Lepidothrix isidorei
El saltarín lomiazul[1] (Lepidothrix isidorei), també denominat saltarín de llom blau (en Perú) o saltarín rabiazul (en Colòmbia),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Pipridae pertanyent al gènero Lepidothrix. És natiu del noroest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx des del costat oriental dels Vages orientals de Colòmbia, per Equador, fins al nort del Perú.[3]
Esta espècie és considerada poc comuna i local en el seu hàbitat natural: el sotobosque de selves de piedemonte i montanas baixes entre els 900 i els 1700 m s. n. m. d'altitut.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Estos diminuts saltarines, medixen en promig uns 8 cm de llongitut, i rara volta li'ls troba fòra de les seues leks, a on els machos en la seua esquena negra azulado i cap negre en capucha blanca realisen exhibicions per a cridar l'atenció de les femelles.[5]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie L. isidorei va ser descrita per primera volta pel zoólogo britànic Philip Lutley Sclater en 1852 baix el nom científic Pipra isidorei; la localitat tipo és «Nouvelle-Grenade” [Bogotà] , restringit per a Buenavista, dalt de Villavicencio, Meta, Colòmbia».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Lepidothrix» es compon de les paraules del grec «λεπις lepis, λεπιδος lepidos» que significa ‘escama’, ‘floco’, i ««θριξ thrix, τριχος trikhos» que significa ‘cabell’; i el nom de l'espècie «isidorei», commemora al zoólogo francés Isidore Geoffroy Saint-Hilaire (1805–1861).[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Les senyes genètics[7] revelen que és germana de Lepidothrix coeruleocapilla, en qui es reemplaça geogràficament. Es va especular que la subespecie leucopygia podria ser una espècie separada,[5] pero l'única diferència sembla ser el obispillo blanquecino en lloc de blau pàlit.[3]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[8] i Clements Checklist/eBird,[9] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Lepidothrix isidorei isidorei (P.L Sclater, 1852) – pendent oriental dels Vages orientals en Colòmbia (Boyacá, Meta, Cauca) i est d'Equador.
- Lepidothrix isidorei leucopygia (Hellmayr, 1903) – nort del Perú en la pendent oriental dels Vages centrals (San Martín, nort d'Huánuco).
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 2 de juliol de 2014. P. 492.
- ↑ 2,0 2,1 Saltarín Lomiazul Lepidothrix isidorei (Sclater, PL, 1852) en Avibase. Consultada el 2 de maig de 2016.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Lepidothrix isidorei en Birds of the World.
- ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Lepidothrix isidorei, p. 495, làmina 65(6)»
- ↑ 5,0 5,1 Ridgely, Robert & Paul Greenfield. 2001. The Birds of Equador by . Cornell University Press, ISBN 978-0-8014-8722-4.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Lepidothrix, p. 222; isidorei, p. 208»
- ↑ Plantilla:Ohlson et al., 2013
- ↑ IOC World Bird List: Cotingas, manakins, tityras, becards
- ↑ Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, D. Roberson, T. A. Fredericks, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2015. The eBird/Clements checklist of birds of the world: v2015.