Chiroxiphia pareola
_01.jpg)
El saltarín dorsiazul[1] (en Colòmbia i Equador) (Chiroxiphia pareola), també denominat saltarín d'esquena blava, saltarín llom blau (en Veneçola) o saltarín d'esquena blava (en Perú),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Pipridae pertanyent al gènero Chiroxiphia. És natiu d'Amèrica del Sur, en la conca de l'Amazones, el escut guayanés i el llitoral oriental de Brasil.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx en dos grans àrees disjuntas; en la regió amazónica des del sur de Colòmbia, este d'Equador, noreste i est de Perú, noroest i noreste de Bolívia, l'Amazònia brasilera (principalment al sur del ric Amazones, també al nort en l'orient de la mateixa), i en l'escut guayanés de l'est de Veneçola, inclusivament en Tobago, Guyana, Surinam, Guayana Francesa i noreste amazónico de Brasil; i en la costa atlàntica de l'est de Brasil.[3]
Esta espècie és considerada localment prou comuna en les seues hàbitats naturals: el sotobosque de selves humides amazónicas (principalment en terra ferma), guayanenses i de la Mata Atlàntica de l'est de Brasil, principalment avall dels 500 m d'altitut.[4]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie C. pareola va ser descrita per primera volta pel naturaliste suec Carlos Linneo en 1766 baix el nom científic Pipra pareola; la localitat tipo és «Cayena, Guayana Francesa».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Chiroxiphia» es compon de les paraules del grec «kheir» o «kheiros» que significa ‘mà’ (en referència a l'ala) i «xiphos» que significa ‘espasa’, ‘sabre’; i el nom de l'espècie «pareola», en llatí és un diminutivo del gènero Parus.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Alguns voltes ha segut tractada com conespecífica en Chiroxiphia linearis i C. lanceolata. Anteriorment incloïa a Chiroxiphia boliviana com subespecie, pero va ser demostrat recentment que diferixen en l'ecologia i vocalisació. Les subespecies són prou diferents i tal volta es tracte de més d'una espècie, són necessaris més estudis.[3] Els estudis genètic-moleculars de Silva et al. (2018) sugerixen que les subespecies C. pareola regina, del suroest de l'Amazònia, el macho de la qual té el cap groc i no roja, i C. pareola napensis del noroccidente de l'Amazònia siguen tractades com a espècies separades Chiroxiphia regina i Chiroxiphia napensis respectivament.[6] El Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) precisa d'una proposta per a analisar,[7] mentres el Comité Brasiler de Registres Ornitológicos (CBRO) ya tracta a C. regina com a espècie separada.[8]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[9] i Clements Checklist/eBird,[10] es reconeixen quatre subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Grup politípico pareola/atlantica:
- Chiroxiphia pareola atlantica Dalmas, 1900 - Tobago.
- Chiroxiphia pareola pareola (Linnaeus, 1766) - est de Veneçola (noreste d'Bolívar), les Guayanas, i noreste i est de Brasil (des de Roraima, Óbidos i vora dreta del riu Tapajós cap a l'est fins a Maranhão i cap al sur fins a Mate Grosso i surest de Pará, també una població costera aïllada des de Riu Gran do Nort al sur fins a Espírito Sant).
- Grup monotípico napensis:
- Grup monotípico regina:
- Chiroxiphia pareola regina P.L. Sclater, 1856 - est del Perú (sur del riu Marañón), oest de Brasil majorment a sur del ric Amazones (a l'est fins al baix Tapajós, també registrada al nort de l'Amazones en dos llocs a l'oest del riu Negre) i extrem nort de Bolívia.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 29 de maig de 2014. P. 492.
- ↑ 2,0 2,1 Saltarín Dorsiazul Chiroxiphia pareola) (Linnaeus, 1766) en Avibase. Consultada el 25 d'abril de 2016.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 31 d'agost de 2023.
- ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Chiroxiphia pareola, p. 493, làmina 64(14)»
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Chiroxiphia , p. 102; pareola, p. 292»
- ↑ Silva, S.M., Agne, C.I., Aleixo, A. & Bonatto, S.L.(2018).Molecular Phylogenetics and Evolution.127: 706–711ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2018.06.016.
- ↑ Part 8. Suboscine Passeriformes, C (Pipridae to Tyrannidae) Nota 14a en Pipridae. en A Classification of the Bird Species of South America - South American Classification Committee - American Ornithologists' Union. En anglés.
- ↑ Plantilla:CBRO2021
- ↑ IOC World Bird List: Cotingas, manakins, tityras, becards
- ↑ Clements, J. F., et al. 2022. The eBird/Clements checklist of birds of the world: v2022.