Amazilia leucogaster
La amazilia ventriblanca[1] (Chrysuronia leucogaster), també denominada diamant ventriblanco o diamant de pancha clara,[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae —els colibríes— pertanyent al numerós gènero Chrysuronia, anteriorment inclosa en el gènero Amazilia. És nativa del nort i noreste d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx per la costa del Atlàntic des del noreste de Veneçola, per Guyana, Surinam, Guayana Francesa i noreste de Brasil, a l'est fins a Piauí; i poblacions disjuntas també es troben en el noreste de Brasil, des de l'est de Pernambuco fins a Baïa i Espírito Sant.[3]
Esta espècie és considerada un resident comú en els seus hàbitats naturals: els manglarés, especialment Avicennia, vores de boscs, boscs secundaris, tancat, caatinga, plantacions, parcs i jardins. Ocorre principalment prop del nivell de la mar; en Veneçola ocasionalment fins a 250 m d'altitut.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]Medix en promig entre 9 i 10 cm de llongitut i pesa entre 4 i 4,5 g.[3] Les seues parts superior i laterals són verdes, matisades a sovint de reflexos dorats en la part dorsal inferior, mentres que la seua part inferior és blanca. Les rectrices centrals són dorades i les exteriors són de blava obscur en puntes blancuzcas afinadas. El seu pico lleument recurvo és negre en una base de color carn en el maxilar inferior.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie C. leucogaster va ser descrita per primera volta pel naturaliste alemà Johann Friedrich Gmelin en 1788 baix el nom científic Trochilus leucogaster; el seu localitat tipo és: «Cayena, Guayana Francesa».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení Chrysuronia és un acrònim dels noms específics de Ornismya "chrysura" Lesson, 1832 en Ornismya "oenone"; i el nom de l'espècie «leucogaster» es compon de les paraules del grec «leukos» significa ‘blanc’ i «gastēr» significa ‘pancha’.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Els estudis filogenético de McGuire et al. (2014)[5] demonstraron que les espècies llavors en el gènero Amazilia A. versicolor, A. brevirostris i A. leucogaster, dos espècies en Hylocharis i les espècies llavors en Lepidopyga, formaven un clado en Chrysuronia oenone, a pesar de que este clado proporciona la discordança més extrema entre les senyes genètiques i les característiques del plomall. En la classificació proposta per a resoldre esta situació Stiles et al. (2017) varen propondre l'ampliació de Chrysuronia, que tenia prioritat sobre els atres, per a albergar les huit espècies;[6] lo que va ser reconegut pel per el Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta N.º 781,[7] i pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta No 2020-A-03.[8]
La valideu de la subespecie bahiae ha segut qüestionada per alguns taxónomos.[3]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[9] i Clements Checklist/eBird [10] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Chrysuronia leucogaster leucogaster (Gmelin), 1788 – costes del noreste de Veneçola, les Guayanas i noreste de Brasil (a l'est fins a Piauí).
- Chrysuronia leucogaster bahiae (Hartert), 1899 – est de Brasil des de l'est de Pernambuco al sur a lo llarc de la costa fins a Bahia, en recent expansió a Espírito Sant.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 1 de setembre de 2011. P. 128.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 3 de juny de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Amazilia leucogaster en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Chrysuronia p. 106; leucogaster p. 223»
- ↑ McGuire, J., Witt, C., Remsen, J.V., Corl, A., Rabosky, D., Altshuler, D. & Dudley, R. (2014). «Molecular phylogenetics and the diversification of hummingbirds». Current Biology.
- ↑ (2017).Zootaxa.4353(3): 401–424ISSN 1175-5326.
- ↑ (març de 2018).South American Classification Committee.
- ↑ (maig de 2019).North & Middle America Classification Committee.
- ↑ IOC World Bird List: Hummingbirds
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.