Neptú (planeta)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Planeta Neptú

Neptú és l'octau i últim planeta del Sistema Solar. Forma part dels denominats planetes exteriors o jagants gaseosos, i és el primer que fon descobert gràcies a prediccions matemàtiques. El seu nom prové del deu romà Neptú, el deu dels mars.

És el quart planeta en diàmetro i el tercer més gran en massa. La seua massa és dèsset voltes la de la Terra i llaugerament major que la del seu planeta «bessó» Urà, que té quinze masses terrestres i no és tan dens. En promig, Neptú orbita el Sol a una distància de 30,1 ua. El seu símbol astronòmic és ♆, una versió estilisada de la fitora del deu Neptú.

Neptú té una composició prou similar a la del planeta Urà, i abdós tenen composicions que diferixen molt dels demés jagants gaseosos, Júpiter i Saturn. L'atmòsfera de Neptú, com les de Júpiter i de Saturn, es compon principalment d'hidrogen i heli, junt en vestigis d'hidrocarburs i possiblement nitrogen. Conté una major proporció de gèls, tals com a aigua, amoníac i metà.

Els científics moltes voltes categorisen Urà i Neptú com els jagants gelats per a emfatisar la distinció entre estos i els jagants de gas Júpiter i Saturn.​ L'interior de Neptú, com el d'Urà, està compost principalment de gèls i roca.​ Els rastres de metà en les regions perifèriques exteriors contribuïxen per a l'aspecte blau d'este planeta.​

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Dale P. Cruikshank; Neptune and Triton, 1995. ISBN 0-8165-1525-5
  • Galadí Enríquez, D. - Gutiérrez Cabello. J. Astronomía General: Teórica y práctica, Ediciones Omega, Barcelona, 2001. Astronomía General: Teórica y práctica, Ediciones Omega, Barcelona, 2001.
  • Miner, Ellis D. y Randii R. Wessen; Neptuno: The Planet, Rings, and Satellites, 2002. ISBN 1-85233-216-6

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons