosevelt» (en és). O.S. Servici de Parcs Nacionals.
  14. ↑ . Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2012. Consultat el 14 de maig de 2010.
  15. ↑ . Archivat des d'el original, el 3 de març de 2020. Consultat el 3 de març de 2020.
  16. ↑ . Consultat el 2021-01-28.
  17. ↑ 17,0 17,1 “Where the buffalo roam: The role of history and genetics in the conservation of bison on O.S. federal lands” (2007). Park Science 24 (2): 22–29.
  18. ↑ “Bovine mtDNA Discovered in North American Bison Populations” (1995). Conservation Biology 9 (6): 1638–1643 (1642). doi:10.1046/j.1523-1739.1995.09061638.x.
  19. ↑ «FAQ» (en en-us).
  20. ↑ . Bison Bellows. Servici de Parcs Nacionals. Consultat el 14 de giner de 2023. «the majority of bison alive today llaure experiencing a shift towards domestication»
  21. ↑ CBC News, "Alberta bison bound for Russia", February 14, 2011
  22. ↑ Edmonton Journal, "Elk Island wood bison big hit in Russia" [1] archivat en Wayback Machine., Hanneke Brooymans, August 5, 2010
  23. ↑ Edmonton Journal, "Bison troubles" [2] archivat en Wayback Machine., CanWest MediaWorks Publications, October 5, 2006
  24. ↑ CBC News, "More Alberta bison to roam Russia", September 23, 2013
  25. ↑ Wood bison to be listed in Yakutia's Ret Data Book
  26. ↑ «Archived copy».

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Bison bison en l'ITIS.
  • Fagan, Brian. Ancient North America. 2005. Thames and Hudson
  • Koller, Larry. Fireside Book of Guns. 1959 Simon and Schuster

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bison_bison&oldid=499402»