Pheugopedius mystacalis
El cucarachero bigotudo montano,[1] cucarachero bigotudo (en Veneçola i Colòmbia) o soterrey bigotillo (en Equador) (Pheugopedius mystacalis),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Troglodytidae pertanyent al numerós gènero Pheugopedius. És natiu de regions montanyoses i andinas del nort i noroest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx des de la cordillera de la Costa del nort de Veneçola, cap al suroest en la serranía del Perijá, i a lo llarc de la cordillera dels Vages de l'oest de Veneçola, per les tres cadenes de Colòmbia, i per l'alvertent occidental fins al sur d'Equador.[3]
Esta espècie és considerada prou comuna en la major part de la seua distribució en la seua hàbitat natural: el sotobosque dens en la vora del bosc humit i en clars en regeneració; no sol estar en l'interior del bosc intacte. Principalment en altitutés entrre 1200 i 2400 m, a voltes fins a 2800 m; localment fins a casi el nivell de la mar en Equador.[3]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie P. mystacalis va ser descrita per primera volta pel zoólogo britànic Philip Lutley Sclater en 1860 baix el nom científic Thryothorus mystacalis; el seu localitat tipo és: «Pallatanga, Chimborazo, Equador».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí Pheugopedius es compon de les paraules del grec «pheugō» que significa ‘evitar’ i «pedion» que significa ‘camp obert’; i el nom de l'espècie «mystacalis» prové del grec «mustak, mustakus» que significa ‘bigot’.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Està estretament emparentada en Pheugopedius genibarbis i ya varen ser tractades com conespecíficas, pero tenen una vora prou distinta i diferixen també en els requisits d'hàbitat.[3]
Anteriorment, la present espècie estava colocada dins de l'ampli gènero Thryothorus, llavors conformat per al voltant de 27 espècies, pero senyes genètics de Barker (2003)[5] i de Mann et al. (2006)[6] complementats pels estudis vocals de Mann et al. (2009),[7] varen indicar que el mateix era polifilético, per #lo que les seues integrants varen ser classificades en quatre clados separats: recomanant resucitar els gèneros sinònims Pheugopedius i Thryophilus i el reconeiximent d'un nou: Cantorchilus. Les propostes N° 408 a 411 al Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) varen ser aprovades i la separació en els quatre gèneros implementada.[8]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[9] es reconeixen huit subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Pheugopedius mystacalis consobrinus (Madarász), 1904 – Serranía del Perijá i Vages de l'oest de Veneçola (sur d'Lara a Mèrida).
- Pheugopedius mystacalis ruficaudatus (Berlepsch), 1883 – nort de Veneçola (centre d'Falcón i Yaracuy a l'est fins a Miranda).
- Pheugopedius mystacalis tachirensis (Phelps & Gilliard), 1941 – sur d'Táchira (páramo de Tamá), en el suroest de Veneçola.
- Pheugopedius mystacalis saltuensis Bangs, 1910 – Vages occidentals i centrals de Colòmbia.
- Pheugopedius mystacalis yananchae (Meyer de Schauensee), 1951 – est de Nariño (Yananchá), en el suroest de Colòmbia.
- Pheugopedius mystacalis mystacalis (P.L. Sclater), 1860 – sur de Colòmbia i oest d'Equador (al sur fins a L'Or).
- Pheugopedius mystacalis macrurus (Allen), 1889 – alvertent oriental dels Vages centrals i alvertent occidental dels Vages orientals, en Colòmbia.
- Pheugopedius mystacalis amaurogaster Chapman, 1914 – alvertent oriental dels Vages orientals, en Colòmbia.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2005). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1256.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Dècima part: Orde Passeriformes, Famílies Campephagidae a Turdidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 52 (2): 389-398. ISSN 0570-7358. Consultat el 4 d'octubre de 2025. P. 393.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 04 d'octubre de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Pheugopedius mystacalis en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Pheugopedius p. 302; mystacalis p. 264»
- ↑ (2004).Molecular Phylogenetics and Evolution.31(2): 486–504ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2003.08.005.
- ↑ Mann, N.I., Barker, F.K., Graves, J.A., Dingess-Mann, K.A. & Slater, P.J.B. (2006). «Molecular data delineate four genera of "Thamnophilus" antbirds». Molecular Phylogenetics and Evolution.
- ↑ Mann, N.I., et al. (2009). «Molecular data delineate four genera of "Thamnophilus" antbirds». Molecular Phylogenetics and Evolution.
- ↑ Donegan, T. & Barker, F.K.(agost de 2009).South American Classification Committee.
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.