Panthera tigris virgata

Archiu:Panthera tigris virgata.jpg

tigre persa (Panthera tigris virgata)

El tigre persa o tigre del Caspio (Panthera tigris virgata) és una subespecie de tigre que s'ha considerat extinta durant décades fins que recents estudis genètics han posat de manifest que en realitat este tigre i el tigre siberiano (Panthera tigris altaica) són la mateixa subespecie i la seua distribució era contínua fins a fa aproximadament doscents anys, quan l'acció del ser humà va provocar la fragmentació de la mateixa i finalment l'extinció d'esta subespecie en la major part de la seua àrea. La seua àrea de distribució original comprenia la península d'Anatolia, el Caucas (Geòrgia, Armènia i Azerbaiyan) en cites històriques prou al nort del Gran Caucas, en la Rússia europea i Ucrània, el Kurdistan, nort d'Iraq i Iran, Afganistan i gran part d'Àsia Central fins a Mongòlia i d'ahí fins a l'extrem orient de Siberia a on ya se li considerava com a tigre siberiano. Esta subespecie és per tant la que contava en un major ranc de distribució de totes les conegudes, també era la que més cap a l'oest s'estenia i l'única que va aplegar a estar present en Europa; seguix sent igualment la que més a l'est es distribuïx. És ademés la de major tamany, seguida del tigre de Bengala. Degut a que el tigre del Caspio va ser descrit com subespecie en anterioritat al tigre siberiano, el nom científic correcte per a esta subespecie, que inclou a abdós tigres, és Panthera tigris virgata d'acort a les normes de nomenclatura científiques, quedant P. t. altaica com sinònim. En 2017 un equip d'investigadors pertanyents a la UICN varen publicar una nova classificació taxonómica de la família Felidae en la que solament reconeixien a dos subespecies de tigres: El tigre d'Àsia continental (Panthera tigris tigris) el qual agrupa al tigre de Bengala, siberiano, de Indochina, sur de China, malayo aixina com els extints tigres del Caspio i els tigres de la Sonda (Panthera tigris sondaica) que agrupa al tigre de Sumatra aixina com als ya desapareguts tigres de Java i Bali, esta evaluació es basa en una extensa revisió de publicacions recents sobre la morfologia del tigre i el seu filogeografía.

Descripció

El pelaje del tigre del Caspio era groc dorat, una miqueta més apagat que el del tigre de Bengala i en més zones blanques en costats i cara. Les ralles, en lloc de ser negres, tenien un color marró de distintes tonalitats i inclús es tornaven groguenques en les zones blanques propenques a la pancha. En hivern, el pèl creixia prou per a soportar el fret clima que s'apropiava llavors de les montanyes d'Àsia centre - occidental, especialment en la pancha i la característica barba o menut cabellam de la zona de les galtes i gola.

Els machos eren més grans que les femelles, els machos pesaven entre 169-181 kg, aplegant fins als 240 kg, en una llongitut de 2,65-2,95  m, mentres que les femelles pesaven fins a 130 kg.

El cos era prou robust, i alguna cosa allargat, en pates fortes i ben desenrollades arrematades per unes garres excepcionalment llargues, més grans que les de qualsevol atre tigre. Les llargues a la parell que robustes pates els permetien recórrer llargues distàncies; de fet, esta subespecie de tigre, al contrari que les atres, emigrava cada any seguint les manades de saigas, asno salvages, cérvols i camellos dels que s'alimentava. Per açò, els kazakhs ho coneixien com "lleopart viager", en contrast en l'autèntic lleopart que encara habita en Turkmenistan i és de caràcter sedentario. Sobre la coa, era prou curta i estava solcada per ralles blanques i pardo-groguenques alternades.

Els tigres del Caspio evitaven les zones més seques i descobertes del seu entorn, fixant el seu hàbitat característic en els tugai, les zones cobertes de boscs, xares i herbes que es concentraven entorn als cursos fluvials, i de les que el tigre depenia per a camuflar-se i aguaitar als seus assuts.

Reproducció

Els tigres del Caspio eren animals solitaris, relacionant-se rarament en atres animals de la seua espècie fòra de l'época de reproducció, que solia situar-se a finals de l'hivern o en primavera. Despuix d'una gestació d'aproximadament cent dies, les tigreses donaven a llum dos o tres cadells cegos i desvalidos que no obrien els ulls fins a dèu dies despuix del naiximent. A les dos semanes ya eixien del niu original i seguien a la seua mare, aplegant el desmame a les huit semanes. Cap a les onze semanes començaven a practicar les tècniques de caça junt a la seua mare, encara que encara dependrien d'esta durant algun temps més.

Per terme mig, una tigresa del Caspio tenia una ventrada cada tres o quatre anys, sent l'esperança de vida de cada individu d'uns dèu quinze.

Història i extinció

Els tigres actuals descendixen d'una sola població original que durant el Pleistoceno habitava al sur de Siberia i després va emigrar cap al sur espentada per les glaciacions, expandint-se per gran part del continent asiàtic. El tigre del Caspio o tigre siberiano es va originar a partir de l'únic grup que va emigrar cap a Occident, des de l'actual China, pel mateix va passar utilisat per l'home milenis despuix per a Ruta de la Seda, mentres el restant ho feya seguint la costa chinenca cap al sur. Per això, durant décades es va donar per assentat que el tigre del Caspio era segurament la subespecie en més diferències genètiques respecte al restant de tigres fins que l'investigació genètica de 2009 realisada per l'Universitat d'Oxford va demostrar que el tigre del Caspio i el tigre siberiano (P. t. altaica) no tenien diferències genètiques suficients per a ser considerats subespecies distintes i que ademés la reduïda variabilitat genètica observada en el tigre siberiano a dia de hui podia ser conseqüència d'un fenomen natural i no del coll de botella sofrit a principis de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

per l'exigua població que sobrevivia en el Extrem Orient rus. Separats per un sol marcador del ADN mitocondrial, es creu que les numeroses subpoblaciones fragmentades per l'acció humana en Àsia Central i en l'Extrem Orient rus, varen quedar aïllades definitivament fa menys de doscents anys. Fins a llavors, a tenor dels numeroses cites històrics existents, la seua distribució era contínua des de Anatolia fins a la Mar de Japó. Estos resultats sugerixen ademés que és possible tornar a introduir al tigre siberiano en aquells punts de la seua extensa àrea de distribució original que encara mantenen les condicions necessàries per a establir una població viable.

Una llegenda afirma que el riu Tigris, en Mesopotamia, va rebre el seu nom en acabant de que un dels numerosos tigres de les seues vores creuara les seues turbulentas aigües mentres duya una princesa embarassada sobre el seu llom.

En el progressiu aument de la població i pressió humana, el tigre del Caspio va reduir llentament la seua àrea d'ocupació. Es creu que en temps de la Antiga Grècia, el tigre ya solament alcançava per l'oest els llímits orientals de Anatolia, i per això no va ser conegut pels grecs fins a les campanyes d'Alejandro Magne contra els perses. Els romans varen capturar alguns tigres del Caspio per a usar-los en el circ, generalment en la finalitat d'enfrontar-ho en l'arena a l'atre felino jagant conegut en el món antic: el lleó de l'Atles.

La subespecie no va sofrir realment fins a l'arribada de les mides previstes pels sarés de Rússia per a ocupar efectivament les terres fronterices d'Àsia Central i el Caucas, i aixina poder reclamar-les sense discussió possible. En els inicis de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

es va decidir que no pertocava per al tigre en les terres que vorejaven la mar Caspio i es va ordenar a l'eixèrcit que s'assegurara d'exterminar-ho, llabor que va completar en poc temps. Despuix dels soldats aplegaven #colon que deforestaven els boscs i roturaban intensivamente la terra per a dedicar-la al cultiu d'arròs i cotó preferentment, per #lo que si algun tigre sobrevivia a l'extermini directe acabava perint o sent expulsat d'una zona per culpa de la destrucció del seu hàbitat. També es varen caçar els seus assuts principals, especialment el javalí, i es va perseguir al tigre per la seua pell.

A l'èxit obtingut en la colonisació de les terres baixes del Caspio li varen seguir nous proyectes similars en el mar de Aral, les grans valls fluvials com el del Sir Daria i el Amu Daria i finalment les zones montanyoses que feyen frontera en China, Afganistan i Pèrsia. L'última d'estes zones a on varen habitar els tigres del Caspio va ser Tigrovaya Balka, hui en dia una reserva natural enclavada en Kirguizistan. S'han documentat suposts albiraments en esta àrea fins a la década dels 50, pero sempre sense confirmar. En Tadjikistan es varen donar albiraments fins a una data tan alvançada com 1961.

Una política similar en el Caucas durant la ya fundada Unió Soviètica va exterminar al tigre en el modern Azerbaiyan a principis de sigle, encara que en 1964 es va informar d'alguns eixemplars que hi havia recolonizado l'àrea des d'Iran i després varen desaparéixer. En l'extrem oriental de la subpoblación occidental, el llac Baljash, l'extinció va poder ocórrer entre 1930 i 1940. La prohibició de caçar tigres en la URSS, proclamada en 1947, va aplegar massa vesprada per al tigre del Caspio en el seu subpoblación occidental, pero va servir per a salvar a la subpoblación oriental d'esta subespecie, en l'Extrem Orient rus, considerada durant décades com una atra subespecie, #lo que va fer que es donara per extint al tigre del Caspio.

Les dates de desaparició del tigre del Caspio en atres països són més dubtoses. L'extinció del tigre persa en la conca del Tarim (China) sol situar-se entorn a 1920, quan una mala política d'aigües va accelerar la desertisació de la zona. La data de desaparició per a Afganistan s'ignora, mentres que la més acceptada para Iran és 1959, quan es va tirotejar un eixemplar en el parc nacional de Golestán, a l'est del país. No obstant, hi ha hagut albiraments en estos dos últims països durant la década dels 60 i inclús despuix. En Afganistan inclús es va dir que un eixemplar va ser abatut res menys que en 1997, en el nort del país, pero la notícia és molt poc fiable i existixen raons per a pensar que l'animal mort era en realitat un lleopart.

El cas del tigre en Turquia és prou curiós. La llegislació dels anys 30 en este país considerava al tigre com una pesta en Anatolia oriental, un estatus llegal que no es va canviar fins a 2004. Quan es va informar de l'extinció del tigre en Iran, ningú va pensar que poguera sobreviure en un país prou més antropizado com Turquia i la subespecie es va considerar com totalment desapareguda.

No obstant, en 1970 es va matar un eixemplar en Uludere, Şırnak (Uludere era una província sub-d'Hakkari, en 1970), a l'est del país. Un botànic que treballava en la zona va aplegar a fotografiar la pell de l'animal en 1972, al que es va jujar jove (i per tant indici de la presència d'atres eixemplars madurs) segons la distribució de les seues ralles. No obstant, les distintes expedicions de científics turcs a la zona no han conseguit donar en cap eixemplar viu, a pesar de que varis civils i militars destacats en la frontera en Iraq i Síria han afirmat haver vist eixemplars en la zona en alguna ocasió.

Alguns excazadores furtivos inclús asseguren que varen matar de tres a cinc tigres en la regió durant la década dels 80 i després varen vendre les pells de forma clandestina en Iraq; pero com era d'esperar, sempre apareix el fantasma d'una possible confusió en lleoparts, que seguixen habitant la zona. Una nova expedició, més exhaustiva, va investigar l'àrea en 2005, sense que pel moment hagen transcendit les seues conclusions.

Rússia i Iran han discutit la possibilitat d'iniciar la reintroducción del tigre en el nort del país persa.

Igualment s'estan considerant àrees d'Uzbekistan i Kazakhstan per a reintroducir la subespecie en punts de la seua àrea de distribució original en Àsia Central.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Panthera tigris virgata.
• Wikispecies té un artícul sobre Panthera tigris virgata.
• El tigre del Caspio en Tiger Territory
• The Caspian Tiger: A lesson from History, per David Prynn