Colibri delphinae
El colibrí pardo (Colibri delphinae) és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae, pertanyent al gènero Colibri. És natiu d'América Central i del Sur.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Se li denomina també colibrí orejivioláceo pardo (en Costa Rica i Nicaragua), colibrí orejivioleta marró (en Veneçola), orejimorada café (en Hondures), orejavioleta café, chillón pardo (en Colòmbia), orejivioleta parda (en Equador), orella-violeta parda (en Perú) o orejivioláceo pardo (en Panamà).
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx de forma disjunta des del sur de Belize i est de Guatemala, per Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, en les montanyes del nort de Veneçola i Trinitat, en la Serranía del Perijá, en la Serra Nevada de Santa Marta, i a lo llarc de l'orient dels Vages des de l'oest de Veneçola, per Colòmbia, Equador, Perú, fins al centre de Bolívia, a occident des de l'oest de Colòmbia fins al noroest d'Equador; en el sur i est de Veneçola, Guyana, Surinam i extrem nort de Brasil (Roraima), en poblacions aïllades en la Guayana Francesa i en l'est de Brasil en la Serra de Sincorá (Baïa).
Esta espècie pot ser escassa o localment comuna en les seues hàbitats naturals: el dosel i les vores de selves humides, creiximents secundaris alts, ambients semiabiertos, com a plantacions de café i clars alrbustivos. Generalment permaneix alt en els arbres pero baixa fins al nivell dels arbustos en les vores i en els clars. Prefere tossals i ales de montanyes encara que descendix a terres baixes adjacents ocasionalment o estacionalmente. És registrat en altitutés entre 100 i 2800 m.
Encara que el seu hàbitat sol ser els boscs alts entre els 400 i 1600 m quan està anidando, es difon àmpliament en les terres baixes fora del periodo d'anidación. Li'l pot trobar típicament en la #fulleram alta de la selva tropical, creiximents segundarios d'altura mija i en cafetales, encara que s'alimenten també a nivells inferiors, en les vores i clars.
Descripció i comportament
[editar | editar còdic]Medix 11.5 cm de llongitut i pesa de 6.5 a 7 g. És de color marró en una miqueta de roig en la coa i plom prop de la pancha.
S'alimenta principalment del néctar de menudes flors dels arbres i epífitas. També s'alimenta d'insectes, a sovint capturades en el vol, que formen una font essencial de proteïnas. Encara que no és molt territorial, esta espècie és molt agressiva, i en els alimentadors sembla passar molt més temps atacant a atres picaflores que efectivament a l'alimentació.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie C. delphinae va ser descrita per primera volta pel ornitólogo francés René Primevère Lesson en 1839 baix el nom científic Ornismya delphinae; no va ser donada localitat tipo i subsecuentemente s'assigna «Santa Fe de Bogotà, Colòmbia».
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Colibri» prové de la paraula del espanyol «colibrí» que designa de forma general als troquílidos i té supostament orige en el Carib; i el nom de l'espècie «delphinae», prové de la mitologia grega Delphinios, un epítet del deu del sol Apolo.
Taxonomia
[editar | editar còdic]És monotípica. La forma descrita C. d. greenewalti (de la Serra de Sincorá, este de Brasil), que supostament diferix subtilment en la coloració, és considerada insuficientment distinta per a meréixer el ranc de subespecie.