Oli vegetal
L'oli vegetal és un compost orgànic obtengut a partir de llavors o atres parts de les plantes en que els seus teixits s'acumula com a font de energia.
Alguns no són aptes per a consum humà, com el de ricino o cotó.
Com totes les grasses està constituït per glicerina i tres àcits grassos.
Fonts[editar | editar còdic]
L'oli vegetal pot provindre de fruts o llavors com:
- L'oliva (frut de l'olivera)
- El girasol
- La soja
- La palma, tant del frut com de l'os.
- El sésam
- El maní (cacau)
- L'arròs
- L'dacsa
- El lli (oli de linaza)
- El cartamo
- El cànem
- La colza, en especial la varietat canola (canadian oil low acid) originària de Canadà, que és una varietat apta per a consum humà.
- L'armela
- L'anou
- L'avellana
- Les pepites de raïm
- Les llavors de rosella
- Les llavors de carabassa
- El ricino
Segons el Departament d'Agricultura d'Estats Units el consum mundial en l'any 2007/08 d'olis vegetals va ser:
| Soya | 37,54 MMT (millons de tonellades) |
| Palma | 41,31 MMT |
| Colza | 18,24 MMT |
| Girasol | 9,91 MMT |
| Cacau o maní | 4,82 MMT |
| Llavor de cotó | 4,99 MMT |
| Os de palma | 4,85 MMT |
| Coco | 3,48 MMT |
| Oliva | 2,84 MMT |
Us alimentari[editar | editar còdic]
Molts olis vegetals són preferibles a les grasses animals per al consum humà. Açò es deu a que són rics en àcits grassos mono o poliinsaturats, una qualitat molt important per a la transformació de greix en l'organisme humà. No obstant, alguns olis vegetals contenen una elevada proporció de greixos saturats (coco i palma).
En l'actualitat és obligació del fabricant de productes en que aparega l'oli vegetal advertir-ho en el etiquetat. A voltes esta advertència es fa referint-se a l'oli utilisat, encara que en atres casos s'advertix simplement de que el producte conté olis vegetals, sense especificar. De manera que la gent pot parar de comprar estos productes, en la generalment justificada sospita de que es pretén ocultar que en la seua composició és important la presència de greixos saturats d'olis de coco o de palma.
Atres usos[editar | editar còdic]
La major part dels olis vegetals s'usen per a alimentar el ganado. L'oli vegetal més usat per a consum humà és el de girasol.
L'oli de palma, que és sòlit a temperatura ambient, s'usa especialment per a sabons i cosmètica.
La major part de l'oli de colza produït en Europa s'usa per a producció de biodiésel, encara que pot ser produït en uns atres olis com el de girasol o el de cànem. Encara que també s'ha estés l'us d'estos olis vegetals com a combustible per als motors diésel.
L'oli vegetal també es pot utilisar com a combustible en vehículs híbrits o adaptats (melkin).[1]
Obtenció[editar | editar còdic]
L'oli vegetal es pot obtindre mecànica o químicament, i generalment s'usa alguna combinació d'abdós tècniques.
En el método mecànic les llavors i fruts oleaginosos se someten a un procés de prensage. Els residus d'este prensage s'aprofiten com a aliment per al ganado, per ser un producte molt ric en proteïnes. Finalment se somet a l'oli extret a un atre procés de refinament.
El método químic utilisa dissolvents químics que resulten més ràpits i barats, ademés de donar millor rendiment. El solvent generalment usat és el Hexano.
Els olis hidrogenats es formen a partir de oli i hidrogen. La combinació d'abdós es realisa en calenta i a pressiones elevades, de modo que l'oli líquit es transforma en grasses o en una substància semisòlida (nomenada sagí vegetal) en la que s'elaboren les margarinas. Estos olis hidrogenats són perniciosos (nocius) per a la salut, ya que contribuïxen a l'aument dels nivells de colesterol en sanc, molt més que els greixos vegetals o els animals; pel seu contingut en àcit grassos trans. Per tal motiu, molts nutricionistes i meges, estan en contra del seu us en l'alimentació.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Oli vegetal.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Aceite vegetal de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.