Amaurospiza concolor
El semillero blau[1] (Amaurospiza concolor), també denominat semillero azulado o espiguero blau,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Cardinalidae, pertanyent al gènero Amaurospiza, anteriorment inclós en la família Emberizidae. És natiu de Mèxic i América Central.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx de forma fragmentada des del suroest de Mèxic, per Guatemala, Belize, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica, fins a l'oest i centre de Panamà.[3]
Esta espècie és considerada rara, local i difícil de ser vista en les seues hàbitats naturals: els clars i les vores de selves humides i creiximents secundaris, casi sempre associada a bambuzales dels brots dels quals s'alimenta.[3] En altitutés entre 1000 i 2000 m.
Descripció
[editar | editar còdic]Medix en promig 12,5 cm de llongitut. El plomall del macho és blau opac, mentres que el de la femella és pardo opac, més clar en les parts ventrales.
Construïx un niu burdo en les horquetas dels arbres. No se sap molt de la seua biologia, puix és una espècie de distribució molt localisada i rara.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie A. concolor va ser descrita per primera volta pel ornitólogo alemà Jean Cabanis en 1861 baix el mateix nom científic; el seu localitat tipo és: «Costa Rica ; restringit per a Miravalles, Costa Rica».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Amaurospiza» es compon de les paraules del grec «amauros» que significa ‘obscur’ i «σπιζα spiza» que és el nom comú del pinzón vulgar; i el nom de l'espècie «concolor», en llatí significa ‘uniforme’, ‘similar en color’, ‘pla’.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie Amaurospiza aequatorialis va ser tradicionalment tractada com una subespecie de la #present, pero va ser separada com a espècie plena en base en diferències genètiques i diferències morfològiques i de vocalisació menors pero significatives.[5][6] La separació que havia segut adoptada anteriorment pel Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[7] va ser confirmada en la Proposta 2023-C-7 Part C al Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC);[8] i a seguir adoptada per Clements checklist/eBird.[9]
Les classificacions Aus del Món (HBW) i Birdlife International (BLI) adopten una taxonomia completament diferent, inclouen a la present espècie, A. aequatorialis i A. carrizalensis en A. moesta i tracten a la subespecie A. concolor relicta, del suroest de Mèxic com una espècie separada. Per lo tant les tres espècies unides en A. moesta no tenen el seu estat de conservació evaluat.[10]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[7] i Clements Checklist/eBird[9] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Amaurospiza concolor relicta (Griscom), 1934 – suroest de Mèxic, en les montanyes de Jalisco, Colima, Morelos, Pobla, Guerrero i Oaxaca.
- Amaurospiza concolor concolor Cabanis, 1861 – sur de Mèxic (Chiapas), Guatemala, Belize, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica, i oest i centre de Panamà.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2012). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1545.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Setzena part: Orde Passeriformes, Famílies Thraupidae a Icteridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 59 (1): 157-166. ISSN 0570-7358. Consultat el 8 de decembre de 2014. P. 164.
- ↑ 2,0 2,1 Semillero Blava Amaurospiza concolor Cabanis, 1861 en Avibase. Consultat el 7 de novembre de 2023.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Amaurospiza concolor en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Amaurospiza, p. 43; concolor p. 115»
- ↑ Bryson, R.W., Chaves, J., Smith, B.T., Miller, M.J., Winker, K., Pérez-Emán, J.L. & Klicka, J.(2014).Journal of Biogeography.41(3): 587-599ISSN 0305-0270.doi:10.1111/jbi.12218.
- ↑ Areta, J.I., Benítez Saldívar, M.J., Lentino, M., Miranda, J., Ferreira, M., Klicka, J. & Pérez‐Emán, J.L.(2023).Ibis.165(3): 844-861ISSN 0019-1019.doi:10.1111/ibi.13181.
- ↑ 7,0 7,1 IOC World Bird List: Cardinals, grosbeaks and (tanager) allies
- ↑ (febrer de 2023).North & Middle America Classification Committee.
- ↑ 9,0 9,1 Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFdel Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M.2016">del Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M. (2016). HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 2: Passerines (en en), Barcelona, Espanya i Cambridge, Regne Unit: Lynx Edicions and BirdLife International.