Vicent Llombart
| Vicent Llombart Rosa | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Economiste, escritor i polític. | ||
| Naiximent: | 28 de maig de 1948 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 29 de giner de 2017 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Vicent Llombart Rosa (Valéncia, 28 de maig de 1948 - † Valéncia, 29 de giner de 2017) fon un polític, economiste, investigador, escritor i catedràtic universitari valencià, primer conseller d'Obres Públiques, Transport i Urbanisme de la Generalitat Valenciana en l'etapa autonòmica (1983-1985).
Biografia[editar | editar còdic]
Formació[editar | editar còdic]
Vicent Llombart naixqué en la ciutat de Valéncia. Tercer de cinc germans, es va llicenciar en Ciències Econòmiques per l'Universitat de Valéncia en 1972, a on es va sentir influït en especial per Ernest Lluch —tant en lo acadèmic com en lo polític—, ademés de per uns atres com Jordi Nadal Oller o José Luis Sampedro.
El mateix any que es va llicenciar va iniciar la seua carrera acadèmica i investigadora com a professor ajudant en la pròpia Universitat de Valéncia, treballant junt a Salvador Almenar Palau, Ernest Lluch o Joaquín Ocampo, en una relació fructífera i duradora i que va girar entorn al pensament econòmic espanyol i, de manera singular, a l'estudi del periodo ilustrat (sigle XVIII) en amplis treballs sobre Pedro Rodríguez de Campomanes i Gaspar Melchor de Jovellanos.
En l'any 1973 guanyà plaça com a professor adjunt contractat i inicià l'elaboració de la seua tesis doctoral dirigida per Ernest Lluch i que va concloure i va defendre en 1976 en el títul Pensamiento y teoría de la política económica del conde de Campomanes. Economía e ideología de la ‘Ilustración oficial’ en España (1760-1790) front a un tribunal presidit per Manuel Sánchez Ayuso i compost pel propi Lluch, Francisco Tomás y Valiente, Josep Fontana i Pedro Schwartz. Va permanéixer en l'Universitat de Valéncia fins a 1979, any en el que es va incorporar a l'Universitat Complutense de Madrit com a professor adjunt interí en la càtedra d'Història de les doctrines econòmiques fins a 1983.
Activitat política i tornada a l'universitat[editar | editar còdic]
En l'àmbit polític, en els anys 1970 Vicent Llombart fon membre dels denominats Grups d'Acció i Reflexió Socialista, germen del Partit Socialiste del País Valencià (PSPV), formació política fundada en 1974 i que es va fusionar en 1978 en el PSOE, donant lloc al PSPV-PSOE. En 1983, despuix de les primeres eleccions autonòmiques en la Comunitat Valenciana, fon nomenat pel president, Joan Lerma, conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transport del Consell de la Generalitat Valenciana, càrrec del que fon cessat dos anys despuix sent substituït per Rafael Blasco.
Despuix de l'experiència com a gestor, que ell va considerar positiva, va abandonar la política i va retornar a l'universitat, en este cas a la de Valéncia, a on mesos abans de la seua cessació com a conseller en la Comunitat Valenciana havia pres possessió de plaça com a titular de l'Àrea d'Història i Institucions Econòmiques, a on successivament fon professor d'Història del Pensament Econòmic, Història de les idees i els fets econòmics en Espanya, Introducció a l'Història del Pensament Econòmic i Pensament econòmic heterodox. En 1989 fon elegit vicedecà i en 1995 decà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, lloc al que va renunciar en 1997 despuix de guanyar la càtedra d'Història del Pensament Econòmic a finals de 1996.
Investigació[editar | editar còdic]
Com a investigador Vicent Llombart es va decantar, encara abans de finalisar la llicenciatura, per l'Història del pensament econòmic, a lo que va contribuir de manera decisiva haver tingut a Ernest Lluch com a professor en l'últim any de carrera. Açò va ocórrer a l'hora que, per una part, historiadors econòmics nacionals (Pedro Schwartz, Fabián Estapé, ...) i internacionals revisaven les obres de clàssics del pensament econòmic i, per una atra, aplegaven en donació a la Fundació Universitària Espanyola escrits fonamentals de l'obra de Campomanes als que Llombart va tindre accés. Tot això va marcar la tasca investigadora de Llombart que va arrancar en la tesis doctoral, Pensament i teoria de la política econòmica del comte de Campomanes..., va passar per un ingent treball de traducció d'obres d'autors europeus fins a la pròpia revisió d'algunes posicions de la seua tesis en 1992 en la publicació de Campomanes, economista i polític de Carles III va continuar en un ampli estudi sobre Jovellanos, la seua obra i les seues propostes reformadores que va reivindicar, no solament en el periodo convuls de l'época que li tocà viure, sino en una proyecció també al món contemporàneu i, finalment, va concloure en la «cartografia» ordenada i minuciosa de l'entramat d'autors i obres del sigle XVIII en els que lo polític, lo econòmic, lo personal i, en general, l'experiència i el context de cada u matisa les seues obres i reflexions.
Aixina digué Salvador Almenar, «en paralel a la restitució històrica de Campomanes, Llombart va desplegar un ambiciós proyecte d'estudi sobre l'economia política i la política econòmica de l'Ilustració espanyola» a lo que Cervera Ferrí afig que «va qüestionar arraïlats apriorismes, tals com l'identificació de lo ilustrat en lo burgués o la seua contraposició al mercantilisme». El propi Llombart ho va resumir senyalant l'importància de l'aportació del pensament europeu al periodo ilustrat espanyol, l'errònea creència de que les llibertats públiques anaren paraleles a l'ilustració científica i econòmica sempre i en tot cas i el pes que va tindre el desenroll dels eixèrcits en l'impuls d'algunes branques científiques com les matemàtiques o l'ingenieria.
Llombart va formar part de l'equip editorial de The European Journal of the History of Economic Thought, fon vocal del Consell de Política Científica i Investigació de la Generalitat Valenciana (1989-1996), membre de la Real Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia i acadèmic de la Real Acadèmia de Ciències Morales i Polítiques.
Obra[editar | editar còdic]
- Pensamiento y teoría de la política económica del conde de Campomanes. Economía e ideología de la ‘Ilustración oficial’ en España (1760-1790). Tesis doctoral. Valencia: Universidad de Valencia, Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales. 1976.
- Reflexiones sobre el comercio español a Indias (1762), [edició de Vicent Llombart de l'obra de Pedro Rodríguez Campomanes]. 1988.
- Campomanes, economista y político de Carlos III, 1992.
- Gaspar Melchor de Jovellanos. Escritos económicos, 2000.
- Traducciones españolas de economía política (1700-1812): catálogo bibliográfico y una nueva perspectiva, 2005.
- Gaspar Melchor de Jovellanos. Obras Completas. Tomo X Escritos Económicos, 2008 (edición junto con Joaquín Ocampo Suárez-Valdés).
- Obras completas. Pedro Rodríguez de Campomanes, [Estudi preliminar i obres completas anotades i comentades en sèt volumns], 2009.
- Jovellanos y el otoño de las Luces. Educación, economía, política y felicidad, 2013.